Fa dos mesos i mig acabava la temporada del FC Andorra i del MoraBanc Andorra i ho feia amb somriures a totes dues cases. Uns havien somiat amb el play-off i els altres van salvar la categoria a l’última jornada. Resultats a banda, ara que queden quatre dies perquè la pilota torni a rodar i amb l’anàlisi en calent més que paït, em venen al cap dues conclusions: la primera és que tenim la sort de tornar a gaudir de bàsquet i futbol d’elit a casa nostra i la segona, que mantinc intacta és aquella il·lusió del nen petit que torna a encendre la televisió, la ràdio i ara també el mòbil i la tauleta i somriu veient que això arrenca d’aquí a no res.
D’altra banda, però, crec que tenim l’oportunitat de fer una reflexió més profunda i hauríem d’aprofitar l’ocasió.Tots plegats, clubs, mitjans, directius, jugadors, tècnics i en menor mesura, aficionats tenim la inevitable temptació de dir allò tan típic de “aquest any tenim equip de play-off i fins i tot per a més”, “aquest any el projecte és de Copa i per quedar entre els vuit primers”. I aquesta és la cara amable, perquè si no, ens n’anem a l’altre extrem “aquest any baixem”.
Potser ha arribat l’hora d’aprendre a mirar el llarg termini amb una mica més de ganes i créixer a partir de l’experiència, que en la meva humil opinió, ens diu que com més campanes al vol es llencen en aquestes dates, més decepcions es col·leccionen pels volts de Nadal i fins i tot, a final de curs. Per tant, tinguem clar que l’objectiu número u del FC Andorra i el MoraBanc, hauria de ser consolidar-se on són i no entendre això com quelcom menor, tot el contrari! Ser a segona divisió de futbol i a l’ACB ja és un èxit i poder parlar de fer-hi forts ambdós projectes, un repte més que atractiu. Si després, que tant de bo, l’evolució i feina de tots porta els equips a somiar en gran, un brindis i a perseguir-ho, però de moment, comencem tocant de peus a terra i sobretot, sent reconeixibles en fons i forma per poder tenir els millors resultats possibles.
