El jugador de l’Inter Escaldes afronta un cap de setmana clau en la lluita pel títol de lliga. En aquesta entrevista parla sobre la temporada de l’equip, la relació amb el seu pare, Mauricio Pochettino, i el seu recorregut pel futbol professional.
Pregunta: Primera temporada aquí a Andorra, a l’Inter. T’esperaves que ja en aquesta primera temporada poguessis lluitar per la Lliga?
Maurizio Pochettino: No, a veure, el projecte quan vam decidir venir aquí a l’Inter Scaldes era clar. L’any passat ja havien guanyat la Lliga i la Copa, així que el projecte era, un altre cop aquest any, repetir el mateix, intentar guanyar les dues competicions. Òbviament, a través de la Lliga, si guanyes la competició de la Lliga, classifiques a competició de Champions, llavors és l’atractiu que té aquesta divisió andorrana i aquest era l’objectiu principal. A veure si aquest cap de setmana podem acabar d’aconseguir-ho i acabar una temporada que, al final, serà bona per a tots.
P: Hi ha unes ganes extres de tancar el títol aquest cap de setmana per començar a pensar en la prèvia de Champions?
M.P.: Sí, és veritat que el més aviat possible que puguem tenir confirmada la Lliga és el millor. Serà el millor perquè, al final, aquesta pressió que treus de sobre… aconseguir guanyar el campionat aquest cap de setmana seria una cosa molt bonica per a tots. Per a mi, personalment, seria la primera Lliga que he guanyat en la meva carrera, llavors és una cosa també bonica de poder explicar. I, a partir d’aquí, gaudir de l’objectiu i després ja hi haurà prou temps per pensar en les competicions europees.
P: Com és entrenar amb Felip Ortiz?
M.P.: És veritat que he gaudit molt aquest any amb el Felip perquè és un entrenador que té unes idees molt clares i l’equip sap molt bé a què s’ha de jugar cada partit. Les seves idees també són que el jugador gaudeixi amb la pilota i se senti còmode, sent protagonista dels partits. Com a jugador, a mi també m’agrada gaudir de la pilota i ser combinatiu i protagonista, així que és una cosa que he gaudit molt treballant amb ell i n’he après bastant.
P: Dins el vestidor sou molta pinya?
M.P.: Sí, és veritat que al final, durant una temporada, quan vas en bona dinàmica i vas guanyant partits, tot sempre és més fàcil. El vestidor és un vestidor ple de gent molt bona. Són tots uns companys i ningú no pot reprotxar res a ningú. Ha estat una temporada amb alts i baixos, però el millor d’aquest grup és que tothom és molt constant i tenim el mateix objectiu. La veritat és que ha estat fàcil de portar.
P: Heu afrontat aquesta setmana d’una manera diferent sabent que podeu ser campions?
M.P.: No, al final és un partit que s’ha d’afrontar com qualsevol altre partit. Jo crec que si féssim les coses diferents ara ens equivocaríem perquè hem arribat a aquesta posició per la feina que s’ha fet durant la temporada i això no s’ha de canviar. Per més que sigui un partit decisiu, crec que cal seguir fent el mateix, creient en les mateixes coses que anem fent i aquest és el bon camí. Ha estat una setmana molt normal.
És encara més especial perquè jugueu contra l’Atlètic?
M.P: Sí, a Andorra hi ha la curiositat que t’enfrontes contra els altres equips tres o quatre vegades durant l’any. És un equip que ja coneixem molt bé i ells també ens coneixen a nosaltres. Serà una altra vegada un partit difícil perquè és un bon equip i és un partit que hem de plantejar com qualsevol altre que hem jugat aquesta temporada.
P: També veniu de perdre contra ells a la Copa. Hi ha motivació extra de revenja?
M.P.: No sé si revenja, però al final ells tenen l’objectiu de la Copa i nosaltres estem lluitant per un altre objectiu, que és guanyar la Lliga. Aquell partit és un partit aïllat i al final van sortir vencedors. No hi ha més que felicitar-los. Aquest partit serà completament diferent i l’hem d’afrontar d’una altra manera.
P: El cognom Pochettino t’ha pesat?
