Connect with us

Federacions

Les federacions demanen un nou sistema de mínimes per obtenir les places d’universalitat

Les federacions reclamen poder utilitzar les places d’universalitat que corresponen a cada esport per poder anar als Jocs Olímpics de París 2024

Publicat

el

Pol Moya als JJOO de Tòquio / COA

Des de principis de juny, la Federació Andorrana de Natació (FAN) i la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), com les federacions més perjudicades pel que fa a la classificació pels Jocs Olímpics de París 2024, van sol·licitar formalment les places d’universalitat per poder participar-hi.

La FAA, amb l’esperança de poder anar-hi amb el Nahuel Carabaña com a atleta de ple dret, classificat per la prova de 3.000 obstacles va sol·licitar tres places d’universalitat. Pol Moya per als 800 metres, Guillem Arderiu per als 100 metres i Duna Vinyals per als 100 metres femenins. Aquesta mesura es va prendre en previsió de la possible no classificació del Nahuel. Per la seva part la FAN, va sol·licitar les places de Nàdia Tudó i Bernat Lomero.

Josep Maria Missé, en una recent entrevista a Andorra Esportiu TV, va expressar la seva incomprensió respecte a la postura del COA. Segons ell, el sistema actual genera una competitivitat innecessària i perjudicial entre els diferents esports, ja que estableix que si un atleta d’una disciplina es classifica, es limiten les possibilitats d’invitació per altres disciplines. Per exemple, si Nahuel es classifica, no hi haurà invitacions masculines disponibles per a la natació. “És absurd i no té sentit que la classificació d’un atleta d’un esport afecti les invitacions per altres disciplines”, declarava Missé. També subratllant que la natació, igual que altres esports, hauria de tenir les mateixes oportunitats d’exercir les invitacions d’universalitat.

Des de la secretaria d’Estat, també es veu amb bons ulls la creació d’un nou mètode de mínimes a Andorra per poder optar a les places d’universalitat, permetent així que els atletes es guanyin la seva classificació. Aquesta proposta té com a objectiu establir uns criteris clars i justos per a tots els esports, eliminant la competitivitat innecessària i promovent la meritocràcia.

Missé proposa que el COA estableixi nivells mínims de competitivitat en col·laboració amb cada esport, permetent que si els atletes compleixen aquests criteris, puguin participar en els Jocs. A més, destacant la importància que les decisions sobre les invitacions les prenguin les mateixes federacions, en lloc d’altres disciplines que no coneixen la seva complexitat.

Finalment, Missé expressava la seva esperança que la situació pugui canviar a curt termini, especialment amb les eleccions previstes al COA aquest any, tot i que de moment la postura sembla inamovible.

La controvèrsia actual de les places

Actualment, la decisió sobre les places d’universalitat per als Jocs Olímpics del Comitè Olímpic Andorrà (COA) segueix un procés que inclou diversos factors i actors implicats.

Les places d’universalitat són assignades per garantir la representació de, com a mínim un atleta masculí u una atleta femenina. A Andorra, aquestes places s’atorguen en cas que els atletes no es classifiquin directament.

El COA és l’òrgan encarregat de decidir com es distribueixen aquestes places d’universalitat entre els diferents esports. Aquesta decisió sovint es basa en diversos criteris, incloent-hi el rendiment històric dels atletes, les recomanacions de les federacions esportives i altres consideracions. El COA manté reunions amb les diferents federacions esportives per debatre i considerar les sol·licituds de places d’universalitat. Tot i això, la decisió final recau en el COA, que determina quins atletes rebran les invitacions basant-se en criteris interns.

Un dels punts més controvertits del sistema actual és la comparació entre esports. Si un atleta d’una disciplina es classifica, això pot afectar les possibilitats d’altres disciplines d’obtenir invitacions d’universalitat. Per exemple, si un atleta de l’atletisme es classifica, les places d’universalitat per altres disciplines com la natació podrien veure’s limitades.

