Connect with us

COA

Xavier Espot Miró es planteja presentar-se a les eleccions del COA

El president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats d’Andorra 2025 deixa la porta oberta a ser el pròxim president del COA

Publicat

el

Xavier Espot Miró, actual responsable i president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats d’Andorra 2025, està considerant la possibilitat de presentar-se a les eleccions al Comitè Olímpic Andorrà (COA). En una entrevista a Andorra Esportiu TV, Espot Miró ha expressat la seva intenció de postular-se, sempre i quan compti amb el suport necessari de les federacions esportives del país, un fet indispensable, assegura, per poder fer front a la presidència i prèvia candidatura.

“Si tingués el suport necessari per part de les federacions, em presentaria”, ha afirmat Espot. No obstant això, ha subratllat que primer cal que el president actual del COA convoqui les eleccions i que es donin les condicions adequades per a la seva candidatura. Amb aquesta possible candidatura, on Espot ha assegurat que “s’hi dedicaria plenament”, abans però, Espot Miró, actual president de l’organització dels Jocs dels Petits Estats d’Andorra 2025, encara és centrat en un repte que reuneix atletes de diversos països petits d’Europa i que representa un repte important per al país tant organitzatiu com socioeconòmic.

La seva experiència i dedicació en aquest rol l’han posat en el punt de mira com un candidat potencial per liderar el COA en els pròxims anys i que ell mateix ha assegurat que és una opció que podria dur-se a terme amb el suport necessari.

Continua llegint
Clicka per comentar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

COA

Missé tornarà a ser president de la Federació Andorrana d’Atletisme

Josep Maria Missé seguirà una legislatura més al capdavant de la Federació Andorrana d’Atletisme després que només s’hagi presentat la seva candidatura

Publicat

el

El president de la federació andorrana d'atletisme, Josep Maria Missé, en una imatge d'arxiu /SFGA
Una imatge de Missé / Arxiu

Josep Maria Missé tornarà a ser president de la FAA, ja que la llista presidida per ell mateix és l’única que s’ha presentat a les eleccions. Tal com va avançar en l’entrevista a Andorra Esportiu TV, el fins ara president “té moltes ganes d’acabar tots els projectes iniciats i poder continuar al capdavant del càrrec”.

La llista presentada per l’actual president inclou Anna Achon de vicepresidenta, David Piñol de tresorer, Aina Cinca de secretària, a més de Mireia Molins, Sandra Olivé, Laurance Lestang, Raül González, Pau Blasi, Ignasi Villamayor, Marc Tramunt, Ferran Riu i Xavier Mujal.

Continua llegint

COA

El COA “felicita” a Govern per les classificacions dels esportistes als Jocs

El comitè ha confirmat que Nahuel Carabaña i Mònica seran els dos representants andorrans als Jocs

Publicat

el

Mònica Dòria ha aconseguit aquest 2023 el seu bitllet per als Jocs de París
Doria en una competició / Arxiu

En un comunicat emès pel Comitè Olímpic Andorrà (COA) aquest dijous, l’organisme ha confirmat els atletes classificats pels Jocs Olímpics de París 2024 de forma oficial. Tot i ja ser oficiós, es confirma doncs que les demandes de les federacions d’utilitzar les places d’universalitat i invitacions de les quals el país disposava no es faran servir.

Mònica Doria en les modalitats de Piragüisme Canoa Eslàlom i Nahuel Carabaña en la prova d’atletisme dels 3.000 metres obstacles representaran el Principat en els pròxims Jocs.

El COA en el comunicat ha inclòs una felicitació als esportistes i les respectives federacions. “Felicitem molt cordialment els nostres atletes, els seus entrenadors, així com a les seves federacions respectives. També felicitem els governs successius que han donat suport a l’esport andorrà i han contribuït assolir aquests magnífics resultats”.

