Raúl García ha convertit en realitat un somni que, fins fa poc, semblava inimaginable. El patinador artístic andorrà ha aconseguit a Xi’an, a la Xina, en la seva primera experiència fora d’Europa, la classificació per al Mundial Júnior. Ens parla des de Rússia on estarà uns dies abans de continuar amb més força que mai una temporada que ha començat de la millor manera possible.

Abans de posar-nos a parlar de patinatge, m’agradaria que ens expliquis, com ha estat aquesta experiència de competir en un país com la Xina?

Sí, ha estat increïble. Ha estat el primer cop que surto d’Europa, de l’ambient europeu, i la veritat que competir a un Junior Grand Prix és que és increïble. Mai he estat a la Xina i ha estat una experiència única, increïble. M’ha sorprès molt que la gent allí estava molt aficionada al patinatge i li agrada bastant. Ha estat una experiència única.

Xi’an és un lloc molt diferent a Andorra? Com ens el descriuries, perquè ens l’imaginem?

Xi’an és un lloc força únic, molt diferent a Andorra. L’ambient allà és bastant rústic, però molt diferent. La ciutat és molt gran, com tot a la Xina. És enorme, l’estructura dels edificis són com el d’una pel·lícula. No és com el Beijing, que és tot està bastant occidentalitzat a mi em va fer pensar en un poble, però de dimensions enormes. Això sí, la gent allà no parla gaire bé l’anglès i és bastant difícil la comunicació.

Alguna anècdota que et deixés aquests problemes de comunicació?

Sí, sí. Per exemple, al mateix hotel internacional que estàvem, allà amb tots els patinadors, a la recepció era gairebé impossible comunicar-se. Un dia em vaig deixar la targeta de l’habitació dins i vam estar mitja hora perquè ens entenguessin a recepció. Afortunadament, amb el traductor i el telèfon… Ho vam aconseguir!

Ara sí, ja entrem a valorar la pròpia actuació del Grand Prix Junior. Què és el primer que et ve al cap quan recordes la competició? Quines sensacions vas sentir mentre eres a pista?

Encara estic una mica emocionat amb el que ha sigut aquesta competició. Hi han hagut moltíssimes emocions. Es difícil triar un moment, però si m’haig de quedar amb alguna cosa d’aquesta competició és amb l’ambient que hi havia a la grada, que ha sigut un gran recolzament. Me’n recordo acabar el programa  llarg, el segon dia, i trobar-me tothom aplaudint, de peu, gravant-me, i va estar molt xulo això, sí, sí.

Explica’m, com et vas assabentar, que t’havies classificat al Mundial Junior?

Bé, doncs, estàvem al kiss and cry, que és on et diuen la puntuació, i vam veure que ens donaven els punts justos per a classificar-se al Mundial. La veritat és que em vaig emocionar, vaig pensar en tots els entrenaments tan durs, he estat tot l’estiu entrenant dur a Moscou, l’any passat vaig estar entrenant a Itàlia, a Andorra… Ha estat un any una mica caòtic, i la veritat és que em vaig emocionar bastant quan vam veure la puntuació. Vaig poder confirmar que tot el treball ha funcionat per alguna cosa. I ara, doncs estic més content que mai.

Tu t’ho esperaves, abans d’arribar a aquest Grand Prix, que classificaries pel Mundial Júnior?

Doncs, és una bona pregunta. Realment no ho estava pensant tant lo de classificar-me al Mundial la primera competició de la temporada, perquè normalment és difícil començar i iniciar bé. Però vaig estar molt tranquil als dos programes, no hi vaig pensar gaire. Clar, la veritat és que es va donar així de sobte, i va ser una gran sorpresa. L’any passat vaig entrenar molt dur però no es va donar l’oportunitat, i estava una mica trist. Però em quedo amb haver-ho aconseguit aquesta temporada. No ho estava pensant gens, i això crec que m’ha ajudat molt a l’hora de competir, perquè no estava tan nerviós, i es van donar les coses com havien de ser.

Ara que has aconseguit aquest bitllet pel Mundial, canvia la manera d’afrontar la temporada?

La temporada segueix igual, el planning no canvia gaire, la idea és seguir fent Internacionals, sumant experiència, sumant esforç, i la veritat que m’agradaria treballar més dur i que les competicions que vinguin vagin millor, seguir al més alt nivell per estar preparat per al Mundial Júnior a finals de febrer.

Tens algun objectiu, algun resultat concret, pensat de cara al Mundial Júnior, o ja t’ho prens com un premi en si?

Doncs, la idea és quedar entre els 24 primers per classificar a segona ronda. Al Mundial poden fer el segon programa, el programa lliure, només els 24 primers de la primera ronda. Som un munt de gent, però l’objectiu és classificar-se per a la segona ronda, la final, i deixar el patinatge d’andorra ben alt.

Ara que parlem de patinatge a Andorra, et volia fer una pregunta en aquesta línia. Com veus el patinatge artístic a Andorra? Què consideres què li falta per seguir donant passos endavant?

Doncs crec que el patinatge a Andorra ha baixat una mica. Després de la pandèmia, els números d’inscrits al patinatge artístic han baixat bastant. Crec que la gent no s’ha obert encara al món del patinatge, i animo a tothom a fer-ho. És un esport molt sacrificat, difícil i diferent,  però a Andorra, que ens agraden els esports d’hivern, doncs crec que s’hauria de visibilitzar més encara. A veure si ho aconseguim.

Segur que amb gestes com aquesta el patinatge va sumant més adeptes. Si fa uns anys t’haguessin dit que arribaries a disputar el Mundial Junior representant Andorra, t’ho hauries cregut?

Bé… pel meu Raúl de petit, crec que estar a un Mundial era una cosa inimaginable, ja que mai havia vist algú representar Andorra a una gran competició com és el Mundial de patinatge. Ara, ser el primer, doncs, em dona més força encara per assolir grans objectius i grans resultats per Andorra. És una cosa que ni imaginava i ara que s’ha fet realitat, doncs estic molt, molt, molt agraït amb tot l’esforç fet i molt, molt content.