Continua llegint
Clicka per comentar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

COA

Missé tornarà a ser president de la Federació Andorrana d’Atletisme

Josep Maria Missé seguirà una legislatura més al capdavant de la Federació Andorrana d’Atletisme després que només s’hagi presentat la seva candidatura

Publicat

el

El president de la federació andorrana d'atletisme, Josep Maria Missé, en una imatge d'arxiu /SFGA
Una imatge de Missé / Arxiu

Josep Maria Missé tornarà a ser president de la FAA, ja que la llista presidida per ell mateix és l’única que s’ha presentat a les eleccions. Tal com va avançar en l’entrevista a Andorra Esportiu TV, el fins ara president “té moltes ganes d’acabar tots els projectes iniciats i poder continuar al capdavant del càrrec”.

La llista presentada per l’actual president inclou Anna Achon de vicepresidenta, David Piñol de tresorer, Aina Cinca de secretària, a més de Mireia Molins, Sandra Olivé, Laurance Lestang, Raül González, Pau Blasi, Ignasi Villamayor, Marc Tramunt, Ferran Riu i Xavier Mujal.

Continua llegint

Federacions

La FAA assegura que “anem pel món amb una sabata i una espardenya” per la falta d’inversió

El president reama major inversió i planificació en les inversions i demana que la reforma del comunal no sigui part del “tacticisme polític”

Publicat

el

L'estadi comunal Joan Samarra Vila actualment / Comú d'Andorra la Vella
L’estadi comunal en una imatge d’arxiu

“Anem pel món amb una sabata i una espardenya” assevera el president de la Federació Andorrana d’Atletisme, Josep Maria Missé, en una entrevista Andorra Esportiu en la qual ha tornat a fer una crida a tenir unes instal·lacions “dignes”. “No demanem res de l’altra món, només tenir unes instal·lacions en condicions” relatava el president de la FAA tot recordant que les instal·lacions que té actualment el Principat d’Andorra són les mateixes des dels anys 90.

“El problema, i el que em sembla increïble és que tinguem dèficits a casa nostra. És a dir, que
en el nostre espai no puguem acabar d’entrenar com toca, i el Nahuel el dia que ha d’entrenar a la ria hagi d’anar fora d’Andorra perquè aquí no la pot fer servir, perquè no està en condicions… Com a mínim a casa nostra sí que hauríem de posar els mitjans necessaris” va destacar Missé que recorda que després de l’expansió dels anys 90 en matèria d’instal·lacions esportives ha faltat “un programa d’inversions” per mantenir les instal•lacions -més enllà del CTO- en condicions òptimes.

Així, el president de la FAA ha reconegut que l’actual corporació “és la única que ens ha presentat un projecte”, el qual està conformat en dues fases: la primera per atacar les principals necessitats per competir (pista, magatzem i gimnàs) i una segona per millorar l’entorn (graderia o d’altres serveis). “Nosaltres el que diem és que quan millor per tenir-ho tot que els Jocs dels Petita Estats” apuntava Missé en relació a la reclamació del cònsol de la capital per la falta de pressupost per acabar tota la reforma de la graderia. “Què farem un estadi quan els Jocs ja hagin passat? A mi el que em sabria greu és que aquest tema acabés sent part del tacticisme polític” insistia.

Continua llegint

Federacions

Obert el procés electoral de la Federació Andorrana d’Atletisme

La FAA celebrarà les eleccions a la presidència el pròxim 25 de juliol

Publicat

el

Missé en una imatge d'arxiu

La Federació Andorrana d’Atletisme (FAA) ha obert aquest dimarts el procés electoral per la presidència de l’entitat. Després de l’Assemblea Extraordinària de la FAA que es va dur a terme el 24 de juny la federació d’atletisme ha anunciat els terminis i el dia de les eleccions.

Fins al 3 de juliol estarà obert el procés per presentar candidatures, l’endemà es proclamaran i faran oficials els candidats i el 25 de juliol se celebraran les eleccions.

Els fins ara president de la FAA, Josep Maria Missé, es tornarà a presentar per tal de revalidar el seu càrrec al capdavant de l’organització.

Continua llegint

COA

X. Espot Miró: “No conec cap país que ofereixi tantes oportunitats per practicar esport”

El president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats ha valorat a Andorra Esportiu TV com s’està preparant l’esdeveniment a menys de 365 dies per l’inici

Publicat

el

Xavier Espot MIró
Una imatge de l'entrevista / AE

Pregunta: Jo li començo a preguntar, senyor Espot, com està això dels jocs dels petits estats, que ja queda cada cop menys, com pinta?