Continua llegint

AE TV

Nàdia Tudó: “Hem rebut més suport internacional que per part del COA”

La nedadora andorrana critica durament la negativa del Comitè Olímpic Andorrà a acceptar les invitacions per als Jocs Olímpics de París 2024

Publicat

el

Nàdia Tudó en una competició aquesta temporada / FAN

El Comitè Olímpic Andorrà (COA) s’ha mantingut ferm en la postura de no acceptar les invitacions per als Jocs Olímpics de París 2024, un fet que ha generat una gran controvèrsia entre els esportistes i les federacions del país, especialment amb la Federació Andorrana de Natació (FAN). Aquesta decisió ha estat particularment dolorosa per als atletes de la natació, que han vist com les opcions dels seus nadadors s’han esfumat. Aquesta situació ha provocat una resposta contundent de la nedadora andorrana Nadia Tudó.

“Veure la roda de premsa després de l’assemblea, en la qual no es va canviar d’opinió, ens ha deixat molt decebuts”, afirma la tricolor a Andorra Esportiu TV, que ha expressat la seva profunda decepció i tristesa per aquesta decisió. La nedadora ha explicat que els darrers mesos han estat molt durs per a ella i els seus companys, intentant que se’ls escoltés i que es considerés la seva situació.

L’andorrana ha criticat la falta de suport del Comitè Olímpic cap als atletes, destacant que un comitè olímpic hauria d’estar per donar suport als esportistes. “No ens esperàvem aquesta situació i hem rebut molt suport internacional. Molts països han vist aquest canvi de mínimes increïble des de Tòquio a París i no entenen la decisió del COA”, assevera. A més, ha destacat que altres països han aprofitat les invitacions per enviar els seus esportistes als Jocs Olímpics, la qual cosa fa que la decisió del COA sigui encara més incomprensible.

Segons la nedadora, el que demanen és que es tinguin en compte les invitacions, com s’ha fet en altres jocs. “No volem que se’ns regalin les places, sinó que hi hagi una mínima que demostri el nostre nivell”, explica amb contundència. Tudó subratlla que la mínima A “és molt difícil d’aconseguir”, remarca i alhora assenyala que “nedadors d’altres països com Espanya o Alemanya”, i que tenir una mínima raonable “seria un objectiu real per als esportistes”, apunta.

La tricolor també ha expressat la seva preocupació pel fet que les federacions es posin les unes contra les altres i ha destacat la importància de la col·laboració i el suport mutu entre elles. “No voldria que un atleta es quedés sense oportunitat per culpa d’aquestes lluites internes”, exposa. Tudó proposa que les decisions sobre les invitacions es prenguin conjuntament entre les federacions i el COA, per garantir que es considerin els criteris tècnics i esportius adequats. “Crec que és important tenir un criteri clar i just per a tots els esports, i que les persones tècniques de cada federació puguin decidir com s’utilitzen les invitacions”, detalla.

“Serà difícil per als joves veure aquesta situació”

Nàdia Tudó, nadadora andorrana

Per a l’andorrana, la decisió del COA no només perjudica els atletes actuals, sinó que també posa en risc el futur de la natació andorrana. “Pensar en els sacrificis que hauran de fer sense tenir el suport necessari”, ha afirmat Tudó, remarcant la importància de donar esperança als futurs atletes. A més, ja en clau Petits Estats, la del Principat també assenyala que “veient Andorra 2025, on la natació ha portat el màxim nombre de medalles en les darreres edicions, aquesta decisió no té sentit”.

Finalment, Tudó ha mencionat que la FAN està intentant contactar amb la FINA (Federació Internacional de Natació) per buscar suport i solucions alternatives. Ha expressat el seu desig que aquesta situació serveixi per millorar el sistema en el futur. “Espero que ningú més hagi de passar per això i que els atletes que vinguin després de nosaltres tinguin el suport que es mereixen”, apunta. “Continuarem lluitant per la nostra oportunitat fins al final, perquè això és el que representa l’esport: perseverança i determinació”, conclou.