M.P.: Al final, des de petit és una etiqueta que tens perquè hi ha gent que es fixarà més en tu pel cognom. Això és una cosa que ve amb el nom. Jo sempre dic que té coses bones i coses negatives. Quan era més jove potser em costava més entendre com canalitzar aquestes sensacions, però amb l’edat i el temps ho he après a veure com una font d’orgull.
P: Has parlat amb el teu pare sobre com afrontar aquests moments?
M.P.: Amb el meu pare, al final, parlo amb ell com a fill, no com a entrenador. Ell em dona l’aport que donaria qualsevol pare a un fill. Després, si jo li pregunto per futbol o altres coses, em pot donar els seus consells com a professional de l’esport, però la relació que mantenim és així.
P: Vas arribar a entrenar amb ell al Tottenham?
M.P.: Sí. Quan era al filial del Tottenham vaig tenir l’oportunitat, en l’últim any del meu pare allà, d’entrenar diverses vegades amb ell. Després ell va marxar i jo vaig seguir al filial, però sí que vaig poder compartir entrenaments amb el primer equip. Hauria estat un somni debutar amb el meu pare com a entrenador, però no es va acabar donant.
P: Hi ha molta diferència entre el futbol d’Anglaterra, Espanya i Andorra?
M.P.: Sí, és veritat que a Anglaterra, sobretot en filials, l’enfocament està més en el desenvolupament individual i falta una mica aquesta competitivitat del futbol professional. La meva primera experiència amb un primer equip va ser al Nàstic i allà canvia completament la dinàmica d’un vestidor i d’un club, perquè hi ha pressió pels objectius. El futbol també és diferent entre Anglaterra i Espanya, però ho he gaudit als dos llocs de la mateixa manera.
P: Canviaries alguna decisió de la teva carrera?
M.P.: No. El bo és que quan miro enrere no tinc cap arrepentiment perquè sempre he fet les coses amb la millor de les intencions. Sempre m’he esforçat al màxim i he intentat donar el millor de mi a tots els llocs on he estat. Evidentment hi ha coses que podrien haver anat millor, però no miro enrere amb penediment.
P: Ets perico?
M.P.: Sí. Quan era petit ho vivia moltíssim perquè els meus primers records del futbol són quan el meu pare entrenava l’Espanyol. Recordo que a l’escola gairebé tothom era del Barça i jo era l’únic de l’Espanyol. Ho vivia amb molta passió i és un sentiment que encara tinc avui dia.
P: Com veus la situació actual de l’Espanyol?
M.P.: És veritat que la primera volta que va fer l’Espanyol no se l’esperava ningú. Va ser espectacular. Després, quan fas una primera volta tan bona, les expectatives canvien i potser la segona volta deixa una sensació una mica dolenta, però encara queden jornades i crec que han de fer el possible per salvar-se i acabar la temporada de la millor manera.
P: Ser jugador de l’Espanyol seria un somni?
M.P.: Sí, òbviament. El meu somni era ser futbolista, però jugar a l’Espanyol seria un somni fet realitat per la relació sentimental que tinc amb el club i pel que ha significat a la meva família.
P: En una hipotètica final entre els Estats Units i Espanya o l’Argentina, amb qui aniries?
M.P.: És difícil la pregunta, però jo sempre soc del meu pare i vaig amb l’equip on estigui ell. Espero que els Estats Units puguin fer un gran Mundial, tot i que serà molt difícil perquè hi ha seleccions molt potents.
P: Et veus continuant a l’Inter?
M.P.: La veritat és que estic molt content aquí a Andorra i a l’Inter. Ha estat un any on he crescut molt a nivell personal i professional. Però el futbol és molt difícil de predir perquè hi ha molts factors que no depenen del jugador. Jo intento preocupar-me només per entrenar, jugar bé i ajudar l’equip.
P: Si guanyeu la Lliga hi haurà aposta?
M.P.: Jo tenia el cabell llarg fins ahir i me l’he tallat, així que aquesta aposta ja no la puc fer. Però segur que, si la plantilla es posa d’acord, podem fer alguna cosa tots junts per celebrar-ho.
