
La publicació de les mínimes exigides per als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 ha ajudat Nahuel Carabaña i Pol Moya a definir el camí que hauran de seguir per intentar aconseguir el bitllet olímpic. Els dos atletes andorrans són conscients de la dificultat del repte, però ja tenen una estratègia marcada per afrontar aquest tram final del cicle. Mentre Carabaña no renuncia a intentar assolir la mínima en els 3.000 metres obstacles, Moya assumeix que la seva millor opció serà aconseguir una plaça a través del rànquing internacional dels 1.500 metres.
Carabaña no renuncia a la mínima
En el cas de Carabaña, el repte passa per retallar prop de cinc segons el seu registre per arribar a la mínima exigida. Una fita complicada, però que l’obstacleista considera assolible. “Cinc segons és molt, però sí que és veritat que no ho veig tan lluny del tot. Jo crec que soc capaç de fer una molt bona marca als 3.000 obstacles“, assegura. L’atleta, que ja va competir als Jocs de París 2024, manté la classificació olímpica com el gran objectiu del nou cicle: “És un repte molt xulo, perquè és el típic que veus bastant difícil, però que no és impossible“.
El primer gran examen podria arribar amb el Mundial de la Xina de l’any vinent, que tindrà una mínima molt similar a l’olímpica. Carabaña vol recuperar sensacions i tornar a sentir-se competitiu després d’un període condicionat per les lesions. De fet, explica que ha hagut de tornar pràcticament a començar de zero, però que la recuperació evoluciona favorablement. “A dia d’avui es pot dir que ja no em fa gens de mal, estic recuperat al 100% i ja estic començant a fer més càrrega de quilòmetres, de fer més entrenaments del que feia abans“, apunta.
La prioritat, per tant, és recuperar la continuïtat en els entrenaments i tornar a competir al nivell que considera que pot oferir. “El que vull sobretot és tornar a sentir-me competitiu“, admet. En aquest sentit, el Mundial de la Xina es presenta com una oportunitat important per fer un pas endavant i, si aconsegueix la mínima, deixar encarrilada la presència a Los Angeles. Tot i això, Carabaña també contempla la via del rànquing si no arriba al registre directe.
Moya aposta per la via del rànquing
Una alternativa que, en canvi, Pol Moya ja situa com la seva principal estratègia. El migfondista considera que les exigències de la mínima als 1.500 metres són reservades als millors especialistes del món i que, per tant, haurà de construir la classificació a través dels resultats. “Molt probablement la meva classificació passarà pel rànquing. El que prepararem serà intentar entrar per rànquing“, explica. Moya no amaga que assolir una marca inferior als 3.30 seria una fita extraordinària, però no és l’escenari que centra la seva planificació.
El sistema de classificació, però, no acaba de convèncer l’atleta andorrà. Moya considera que el rànquing incorpora massa factors externs al rendiment dels esportistes i que això pot acabar condicionant les opcions de classificació. La puntuació depèn de les cinc millors actuacions, però també del nivell de les competicions, la posició final, les condicions de la cursa o la presència de llebres. “No és un sistema en el qual jo sigui molt fan, perquè trobo que no és gaire just. Té molt marge de millora“, critica. Per això, haurà de seleccionar amb cura les competicions, prioritzant aquelles que ofereixin més possibilitats d’obtenir una bona marca i estiguin més a prop del nivell del mar, un factor que també influeix a nivell de rendiment.
Moya, que ha iniciat una nova etapa amb un canvi d’entrenador, està centrat ara a construir una bona base física abans d’afrontar el període decisiu. “Aquest any actual l’estem pensant més en el tema de buscar sumar molts quilòmetres, fer una molt bona base, tot orientat a preparar l’any de Los Angeles, que serà un any molt exigent“, explica. El migfondista es mostra convençut que, si aconsegueix reunir cinc bones puntuacions, tindrà opcions de ser olímpic: “Jo crec que si aconsegueixo tenir cinc molt bones puntuacions, podem ser a Los Angeles“.
El repte, però, no serà només esportiu. El sistema de rànquing obliga els atletes a mantenir la incertesa fins pràcticament el final del període de classificació. Moya reconeix que això afegeix una pressió important i que pot marcar diferències respecte als esportistes que aconsegueixen la mínima amb antelació. “No saps fins a l’últim dia si aniràs o no aniràs. Tot això no és fàcil de portar i gestionar“, admet. Malgrat les dificultats, tots dos mantenen intacta la il·lusió de tornar a ser olímpics. Dos camins diferents, però un mateix horitzó: aconseguir el bitllet per a Los Angeles 2028.






