Continua llegint

COA

El COA reafirma la seva postura: no s’aplicaran les places d’universalitat

Tot i les peticions de flexibilitat per part de la FAN, el Comitè Olímpic Andorrà només acceptarà atletes que assoleixin les mínimes internacionals exigides

Publicat

el

Minuts abans de començar l'Assemblea General Ordínaria / AE

A mesura que s’acostaven els Jocs Olímpics de París 2024, el Comitè Olímpic Andorrà (COA) es va mantenir ferm en la seva postura de seleccionar únicament els esportistes que assolissin les mínimes internacionals exigides. Aquesta tarda, en l’Assemblea General Ordinària, tot i que no estava a l’ordre del dia, Joan Clotet, president de la FAN, ha plantejat el tema i va proposar una reunió extraordinària a tres bandes entre el COA, atletisme i natació per prendre una decisió definitiva.

El Comitè Olímpic ha confirmat dita reunió, que en tot cas no serà extraordinària, tal com marquen els estatuts i on si es podria tornar a votar. Amb tot, l’organització s’ha mantingut ferma en la seva posició inicial i president, Jaume Martí, ha recordat que “es va votar en el ple per unanimitat que no s’utilitzarien ni les ‘wild cards’ de totes les federacions ni les places d’universalitat tret que no hi hagués cap representant”. No obstant això, el COA s’havia mostrat partidari de prendre noves decisions en cas que “haguessin vingut totes les federacions”, ha asseverat el màxim mandatari del comitè.

Amb Mònica Doria ja classificada i a l’espera de la classificació de Nahuel Carabaña, la solució podria ser utilitzar la plaça per a un atleta masculí que estigués més a prop de la mínima, assegurant així dos atletes a la capital francesa. “En cas que el Nahuel no ho aconsegueixi, haurà d’anar un de natació o d’atletisme, i això ho tenim preparat”, ha explicat Martí.

Per la seva part, Joan Clotet es va mostrar en desacord amb la decisió i va lamentar que “estic trist perquè ho hem lluitat fins al final i hem de veure què passa amb aquesta plaça masculina”. Tot i haver demanat la reunió, el president ha apuntat que “no tindrà incidència en les places, ja que el reglament ho impedeix i evidentment no tenim temps de convocar una extraordinària”. A més, Clotet ha remarcat que “potser hauríem d’haver parlat amb les federacions per obtenir suport” i, alhora, ha exposat que “si el COA no està per la labor de fer-ho, nosaltres òbviament estem en minoria”.

Finalment, en l’assemblea, les federacions van explicar una millora en el sistema d’elecció per evitar controvèrsies com la generada per a París 2024 i començar a treballar des d’ara per als pròxims Jocs Olímpics a Los Angeles 2028. La possible solució que es va discutir és la de crear una comissió tècnica d’atletes que pugui estudiar cas per cas cada esport. “S’ha de començar a treballar ja i no esperar i arribar tard com en aquests Jocs”, ha conclòs Clotet.

Despiece de Noticia

Jaume Martí convoca les eleccions per a la presidència del COA al desembre

En l’Assemblea General Ordinària celebrada aquesta tarda, el president del Comitè Olímpic Andorrà (COA), Jaume Martí, també ha anunciat la convocatòria d’eleccions per a la presidència del COA, que tindran lloc al desembre, immediatament després dels Jocs Olímpics de París 2024. Martí ha comunicat la seva decisió de no presentar-se a la reelecció, posant fi a una trajectòria de 22 anys al capdavant de l’organització.
El procés electoral s’iniciarà al desembre i podria concloure al gener, segons ha explicat Martí. Després de cinc mandats, el president considera que “és el moment adequat per cedir el lloc a d’altra gent”. Aquesta decisió marca el final d’una era i l’inici d’una nova etapa per al Comitè Olímpic Andorrà, on Xavier Espot Miró, president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats, ja va confirmar a Andorra Esportiu TV que s’hi presentaria.

