Després de veure el partit del MoraBanc Andorra a la pista del Surne Bilbao Basket amb el bon rendiment d’Adam Somogyi m’ha vingut al cap la pregunta de com és possible que un jugador canviï tant en funció del lloc i el moment. L’hongarès de vint-i-sis anys va ser un autèntic corcó per als tricolors mostrant-se com un base seriós i sòlid davant un jugador de més talent pur com és James Akinjo. No va fer el millor partit de la seva vida, però va ser suficient perquè el MoraBanc no s’emportés el triomf de Miribilla. Això va fer-me pensar en què porta a un jugador que fa tres anys va passar sense pena ni glòria pel club a convertir-se en una peça més que aprofitable per a una rotació.
La paciència, l’adaptació, la maduresa o les oportunitats són factors que ajuden a entendre els canvis, però la realitat és que mai tens una vareta màgica per saber com encaixar un jugador en un esquema a la perfecció. A vegades no té res a veure amb la mateixa gestió sinó en el desenvolupament personal de cadascú. Trobar un ecosistema que pugui fer brillar les teves qualitats quan has de competir per guanyar de manera immediata i alhora posar-te al servei d’un bé major com és un conjunt no és tasca fàcil.
La realitat és que el món de l’esport està ple d’exemples de jugadors o esportistes que no encaixen en un equip, però acaben triomfant en un altre: Dembélé, Salah, Harden o David Ortiz, entre altres.
Jo tampoc tinc una resposta màgica, però crec que la figura de l’entrenador i l’esperit de superació propi són les dues claus que sota el meu criteri ajuden a entendre aquests processos. La recerca d’oportunitats i una figura que dediqui temps i paciència a donar-les, així com la mateixa fam per millorar són combustibles per a tothom, per això el context sempre és tan important.
