Marc Pujol encara assimila tot el que va viure al Nou Estadi de la FAF en el seu últim partit amb la selecció. El futbolista andorrà reconeix que el comiat va superar totes les expectatives que s’havia imaginat. “L’únic que volia era poder compartir aquell moment especial amb la meva família i els meus amics. A sobre vam guanyar i van passar moltes coses que no m’esperava. El vídeo, la família al camp, l’homenatge… Va ser una nit màgica”, explica. Després d’un any marcat pels problemes físics al genoll, Pujol admet que no era gens evident arribar a disputar aquest últim partit. Per això assegura sentir-se “totalment afortunat i privilegiat” per la manera com s’ha tancat aquesta etapa.
Mirant enrere, l’exinternacional tricolor destaca especialment un moment per damunt de qualsevol altre. No és un gol ni una gran actuació individual, sinó la victòria davant Hongria després de la mort d’Emili Vicente. “Hi havia alguna cosa especial aquell dia. Recordo un ambient molt diferent, molt emotiu. No sé si corríem més o si teníem alguna cosa extra, però estic convençut que l’Emili hi era d’alguna manera”, recorda. Per a Pujol, aquell continua sent “el moment més màgic” viscut amb la selecció malgrat haver acumulat 124 internacionalitats durant més de dues dècades.
Ara, amb les botes penjades, Marc Pujol no s’allunya del futbol. Continuarà vinculat a la Federació Andorrana de Futbol, on ja treballa en diferents projectes de formació i desenvolupament. El seu futur passa per combinar les dues grans passions de la seva vida. “El que m’apassiona és l’educació i el futbol. Crec que aquí hi ha un encaix molt interessant i molta feina a fer”, afirma. A més, es mostra convençut que el futur de la selecció està assegurat gràcies a una generació de futbolistes que arriba cada vegada més preparada. “Soc molt optimista amb els joves. Tenen nivell tècnic, físic i personal per continuar fent créixer el futbol andorrà”, conclou.