Continua llegint

COA

X. Espot Miró: “No conec cap país que ofereixi tantes oportunitats per practicar esport”

El president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats ha valorat a Andorra Esportiu TV com s’està preparant l’esdeveniment a menys de 365 dies per l’inici

Publicat

el

Xavier Espot MIró
Una imatge de l'entrevista / AE

Pregunta: Jo li començo a preguntar, senyor Espot, com està això dels jocs dels petits estats, que ja queda cada cop menys, com pinta?

Xavier Espot Miró: Molt bé. Pinta bé. Els Jocs dels Petits Estats d’Europa d’Andorra 2025 són una ocasió única per promocionar el nostre país, en primer lloc, i a l’esport andorrà. Aquesta, jo crec que és una magnífica oportunitat de mostrar al món la nostra capacitat per organitzar els esdeveniments d’aquesta magnitud. No existeix millor vehicle per fomentar i ressaltar els nostres valors olímpics. I bé, viurem una setmana excepcional. Des del 26 de maig del 2025, que serà la data de la cerimònia d’obertura, fins al 31 de maig del 2025, dia de la cerimònia de clausura. Es competirà durant cinc dies en diferents modalitats i amb dotze esports. I les seus esportives com és obvi, seran les set parròquies. I us donarem detall els esports que se celebraran a cada parròquia. A Canillo, el tenis taula. En camp, al voleibol, a Ordino, la gimnàstica artística i al ciclisme, la modalitat de cronorruta. A la Massana, el ciclisme a BTT i el tir al plat. Andorra la Vella, l’atletisme, la natació i la natació artística, la gimnàstica rítmica, el tir de precisió, el rugbi a set, el bàsquet cinc per cinc, el vòlei-platja i una part del circuit del ciclisme de Ruta. A Sant Julià de Lòria tindrem el karate i Escaldes-Engordany, el judo, el básquet tres per tres i l’altra part del ciclisme de ruta.

P: Dona la sensació de que això és una cosa que és de país, també es demostra en el sentit de que estaran totes les parròquies. No sé si això també és voluntat del COA de que aquest esdeveniment sigui una cosa que mogui tot el país.

X.E.M.: El país hi participen, evidentment, les parròquies. Ja no solament, financerament, sinó també hi participen oferint les seves instal·lacions. Els jocs, de manera indefectible, són jocs del país, són jocs pels andorrans, són els nostres jocs. Jo crec que, evidentment, hi han de participar tots els comuns, el govern, com no podria ser d’una altra manera, i evidentment, la nostra població. Si comptem amb 500 voluntaris, serà la festa del nostre país.

P: Què ens falta per tenir tot això llest?

X.E.M.: Abans dels Jocs de Malta de l’any 23, ja teníem un guió molt precís de com volíem organitzar els nostres jocs. Llavors, uns quants membres del nostre comitè d’organització que ja havíem creat amb aquest efecte, vam viatjar a Malta per observar els detalls de la seva organització i treure el millor profit. Tornant de Malta, ja vam començar a treballar de valent i no ens falta res, però tenim tantes coses per tancar. Tancar. Moltes, les més importants, estan tancades, però tenim tantes coses, tantes coses encara per fer. Però tenim temps i anem treballant amb tranquil·litat.

P: Segurament les instal·lacions que més falten, no sé si hi ha el comunal, no sé si també el Nacional…

X.E.M.: Sí. Bueno, abans d’això voldria acabar dient que nosaltres comptem que el desembre tindrem tancat pràcticament tot. Faltaran uns mesos, però jo crec que també és bo per tindre temps per polir els detalls i algun detall que pot sorgir a l’última hora.

P: Quan diu que ho tindrem tot tancat, vol dir que també les instal·lacions les preveu també ja tenir les noves?

X.E.M.: Les instal·lacions s’aniran arreglant fins a la setmana abans dels jocs. És una feina que no s’acaba mai. O sigui, s’acaba en el moment de la inauguració, però nosaltres pensem i creiem i no hi ha cap motiu perquè sigui d’una altra manera. Tindrem les instal·lacions a punt i en bon estat.

