
No passa el temps pel Morabanc Andorra. Sona la mateixa cançó i el xiuxiueig del descens comença a sentir-se quan només s’han jugat vuit jornades de lliga. Una sensació ja viscuda fa dues temporades i la passada, com si el club s’hagués quedat atrapat en una dimensió temporal de la qual no pogués sortir. I enguany les coses no poden anar pitjor, amb tan sols una victòria confirmant l’inici més dolent del Morabanc a la màxima categoria del bàsquet espanyol.
Ara bé, dins de l’entitat tot continua igual, o almenys és el que volen aparentar. Una tranquil·litat que no s’aguanta per enlloc i que provoca l’emprenyamenta dels aficionats en veure que no hi ha cap reacció per part dels responsables del projecte. Una altra pregunta és si hi ha projecte i si es creu en ell. I aquí entra la figura de l’entrenador. Per què continua Zan Tabak al capdavant de l’equip? Perquè va aconseguir la salvació. És un motiu important, però s’hauria d’analitzar en profunditat com es va assolir, ja que el Morabanc es va salvar amb deu victòries, una de les xifres més assequibles a la història de la competició, empatat amb el Saragossa i el gran damnificat com va ser el Gran Canària pels enfrontaments directes.
Quins arguments té a favor? Ai calla, que es tracta d’un amor a primera vista perquè des del primer dia va existir una connexió tan especial amb Tabak que no es podria ni explicar. Quedava clar que el tècnic croat es va guanyar la confiança del president i de tota la junta pel seu compromís i per la seva actitud. Com a persona és un deu, no puc estar més d’acord. És cert que en les distàncies curtes i en el tracte directe és fantàstic, però tampoc és una raó de pes per assegurar-se la continuïtat. Mira que els periodistes li vam preguntar vegades a Gorka Aixàs si creu que és un error la fórmula de repetir entrenador quan es comença una temporada nova… I als fets em remeto tot recordant l’experiència de Natxo Lezkano a la 24/25 i la de Joan Plaza a la 25/26, quan tots dos van ser acomiadats a mitjans de campanya. Actualment, Tabak va pel camí. Segons Aixàs, era la persona ideal per fer aquest canvi de rumb i trencar amb l’espiral negativa dels últims anys. I tot això, teòricament, amb el beneplàcit del recentment designat director esportiu Jordi Ardèvol.
La pell només va mudar a la direcció tècnica i Francesc Solana amb el seu cessament va carregar amb totes les culpes. Sens dubte, té part de culpa i va ser el responsable de la configuració dels equips després del retorn de l’ACB; però si la intenció era canviar amb tot, com és que va ser l’únic a pagar els plats trencats? Solana era l’origen de tots els problemes? S’ha demostrat que no. Per molt que es modifiqui el logo, el lema i la imatge del club, els maldecaps persisteixen. La sort pot aparèixer tal com es va veure al tram final de la lliga anterior amb els triples de Best i Kuric a Lugo i Tenerife o pot desaparèixer com va succeir a Corunya fa dues setmanes. El tema és si Tabak té els mecanismes d’entrenador i els jugadors adients per donar-li un gir a la situació actual. Aquesta és ara la qüestió principal perquè ara no es pot tornar enrere per molt que el Morabanc s’hagi quedat estancat en el temps.
Es pot guanyar a Manresa? Rotundament, sí. Tant de bo pugui ser el clic que li falta a la plantilla per remuntar a la classificació. De totes maneres, el mal ja està fet. Un any més, l’afició i els seguidors han perdut la il·lusió pel seu equip. Les cares del públic són de resignació i crec que és la pitjor notícia perquè s’ha convertit en un sentiment endèmic, propi de l’entitat. Un abonat em comentava l’altre dia que ja no va al pavelló perquè sempre surt de mala llet, és una manera d’estalviar-se el patiment i la impotència. També un s’ho pot prendre des del conformisme: si guanyen bé i si perden és l’habitual, genial si se salven i si baixen que hi farem. Com qui va al cine sense tenir unes expectatives i només hi va per menjar crispetes i sortir de casa. En qualsevol cas, la massa social s’està ressentint i l’afinitat amb el club va a la baixa perquè aquesta pel·lícula sí que l’han vist.
No necessàriament la directiva s’ha d’esperar a moure fitxa al gener, les solucions es poden trobar durant l’aturada de la pròxima setmana. Si no es vol tocar l’entrenador, s’hauran de canviar els jugadors i és evident que existeix una segona unitat amb un pèssim rendiment. La idea d’un vestidor amb tants americans tampoc funciona i és una broma de mal gust que només un base jugui en plenes condicions. Si de veritat pensen els dirigents que l’equip canviarà per la tornada de Rafa Luz i per la renovació de Rati Andronikashvili és que prenen l’afició per idiota. Els senyors de corbata han d’entendre que la gent sap de bàsquet i que reclamen canvis, sobretot perquè durant tot l’estiu se’ls hi ha venut una història de la identitat i de l’estil que fa riure ara mateix. Però hi ha marge per redreçar el projecte fallit, malgrat que el mal ja estigui fet.






