Xavier Espot Miró: Molt bé. Pinta bé. Els Jocs dels Petits Estats d’Europa d’Andorra 2025 són una ocasió única per promocionar el nostre país, en primer lloc, i a l’esport andorrà. Aquesta, jo crec que és una magnífica oportunitat de mostrar al món la nostra capacitat per organitzar els esdeveniments d’aquesta magnitud. No existeix millor vehicle per fomentar i ressaltar els nostres valors olímpics. I bé, viurem una setmana excepcional. Des del 26 de maig del 2025, que serà la data de la cerimònia d’obertura, fins al 31 de maig del 2025, dia de la cerimònia de clausura. Es competirà durant cinc dies en diferents modalitats i amb dotze esports. I les seus esportives com és obvi, seran les set parròquies. I us donarem detall els esports que se celebraran a cada parròquia. A Canillo, el tenis taula. En camp, al voleibol, a Ordino, la gimnàstica artística i al ciclisme, la modalitat de cronorruta. A la Massana, el ciclisme a BTT i el tir al plat. Andorra la Vella, l’atletisme, la natació i la natació artística, la gimnàstica rítmica, el tir de precisió, el rugbi a set, el bàsquet cinc per cinc, el vòlei-platja i una part del circuit del ciclisme de Ruta. A Sant Julià de Lòria tindrem el karate i Escaldes-Engordany, el judo, el básquet tres per tres i l’altra part del ciclisme de ruta.

P: Dona la sensació de que això és una cosa que és de país, també es demostra en el sentit de que estaran totes les parròquies. No sé si això també és voluntat del COA de que aquest esdeveniment sigui una cosa que mogui tot el país.

X.E.M.: El país hi participen, evidentment, les parròquies. Ja no solament, financerament, sinó també hi participen oferint les seves instal·lacions. Els jocs, de manera indefectible, són jocs del país, són jocs pels andorrans, són els nostres jocs. Jo crec que, evidentment, hi han de participar tots els comuns, el govern, com no podria ser d’una altra manera, i evidentment, la nostra població. Si comptem amb 500 voluntaris, serà la festa del nostre país.

P: Què ens falta per tenir tot això llest?

X.E.M.: Abans dels Jocs de Malta de l’any 23, ja teníem un guió molt precís de com volíem organitzar els nostres jocs. Llavors, uns quants membres del nostre comitè d’organització que ja havíem creat amb aquest efecte, vam viatjar a Malta per observar els detalls de la seva organització i treure el millor profit. Tornant de Malta, ja vam començar a treballar de valent i no ens falta res, però tenim tantes coses per tancar. Tancar. Moltes, les més importants, estan tancades, però tenim tantes coses, tantes coses encara per fer. Però tenim temps i anem treballant amb tranquil·litat.

P: Segurament les instal·lacions que més falten, no sé si hi ha el comunal, no sé si també el Nacional…

X.E.M.: Sí. Bueno, abans d’això voldria acabar dient que nosaltres comptem que el desembre tindrem tancat pràcticament tot. Faltaran uns mesos, però jo crec que també és bo per tindre temps per polir els detalls i algun detall que pot sorgir a l’última hora.

P: Quan diu que ho tindrem tot tancat, vol dir que també les instal·lacions les preveu també ja tenir les noves?

X.E.M.: Les instal·lacions s’aniran arreglant fins a la setmana abans dels jocs. És una feina que no s’acaba mai. O sigui, s’acaba en el moment de la inauguració, però nosaltres pensem i creiem i no hi ha cap motiu perquè sigui d’una altra manera. Tindrem les instal·lacions a punt i en bon estat.

P: Les dues que més falten o que més feina tindran seran la pista d’atletisme amb aquesta modificació i l’Estadi Nacional amb la gespa artificial?

X.E.M.: Sí, a l’Estadi Nacional tindrem una gespa, que no sabem quina serà. Qualsevol sigui la gespa, no tenim cap inconvenient. O sigui, evidentment, una gespa més soferta i més resistent de la que hi ha avui en dia, a nosaltres ens facilitaria molt la feina perquè dos dies després de la inauguració toca jugar els partits de Rugby a 7.

P: I amb l’Estadi Comunal tenen una previsió de quan més o menys?

X.E.M.: El Comú ja està treballant i nosaltres anem seguint el projecte, jo crec que ho tindrem en bones condicions.