P: Les dues que més falten o que més feina tindran seran la pista d’atletisme amb aquesta modificació i l’Estadi Nacional amb la gespa artificial?

X.E.M.: Sí, a l’Estadi Nacional tindrem una gespa, que no sabem quina serà. Qualsevol sigui la gespa, no tenim cap inconvenient. O sigui, evidentment, una gespa més soferta i més resistent de la que hi ha avui en dia, a nosaltres ens facilitaria molt la feina perquè dos dies després de la inauguració toca jugar els partits de Rugby a 7.

P: I amb l’Estadi Comunal tenen una previsió de quan més o menys?

X.E.M.: El Comú ja està treballant i nosaltres anem seguint el projecte, jo crec que ho tindrem en bones condicions.

P: Quants esportistes preveu el COA de cara a aquests jocs? Perquè em dona la sensació que als darrers va haver com un boom. Ja sé que a vegades és una mica injust mirar només el medaller, però que vam sortir molt contents, no?

X.E.M.: Jo crec que el nombre de participants sorgirà de les reunions que tenim pendents, pendents amb les federacions i amb la Secretaria d’Estat d’Esports. Jo espero que seran molts els participants, jo crec que aquests són els nostres jocs per excelència.

P: El fet de que els jocs dels petits estats han de ser els jocs de país, uns jocs de que hi participi tota la població, no sé si el fet de que l’esport andorrà últimament, que tens Joan Verdú, Nahuel, Mónica Doria, Gina del Rio, Cande Moreno i noms que, òbviament, em deixo… Però això pot ajudar també?

X.E.M.: Jo, personalment, estic molt content i orgullós del nivell dels nostres esportistes. Però si raonem amb sentit comú, que cal fer-ho, som un petit país en territori i població. Però jo crec que som molt grans. Som un país molt gran amb èxits esportius. Tenim grans esportistes, grans campions i molta joventut anhelant accedir a l’elit esportiva. Jo crec que sense cap mena de dubte som un país eminentment esportiu. Ja només cal enumerar el nombre d’instal·lacions que ens faciliten com uns governs, el sector privat inclòs. I la quantitat de diners que es dediquen a l’esport. I no conec cap país que proporcionalment ofereixi tantes oportunitats a la seva joventut per la pràctica de tants esports.

P: Aquesta inversió que s’ha fet fins ara, aquesta inversió pública, privada, en general, és també el que ens ha portat fins aquí?

X.E.M.: El món de l’esport és exigència, voluntat, abnegació, treball, feina. Això és el món de l’esport. Ha de ser més exigent. És que ja no és que nosaltres siguem més exigents. És que els mateixos esportistes, per la seva professionalitat, que cada dia són més professionals. I això és molt bo pel nostre país també, que sigui així.

P: Els reptes com a l’organització que s’han hagut d’afrontar, quins són i quins queden?

X.E.M.: Jo crec que la dificultat d’organitzar els nostres jocs, és que la quantitat de detalls necessaris per organitzar una competició de cinc dies, 12 esports i totes les seves modalitats, són molta feina, molta dedicació. Però som un país que, per sort, és un país amb un ADN molt particular. A casa i a l’estranger, tots som ambaixadors del nostre país. I volem que les nostres delegacions i les que ens visitin, que competeixin amb les millors condicions possibles. És molt important. I això és un repte que tenim, que quan tornin a casa, recordin Andorra com una terra d’acollida i hospitalària i oberta al món.

P: Suposo que també hi ha una part de deixar un llegat social, que pels jocs, millorar les instalacions deixa un llegat directe per la gent. No sé si això també és un objectiu que es marca des del COA?

