Les federacions demanen un nou sistema de mínimes per obtenir les places d’universalitat

Des de principis de juny, la Federació Andorrana de Natació (FAN) i la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), com les federacions més perjudicades pel que fa a la classificació pels Jocs Olímpics de París 2024, van sol·licitar formalment les places d’universalitat per poder participar-hi.

La FAA, amb l’esperança de poder anar-hi amb el Nahuel Carabaña com a atleta de ple dret, classificat per la prova de 3.000 obstacles va sol·licitar tres places d’universalitat. Pol Moya per als 800 metres, Guillem Arderiu per als 100 metres i Duna Vinyals per als 100 metres femenins. Aquesta mesura es va prendre en previsió de la possible no classificació del Nahuel. Per la seva part la FAN, va sol·licitar les places de Nàdia Tudó i Bernat Lomero.

Josep Maria Missé, en una recent entrevista a Andorra Esportiu TV, va expressar la seva incomprensió respecte a la postura del COA. Segons ell, el sistema actual genera una competitivitat innecessària i perjudicial entre els diferents esports, ja que estableix que si un atleta d’una disciplina es classifica, es limiten les possibilitats d’invitació per altres disciplines. Per exemple, si Nahuel es classifica, no hi haurà invitacions masculines disponibles per a la natació. “És absurd i no té sentit que la classificació d’un atleta d’un esport afecti les invitacions per altres disciplines”, declarava Missé. També subratllant que la natació, igual que altres esports, hauria de tenir les mateixes oportunitats d’exercir les invitacions d’universalitat.

Des de la secretaria d’Estat, també es veu amb bons ulls la creació d’un nou mètode de mínimes a Andorra per poder optar a les places d’universalitat, permetent així que els atletes es guanyin la seva classificació. Aquesta proposta té com a objectiu establir uns criteris clars i justos per a tots els esports, eliminant la competitivitat innecessària i promovent la meritocràcia.

Missé proposa que el COA estableixi nivells mínims de competitivitat en col·laboració amb cada esport, permetent que si els atletes compleixen aquests criteris, puguin participar en els Jocs. A més, destacant la importància que les decisions sobre les invitacions les prenguin les mateixes federacions, en lloc d’altres disciplines que no coneixen la seva complexitat.

Finalment, Missé expressava la seva esperança que la situació pugui canviar a curt termini, especialment amb les eleccions previstes al COA aquest any, tot i que de moment la postura sembla inamovible.

La controvèrsia actual de les places

Actualment, la decisió sobre les places d’universalitat per als Jocs Olímpics del Comitè Olímpic Andorrà (COA) segueix un procés que inclou diversos factors i actors implicats.

Les places d’universalitat són assignades per garantir la representació de, com a mínim un atleta masculí u una atleta femenina. A Andorra, aquestes places s’atorguen en cas que els atletes no es classifiquin directament.

El COA és l’òrgan encarregat de decidir com es distribueixen aquestes places d’universalitat entre els diferents esports. Aquesta decisió sovint es basa en diversos criteris, incloent-hi el rendiment històric dels atletes, les recomanacions de les federacions esportives i altres consideracions. El COA manté reunions amb les diferents federacions esportives per debatre i considerar les sol·licituds de places d’universalitat. Tot i això, la decisió final recau en el COA, que determina quins atletes rebran les invitacions basant-se en criteris interns.

Un dels punts més controvertits del sistema actual és la comparació entre esports. Si un atleta d’una disciplina es classifica, això pot afectar les possibilitats d’altres disciplines d’obtenir invitacions d’universalitat. Per exemple, si un atleta de l’atletisme es classifica, les places d’universalitat per altres disciplines com la natació podrien veure’s limitades.