Arribats ja a la jornada 5, la lliga Multisegur ha començat més competitiva que mai respecte a l’any passat. I és que en el primer any que la lliga té 10 equips, la UE Santa Coloma i la Penya Encarnada estan sorprenent més d’un, col·locant-se al més alt de la taula i donant mostres de bon joc. Certament, el futbol andorrà està en plena transició, buscant aquest camí cap al professionalisme, amb l’objectiu que els seus millors equips puguin donar el màxim rendiment en les eliminatòries europees, un dels objectius de la temporada.
Un dels equips clàssics que cada any lluita pel títol, és sens dubte l’Inter Club d’Escaldes. De fet, l’equip escaldenc ja ha guanyat un trofeu aquesta temporada, imposant-se en la Supercopa davant l’Atlètic Club d’Escaldes. No obstant això, l’inici en lliga no és el més esperat per als d’Otger Canals, que han perdut diversos punts i han vist minimitzat el seu joc. Així i tot, no estan lluny de lideratge, en concret a cinc punts. Precisament, aquest cap de setmana juga un duel vital davant el segon, el Penya Encarnada, en el que pot retallar distàncies. Per a analitzar tota aquesta situació, a Andorra Esportiu hem pogut parlar amb Adri Gallego, un dels capitans del conjunt escaldenc.
Pregunta: Quines sensacions tens després d’aquest inici?
Adri Gallego: “Fa quatre temporades que estic aquí i les quatre he estat amb Otger, i és la primera que fem pretemporada amb ell, perquè sempre ha estat que ha començat un altre i al final ha entrat ell i tal. I les sensacions són bones, crec que és el millor equip en tot a tant col·lectivament com individualment. I ja hem millorat bastant perquè hem tingut molts lesionats, hem començat sense davanters. Abel, que és un noi nou argentí, va tenir els papers aquesta setmana, que és el primer partit que ha pogut jugar, Sacha es va lesionar en el primer partit pretemporada, Kilian també Adri, el porter. Però bé, esperem estar a dalt i anem per tot, a guanyar la lliga i el que vingui”.
Pregunta: Estem davant la lliga més competitiva o la més difícil de guanyar?
A.G: “Més complicada no ho sé, perquè també l’any passat, per exemple, estava l’Atlètic d’Escaldes, estava el Santa Coloma i enguany tampoc han començat bé. L’FC Santa Coloma està ja en punt nostre, però sí que té pinta que potser hi ha un altre equip més que és la Penya, que pot estar lluitant aquí per Europa, que altres anys no estava. I la UE Santa Coloma és veritat que ha començat molt bé. La veritat que des que soc aquí els jugadors es nota que hi ha més nivell, que venen jugadors més bons de fora. I sí que pot ser que sigui l’any amb més competitivitat, sobretot per aquests llocs europeus”.
Pregunta: Creus que hi ha alguna diferència entre els equips que han pujat i els que ja estàveu en la categoria?
A.G: “Bé, sí, jo crec que es nota bastant. Ja et dic, els tres, quatre de dalt i els de baix que han pujat, es nota bastant, perquè al final veus els resultats. Aquesta setmana mateix nosaltres fem 6-1, el Santa Coloma fa 5-0, i es nota més que res amb els jugadors que hi ha, perquè ells no tenen aquesta capacitat econòmica per a poder signar a jugadors més bons, i al final el país és petit i has de fer un equip amb el que hi ha, no hi ha més. Els ascendits no poden portar tants jugadors de fora, perquè això requereix un mínim de salaris i és complicat”.
Pregunta: Penses que és un encert per a la lliga que hi hagi més equips?
A.G: “Bé, això no ho sé. És el primer cop que passa això i es veurà més aviat a llarg termini. Sí que és veritat que anys anteriors hi ha alguns equips que a partir de gener han començat a no pagar, com el cas de l’Engordany, que va desaparèixer. I això era amb vuit equips. Ara amb deu, veurem a veure, esperem que sí, que sigui un encert i que tot vagi millor”.
Pregunta: Què et sembla el que ha passat amb Engordany i del Sant Julià?
A.G: “A veure, el que no entenc, per exemple, en el cas d’Engordany o no sé si era Sant Julià, que estaven sense cobrar i després va venir un altre patrocinador o inversor, en teoria a posar diners i tampoc van cobrar. Llavors, no sé com han deixat que passi. Jo normalment, si agafo un equip, normalment has de posar un aval o alguna cosa perquè vegis que hi ha diners i que els jugadors vegin que el que entra nou pagarà”.