X.E.M.: Nosaltres, des del bon principi, sempre hem pensat en els llegats d’uns jocs. I jo crec que el primer llegat per la nostra societat ja és l’orgull de poder organitzar una manifestació esportiva d’aquesta magnitud. No és tan evident aquesta organització. I després, l’orgull que tots els atletes puguin competir amb condicions d’igualtat i d’equitat. És molt important això. En un marc tan incomparable com és Andorra i les muntanyes que Andorra ens ofereix. La bellesa dels nostres paisatges i de les nostres muntanyes és incomparable. Després, si ens centrem en un aspecte una mica més material del llegat d’aquests jocs, jo crec que veurem una millora de les nostres instal·lacions, sense cap dubte. La construcció d’un camp de tir. I disposarem de material esportiu nou i renovat. I això serà per l’ús posterior dels nostres joves i dels esportistes no tan joves i tantes altres coses. Després, ja si ens centrem una mica més i posem el foc una mica més, precisament, amb el Comitè Olímpic Andorrà, per nosaltres organitzar aquests jocs és un prestigi. I millorarem els nostres locals, perquè hi tindrem manifestacions aquí en l’àmbit de l’organització, i evidentment també, la nostra administració millorarà, perquè quan tens tanta feina i tanta preocupació, estàs obligat també de millorar la teva administració.

P: En els darrers jocs: 21 medalles, 4 ors, 7 plates i 10 bronzes. És el mínim que es marca o és l’objectiu a superar?

X.E.M.: En el món de l’esport, l’objectiu és millorar sempre. I així pensem que serà. No es pot fer esport d’alt nivell sense tindre aquest pensament al cap. I avançar un pronòstic és molt poc Per tant, perquè la meva opinió no crec que sigui rellevant en aquest sentit. El que sí que us puc avançar, sense cap mena de dubte, és que els nostres atletes competiran amb l’orgull de representar el nostre país i que aquest ànim és la clau per aconseguir molts èxits. I després, com esportiu que soc, jo també em fixo sempre molt en els atletes que, malgrat que no han pujat al podi, han competit amb el coratge, donant tot el que tenien de força i voluntat.

P: Entenc que l’acte d’inauguració serà a l’Estadi Nacional?

X.E.M.: La nostra feina és adaptant-se. Jo tinc entès que canviaran la gespa. Ho tinc entès per què ho he sentit, com vostè. I sigui una gespa o l’altra, per nosaltres serà irrellevant, evidentment. Com ja t’he dit, una gespa menys delicada ens permetria poder fer la cerimònia d’inauguració amb menys atencions i sobretot que la gespa estarà en millors condicions per competir dos dies després amb rugbi a 7.

P: Tenen ja tancat com serà la inauguració?

X.E.M.: No ho tenim tancat, ho tenim visualitzat. Jo crec que la cerimònia d’organització veurà les seves variacions, sobretot en funció també del pressupost. Vostè sap que els espectacles poden ser molt diversos, amb qualitat, amb quantitat. Jo crec que hem de ser humils. Hem de destinar el pressupost convenient, però amb sentit comú també. És millor gastar diners pels esportistes que per una ceremonia d’inauguració.

P: Hi ha una qüestió també que se n’ha parlat molt amb la candidatura el 2029 d’esquí. Tot el tema d’accessibilitat, sostenibilitat, no sé si també hi ha un apartat dintre dels Jocs que s’ha treballat en aquest sentit i si hi ha alguna iniciativa?

X.E.M.: Nosaltres, a part de combregar amb els valors olímpics, el món de l’esport també coincideix amb molts altres valors, idees i sentiments. El concepte d’accessibilitat, de l’accessibilitat, d’alguna manera ja està establert a la nostra societat. Tothom ho té coll a dins i ho troba natural. Encara que això no vol dir que no hem de fer molts esforços per incidir en aquest tema i nosaltres hi pensem molt. Fa part dels nostres projectes. I concretament, la sostenibilitat és una preocupació capital per l’organització dels nostres jocs, entenc, en el dia d’avui. Estem treballant projectes amb FEDA. Vull dir que el consum d’energia elèctrica durant el joc sigui exclusivament d’origen verd, energia verda. Jo crec que això ho podrem aconseguir. I també estem estudiant la problemàtica de l’aigua. I l’aigua embotellada, no aigua embotellada. A priori, sembla fàcil parlar de l’aigua no embotellada, però la no embotellada també té les seves problemàtiques i substàncies.

