L’Andorra tanca la primera volta lluny dels registres d’ara fa un any

Després de tancar la primera volta amb una dolorosa derrota al Sardinero per 2-0, en un molt mal partit dels d’Eder Sarabia, el conjunt tricolor tanca la primera volta de la Lliga Hypermotion amb 23 punts, sis menys que en l’anterior campanya que els tricolors van tancar el primer tram amb 29.

En la primera temporada en la segona divisió, l’equip del Principat va sorprendre a tothom amb un joc magnífic i amb un estil molt propi capaç de sumar punts davant de rivals d’entitat i la sensació que els d’Andorra tenien més a prop la zona d’ascens que no pas la de descens. La consistència defensiva de l’equip permetia sumar punts davant de rivals d’entitat que tot just acabaven de baixar de la màxima categoria del futbol espanyol com el Granada o l’Eibar, amb victòries a l’Estadi Nacional. A banda de ser un equip fort i competitiu en l’aspecte defensiu, les grans actuacions de Bakis i Carlos Martínez, amb més de 20 gols entre tots dos feien que l’equip tingués la capacitat de tirar endavant partits que semblaven complicats.

A diferència d’aquesta temporada, en aquest punt entre els jugadors de la zona alta ja portaven més del doble de gols dels quals porten actualment els jugadors referents. Com a equip, els tricolors també han perdut aquesta efectivitat en la zona atacant, ja que en la jornada 21 de la temporada anterior s’havien realitzat tres gols més.

L’aspecte diferencial entre totes dues temporades, està principalment al darrere. És notori que el joc de l’FC Andorra encara no ha arribat al seu pic de forma, però les actuacions defensives, tot i no ser el problema aparent de l’equip, deixen molt a desitjar. Són 9 els equips han concedit més gols que els del Principat, però, tot i això, només n’hi ha tres amb pitjor balanç de gols a favor i en contra, precisament els tres darrers classificats. Mentre que la temporada 22-23 els de Sarabia tenien un balanç de +5, amb vint-i-dos gols fets i disset encaixats, durant la campanya actual el balanç és de -8 amb 19 i 27.

Els canvis a l’onze, les revolucions i la falta d’encaix d’algunes peces fan que encara l’equip estigui verd, i fora d’aquells jugadors capitals i que el seu rendiment és òptim, l’equip no carbura. Fins a deu gols més s’han encaixat, amb rotacions tant a la porteria com a la línia defensiva. Tots els jugadors disponibles han estat provats per Sarabia per tal de trovar una consistència que, fins al moment, no ha arribat.

Un altre de les variants a destacar, és la manca de competitivitat de l’equip tricolor lluny del Principat. Al final de la primera volta, els números són contundents, i tot i la millora aparent en les últimes jornades, la derrota a Santander torna a encendre unes alarmes que havien quedat en “stand-by”. Fora de casa, l’FC Andorra és el segon pitjor equip. Una única victòria, tres empats i set derrotes i un balanç molt dolent de només vuit gols a favor per dinou en contra. En quant aquesta dada, significa que l’equip lluny del Nacional fa 0,73 gols per partit, mentre que en rep 1,73. Una xifra que compromet als de Sarabia i la seva competitivitat quan juga com a visitant. A casa, la situació millora, inclús superant el que s’havia aconseguit la temporada anterior. Disset punts amb cinc victòries, dos empats i tres derrotes. Un punt més que en la passada campanya on es va sumar un empat menys i una derrota més a l’Estadi Nacional en aquestes alçades de competició.

Emmarcats per un projecte de club que acompanya a l’equip amb inversió, un projecte d’estadi i el creixement d’aficionats. És evident, doncs, que el conjunt tricolor de cara a la segona volta haurà de fer una passa endavant de gegant per no haver de patir per mantenir la categoria i aconseguir posicionar-se com un equip estable i amb continuïtat a la segona divisió. Cinquanta punts han de ser l’objectiu dels tricolors, i això demana sumar-ne més dels que s’han aconseguit durant el primer tram de temporada.