P: Quants esportistes preveu el COA de cara a aquests jocs? Perquè em dona la sensació que als darrers va haver com un boom. Ja sé que a vegades és una mica injust mirar només el medaller, però que vam sortir molt contents, no?

X.E.M.: Jo crec que el nombre de participants sorgirà de les reunions que tenim pendents, pendents amb les federacions i amb la Secretaria d’Estat d’Esports. Jo espero que seran molts els participants, jo crec que aquests són els nostres jocs per excelència.

P: El fet de que els jocs dels petits estats han de ser els jocs de país, uns jocs de que hi participi tota la població, no sé si el fet de que l’esport andorrà últimament, que tens Joan Verdú, Nahuel, Mónica Doria, Gina del Rio, Cande Moreno i noms que, òbviament, em deixo… Però això pot ajudar també?

X.E.M.: Jo, personalment, estic molt content i orgullós del nivell dels nostres esportistes. Però si raonem amb sentit comú, que cal fer-ho, som un petit país en territori i població. Però jo crec que som molt grans. Som un país molt gran amb èxits esportius. Tenim grans esportistes, grans campions i molta joventut anhelant accedir a l’elit esportiva. Jo crec que sense cap mena de dubte som un país eminentment esportiu. Ja només cal enumerar el nombre d’instal·lacions que ens faciliten com uns governs, el sector privat inclòs. I la quantitat de diners que es dediquen a l’esport. I no conec cap país que proporcionalment ofereixi tantes oportunitats a la seva joventut per la pràctica de tants esports.

P: Aquesta inversió que s’ha fet fins ara, aquesta inversió pública, privada, en general, és també el que ens ha portat fins aquí?

X.E.M.: El món de l’esport és exigència, voluntat, abnegació, treball, feina. Això és el món de l’esport. Ha de ser més exigent. És que ja no és que nosaltres siguem més exigents. És que els mateixos esportistes, per la seva professionalitat, que cada dia són més professionals. I això és molt bo pel nostre país també, que sigui així.

P: Els reptes com a l’organització que s’han hagut d’afrontar, quins són i quins queden?

X.E.M.: Jo crec que la dificultat d’organitzar els nostres jocs, és que la quantitat de detalls necessaris per organitzar una competició de cinc dies, 12 esports i totes les seves modalitats, són molta feina, molta dedicació. Però som un país que, per sort, és un país amb un ADN molt particular. A casa i a l’estranger, tots som ambaixadors del nostre país. I volem que les nostres delegacions i les que ens visitin, que competeixin amb les millors condicions possibles. És molt important. I això és un repte que tenim, que quan tornin a casa, recordin Andorra com una terra d’acollida i hospitalària i oberta al món.

P: Suposo que també hi ha una part de deixar un llegat social, que pels jocs, millorar les instalacions deixa un llegat directe per la gent. No sé si això també és un objectiu que es marca des del COA?

X.E.M.: Nosaltres, des del bon principi, sempre hem pensat en els llegats d’uns jocs. I jo crec que el primer llegat per la nostra societat ja és l’orgull de poder organitzar una manifestació esportiva d’aquesta magnitud. No és tan evident aquesta organització. I després, l’orgull que tots els atletes puguin competir amb condicions d’igualtat i d’equitat. És molt important això. En un marc tan incomparable com és Andorra i les muntanyes que Andorra ens ofereix. La bellesa dels nostres paisatges i de les nostres muntanyes és incomparable. Després, si ens centrem en un aspecte una mica més material del llegat d’aquests jocs, jo crec que veurem una millora de les nostres instal·lacions, sense cap dubte. La construcció d’un camp de tir. I disposarem de material esportiu nou i renovat. I això serà per l’ús posterior dels nostres joves i dels esportistes no tan joves i tantes altres coses. Després, ja si ens centrem una mica més i posem el foc una mica més, precisament, amb el Comitè Olímpic Andorrà, per nosaltres organitzar aquests jocs és un prestigi. I millorarem els nostres locals, perquè hi tindrem manifestacions aquí en l’àmbit de l’organització, i evidentment també, la nostra administració millorarà, perquè quan tens tanta feina i tanta preocupació, estàs obligat també de millorar la teva administració.

P: En els darrers jocs: 21 medalles, 4 ors, 7 plates i 10 bronzes. És el mínim que es marca o és l’objectiu a superar?