Nosaltres farem els jocs més sostenibles que puguem fer. I com que hi pensem molt i hi treballem, jo crec que es faran uns jocs molt sostenibles i sobretot comparant amb els jocs que s’han fet anteriorment dintre els petits estats.

P: Ja sé que la gran feina que afrontan ara és els jocs dels petits estats, però també hi ha els Jjocs de l’Olimpics d’Estiu. En principi hi serà en el Carabanya i la Mònica Doria. Pot ser? L’any del diploma olímpic o medalla, pot ser?

X.E.M.: Aquesta és una altra pregunta complicada. El que sí que potser és que s’estan al nivell, amb un nivell molt elevat i I pot ser, tot pot ser. És obvi que per la gent del COA, per les nostres federacions i pels clubs, estem encantats i orgullosos de tenir esportistes d’aquest alt nivell. El nostre desig més fervent i entusiasta és de veure ben aviat alguns dels nostres atletes accedir amb un guardó d’aquesta magnitud. I tenim realment possibilitats. Home, sí, sí que les tenim. Sí que les tenim. I és el que esperem tots, no?

P: Quants esportistes, no d’Andorra sinó un global, es preveu que vindin durant els jocs dels Petits Estats?

X.E.M.: Sí, jo crec que entre 900, 1.000, 1.100, pot ser una xifra i el total de les delegacions, 1.300, 1.400, potser algun més. A veure, el que sí que et puc dir és que des de l’última Assemblada General que van fer, que van vindre els presidents i secretaris, més els membres de les Comissions Tècniques de cada país. Els hi va encantar, el país. Els hi van encantar les instal·lacions, els hi va encantar l’hostaleria. És veritat que les previsions que ells tenien amb un principi les han superat una mica. Això no vol dir que al moment d’organitzar les seves delegacions, per raons esportives i per raons econòmiques també, doncs decideixin de fer més curt. Nosaltres estem a punt per rebre molts. Hi ha molta il·lusió i ganes de reber-los ja.

P: L’impacte directe econòmic que poden tenir els jocs pel país?

X.E.M.: Això li faria una valoració que seria totalment inventada i errònia, segurament. Però d’impacte necessàriament en tindrà. Hi ha molta gent que vindrà aquí i li agradarà aquest país. Perquè la gent que ve aquí els hi encanta aquest país. Però jo estic segur que després d’aquests jocs, molta gent i familiars dels esportistes i de les delegacions vindran. De fet, arrel de l’Assemblea General, ja sabem que hi ha gent que vindran amb les famílies, però fora dels jocs. Perquè diuen: És un bon país aquest per fer unes vacances. És que tenim un país meravellós.

P: L’esport està sent una eina que cada cop és més important per a Andorra, per acabar de combinar aquest procés d’obertura que vol el país, de mostrar-se al món d’una manera diferent a partir de l’esport. Està convertint-se en una eina important des de fa uns anys i que en el futur pot ser encara més important?

X.E.M.: L’esport és un vehicle increïble perquè els pobles i les cultures s’agermanin, visquin, comparteixin aquestes experiències. I és veritat que les persones que els agrada l’esport i la muntanya, aquest país és un país que ofereix tantes coses… La prova la teniu amb el món del ciclisme. Quan diuen: No, és que els ciclistes estan aquí per a termes impositius. No, no. Els ciclistes estan aquí perquè tenen un marc brutal i incomparable. I perquè n’hi ha molts que estan aquí i es troben, inclús d’equips diferents, es troben, comparteixen entrenaments, comparteixen vivències…

Continua llegint
PUBLICITAT

EL + VIST