Pregunta: Creus que hauria d’haver-hi un control? Qui hauria de fer-ho els equips o la federació?
A.G: “Jo crec que això seria cosa de la Federació. No sé com va a Espanya, si és cosa de la lliga, perquè suposo que sí, perquè si cadascun pot venir un inversor i dir tinc un milió d’euros, tranquils, però i si no els té, que és el que ha passat. I no sé com va molt bé això, jo soc jugador, però és lògic, un mínim d’alguna cosa, ja sigui un aval, de tenir uns diners per si falla alguna cosa i que els jugadors no cobrin, doncs que tinguin aquesta garantia”.
Pregunta: Quin salt ha de donar la lliga per a ser més professional?
A.G: “Si que he notat que venen molts més jugadors de més qualitat, però tu veus els partits de fa deu anys i les instal·lacions més o menys és el mateix. La gespa artificial, els vestuaris, estem en casetes i van dues dutxes. No podem aparcar, ni tan sols per a anar a entrenar hem de buscar aparcament o pagar per a aparcar, que això és cosa que a Espanya això és impensable, no tenim un vestuari propi, no tenim gespa natural. Quan venen partits d’Europa no podem ni anar a entrenar al Comunal més d’un dia. Són detalls, però marquen la diferència”.
Pregunta: El tema dels camps com el porteu, perquè a vegades podeu coincidir amb equips no?
A.G: “Això t’anava a dir, també, que durant tota la setmana tenim un pla d’entrenaments. Pel dissabte, per exemple, no sabem quan entrenarem perquè hem d’esperar si hi ha la base, potser hem d’anar a Alàs a entrenar. Són coses molt incomprensibles i no considero que sigui tan complicat. Tampoc és un lloc tan petit com per a no poder, com per exemple, hi ha Prada de Moles també que no s’utilitza molt, l’Estadi Nacional, el Comunal, tenen llocs per a fer. I això em va impactar bastant quan vaig arribar, estàvem entrenant a Borda Mateu i en l’altre mig camp, estava el rival que ens enfrontàvem el diumenge. I em vaig preguntar què passa aquí? No pots fer estratègia, res de res, és estrany, però t’acostumes”.
Pregunta: Ja has guanyat lligues, Potser enguany pot ser la més difícil de guanyar?
A.G: “Sí, sí, totalment, serà la més complicada. Com he dit, tenim el millor equip des que soc aquí. Però clar, els altres equips també han millorat. Abans érem pocs equips, la lliga era entre dos, però ara es van afegint equips a la lluita i entre nosaltres, ens podem guanyar i podem perdre contra ells, pot passar qualsevol cosa. La veritat que continuo amb aquesta il·lusió de poder aixecar títols, tot i haver guanyat lliga, Copa, Supercopa, però sempre vull més”.
Pregunta: Consideres que falta poc perquè un equip d’Andorra arribi més lluny a Europa?
A.G: “Jo espero que a curt termini es pugui aconseguir això. Crec que enguany ja no hi ha lliguilla d’aquestes de quatre que es va a un país a la prèvia de Champions, crec que ja és eliminatòria i ja. No sé si a Champions, això ja és paraules majors, però en Conference League jo penso que sí que es pot assolir. Ho va aconseguir el Lincoln de Gibraltar, fa poc i ja et dic, aquesta lliga està creixent bastant. Ja se’ns estan notant els avanços amb aquests partits que veiem a nosaltres contra l’Hibernian o el Santa Coloma plantant cara a l’AZ”.
Pregunta: Si et poguessis nacionalitzar andorrà, et faria il·lusió anar amb la selecció?
A.G: “Clar, em faria il·lusió, sí, sí. En els camps que juguen els meus companys com Chus, he tingut altres companys que també han estat a la selecció, que ara estan en altres equips i els veus a Wembley jugant contra Anglaterra. És una cosa que es somia des de petit, jugar en aquests camps. I sí, la veritat que tinc enveja molt sana del que estan vivint ells. I pel tema de nacionalitzar-se, potser no sé què es podria dir, però jo crec que vint anys és molt. Perquè clar, és que potser la gent es pot aprofitar també, però segurament molts jugadors hi voldrien jugar”.
Pregunta: Et veus retirant-te a l’Inter?
A.G: “Sí, per què no? Jo estic molt a gust aquí, sempre ho he dit. Però jo soc de Lleida i sempre he estat a Lleida des dels set anys fins al primer equip. I per què no, m’hauria agradat també potser tornar a jugar allí a casa. Però aquí em sento com si fos la meva casa, així que tant de bo pogués retirar-me aquí”.