X.E.M.: En el món de l’esport, l’objectiu és millorar sempre. I així pensem que serà. No es pot fer esport d’alt nivell sense tindre aquest pensament al cap. I avançar un pronòstic és molt poc Per tant, perquè la meva opinió no crec que sigui rellevant en aquest sentit. El que sí que us puc avançar, sense cap mena de dubte, és que els nostres atletes competiran amb l’orgull de representar el nostre país i que aquest ànim és la clau per aconseguir molts èxits. I després, com esportiu que soc, jo també em fixo sempre molt en els atletes que, malgrat que no han pujat al podi, han competit amb el coratge, donant tot el que tenien de força i voluntat.

P: Entenc que l’acte d’inauguració serà a l’Estadi Nacional?

X.E.M.: La nostra feina és adaptant-se. Jo tinc entès que canviaran la gespa. Ho tinc entès per què ho he sentit, com vostè. I sigui una gespa o l’altra, per nosaltres serà irrellevant, evidentment. Com ja t’he dit, una gespa menys delicada ens permetria poder fer la cerimònia d’inauguració amb menys atencions i sobretot que la gespa estarà en millors condicions per competir dos dies després amb rugbi a 7.

P: Tenen ja tancat com serà la inauguració?

X.E.M.: No ho tenim tancat, ho tenim visualitzat. Jo crec que la cerimònia d’organització veurà les seves variacions, sobretot en funció també del pressupost. Vostè sap que els espectacles poden ser molt diversos, amb qualitat, amb quantitat. Jo crec que hem de ser humils. Hem de destinar el pressupost convenient, però amb sentit comú també. És millor gastar diners pels esportistes que per una ceremonia d’inauguració.

P: Hi ha una qüestió també que se n’ha parlat molt amb la candidatura el 2029 d’esquí. Tot el tema d’accessibilitat, sostenibilitat, no sé si també hi ha un apartat dintre dels Jocs que s’ha treballat en aquest sentit i si hi ha alguna iniciativa?

X.E.M.: Nosaltres, a part de combregar amb els valors olímpics, el món de l’esport també coincideix amb molts altres valors, idees i sentiments. El concepte d’accessibilitat, de l’accessibilitat, d’alguna manera ja està establert a la nostra societat. Tothom ho té coll a dins i ho troba natural. Encara que això no vol dir que no hem de fer molts esforços per incidir en aquest tema i nosaltres hi pensem molt. Fa part dels nostres projectes. I concretament, la sostenibilitat és una preocupació capital per l’organització dels nostres jocs, entenc, en el dia d’avui. Estem treballant projectes amb FEDA. Vull dir que el consum d’energia elèctrica durant el joc sigui exclusivament d’origen verd, energia verda. Jo crec que això ho podrem aconseguir. I també estem estudiant la problemàtica de l’aigua. I l’aigua embotellada, no aigua embotellada. A priori, sembla fàcil parlar de l’aigua no embotellada, però la no embotellada també té les seves problemàtiques i substàncies.

Nosaltres farem els jocs més sostenibles que puguem fer. I com que hi pensem molt i hi treballem, jo crec que es faran uns jocs molt sostenibles i sobretot comparant amb els jocs que s’han fet anteriorment dintre els petits estats.

P: Ja sé que la gran feina que afrontan ara és els jocs dels petits estats, però també hi ha els Jjocs de l’Olimpics d’Estiu. En principi hi serà en el Carabanya i la Mònica Doria. Pot ser? L’any del diploma olímpic o medalla, pot ser?

X.E.M.: Aquesta és una altra pregunta complicada. El que sí que potser és que s’estan al nivell, amb un nivell molt elevat i I pot ser, tot pot ser. És obvi que per la gent del COA, per les nostres federacions i pels clubs, estem encantats i orgullosos de tenir esportistes d’aquest alt nivell. El nostre desig més fervent i entusiasta és de veure ben aviat alguns dels nostres atletes accedir amb un guardó d’aquesta magnitud. I tenim realment possibilitats. Home, sí, sí que les tenim. Sí que les tenim. I és el que esperem tots, no?

P: Quants esportistes, no d’Andorra sinó un global, es preveu que vindin durant els jocs dels Petits Estats?

X.E.M.: Sí, jo crec que entre 900, 1.000, 1.100, pot ser una xifra i el total de les delegacions, 1.300, 1.400, potser algun més. A veure, el que sí que et puc dir és que des de l’última Assemblada General que van fer, que van vindre els presidents i secretaris, més els membres de les Comissions Tècniques de cada país. Els hi va encantar, el país. Els hi van encantar les instal·lacions, els hi va encantar l’hostaleria. És veritat que les previsions que ells tenien amb un principi les han superat una mica. Això no vol dir que al moment d’organitzar les seves delegacions, per raons esportives i per raons econòmiques també, doncs decideixin de fer més curt. Nosaltres estem a punt per rebre molts. Hi ha molta il·lusió i ganes de reber-los ja.

P: L’impacte directe econòmic que poden tenir els jocs pel país?

X.E.M.: Això li faria una valoració que seria totalment inventada i errònia, segurament. Però d’impacte necessàriament en tindrà. Hi ha molta gent que vindrà aquí i li agradarà aquest país. Perquè la gent que ve aquí els hi encanta aquest país. Però jo estic segur que després d’aquests jocs, molta gent i familiars dels esportistes i de les delegacions vindran. De fet, arrel de l’Assemblea General, ja sabem que hi ha gent que vindran amb les famílies, però fora dels jocs. Perquè diuen: És un bon país aquest per fer unes vacances. És que tenim un país meravellós.

P: L’esport està sent una eina que cada cop és més important per a Andorra, per acabar de combinar aquest procés d’obertura que vol el país, de mostrar-se al món d’una manera diferent a partir de l’esport. Està convertint-se en una eina important des de fa uns anys i que en el futur pot ser encara més important?

X.E.M.: L’esport és un vehicle increïble perquè els pobles i les cultures s’agermanin, visquin, comparteixin aquestes experiències. I és veritat que les persones que els agrada l’esport i la muntanya, aquest país és un país que ofereix tantes coses… La prova la teniu amb el món del ciclisme. Quan diuen: No, és que els ciclistes estan aquí per a termes impositius. No, no. Els ciclistes estan aquí perquè tenen un marc brutal i incomparable. I perquè n’hi ha molts que estan aquí i es troben, inclús d’equips diferents, es troben, comparteixen entrenaments, comparteixen vivències…

Continua llegint

Federacions

Bernat Lomero, rècord d’Andorra en els 100 metres

Novena jornada del 37è ‘European Aquatics Championships’ on han nedat Bernat Lomero (200 m lliures) i Nàdia Tudó (200 m braça)

Publicat

el

Els nedadors al campionat / FAN

Bernat Lomero ha nedat avui la prova de 200 m assolint en la primera meitat de la prova un temps de 50,99, el que suposa nou rècord d’Andorra de 100 m lliures, amb què millora la seva marca anterior de 51,46 (-0,47), de fa tan sols dos dies i assolida el dia 18 de juny durant la segona jornada d’aquest europeu 2024. Quart rècord nacional de Bernat, aquesta temporada.

La marca de Lomero representen 776 punts AQUA, que el catapulten a la primera posició
de la classificació del rànquing nacional masculí de nedadors. Patrick Pelegrina, ara segon
classificat, en té 762 punts. Les marques oficials per punts AQUA les valida la World Aquatics
i representen el principal criteri esportiu de consideració per a adjudicar les invitacions
d’universalitat per a participar en els Jocs Olímpics.

Per la seva banda, Nàdia Tudó, primera classificada (723) del rànquing nacional femení
per punts AQUA, s’ha acomiadat del campionat amb la prova de 200 m braça on ha nedat
pel carrer vuit de vuit, la 2a de les sèries classificatòries. Cinquena amb un temps de 2:33,74
(+6,29 d’escletxa amb la primera classificada) i 716 punts AQUA. Millor temps de sempre de
Tudó en sèries preliminars d’aquesta prova i 19a classificada (+6,29 d’escletxa), a dos llocs del
pas a semifinals.

Bernat Lomero finalitzarà la seva participació en l’europeu, el dia 22 de juny amb la prova de
50 m lliures. Per la seva banda, Kevin Teixeira, nedarà demà 21 de juny, la prova de 1500 m
lliures corresponent a la dècima jornada.

Continua llegint
PUBLICITAT

EL + VIST