Nahuel Carabaña i Ariadna Fenés comparteixen aquests dies l’experiència de representar Andorra als Jocs del Mediterrani de Taranto. Els dos atletes referents d’aquesta convocatòria arriben a la cita mediterrània en moments molt diferents malgrat compartir l’emoció i l’orgull que implica representar una selecció nacional a un escenari com aquest.
Nahuel Carabaña, a confirmar la recuperació
Per a Carabaña, els mesos previs han estat una cursa de recuperació. Una lesió al soli, patida un mes i mig abans de l’Europeu de Birmingham, va alterar tota la preparació de la temporada i el va obligar a renunciar a diverses competicions. A Birmingham va competir lluny de la seva millor versió i es va quedar fora de la final del 3000 obstacles, però ara arriba a Taranto amb una sensació diferent.
“He pogut, almenys, durant aquestes dues últimes setmanes dir: ‘Ja torno a ser atleta un altre cop’”, explica el corredor andorrà. Després de mesos sense poder entrenar amb normalitat, tornar a córrer sense molèsties ha estat el primer gran pas per intentar buscar les sensacions de sempre.
El procés, però, no ha estat només físic. També ha pesat la qüestió mental. Carabaña explica que el dubte sobre si podria tornar al seu millor nivell després de la lesió va durar poc: “Crec que aquest procés va durar un dia, i va ser just el dia que m’ho vaig fer”. L’endemà de conèixer l’abast, ja havia decidit canviar el focus. “Pensava, ara mateix no puc córrer, però puc fer altres coses, i intentarem perdre la menor forma possible”. Aquesta obligació de buscar alternatives també li ha deixat aprenentatges. “Has de ser encara més professional que quan estàs entrenant de forma normal, corrent a la pista”, assegura.
Ara, però, no vol vendre una recuperació que encara no és completa. “Consideraria que encara no estic al meu 100%”, admet. La diferència respecte a Birmingham, això sí, és clara: “Ara jo crec que estic bastant millor que quan vaig anar a l’Europeu, però també soc més conscient de les meves possibilitats. Potser allà no ho era tant i per això el resultat va ser tan dur”.
El 3.000 metres obstacles de Taranto serà, per tant, una gran oportunitat per demostar-se a ell mateix on està. Carabaña no es fixa cap objectiu concret de temps o de posició. El que busca és tornar a reconèixer-se competint. “L’únic que vull és tornar a córrer amb bones sensacions, tornar a trobar-me a mi mateix, corrent amb possibilitat de lluitar, i sobretot amb la força que em va faltar a l’Europeu”, explica.
Son els seus segons Jocs del Mediterrani, després d’haver competit a Orà el 2022 en els 1.500 metres, però serà la primera vegada que disputi els 3.000 obstacles en aquesta competició. El significat de vestir la samarreta d’Andorra, però, no ha canviat. “Per mi, en general, representar Andorra sigui on sigui sempre és un honor. El meu objectiu continua sent intentar deixar el nom d’Andorra el més alt possible”, afirma.
Ariadna Fenés, una nova experiència internacional
Si el camí de Carabaña cap a Taranto passa per confirmar la recuperació, el de Fenés passa per confirmar una reinvenció. L’atleta andorrana, record nacional en mitja marató, arriba als seus primers Jocs del Mediterrani amb 36 després d’haver fet un canvi profund en la seva carrera durant l’últim any. L’excorredora de muntanya ens va confessar que “ara mateix crec que ja soc una atleta que ve de la muntanya. La meva dedicació és 100% a l’atletisme”.
Fenés assumeix que arriba relativament tard a l’atletisme internacional, però no ho viu com un problema. “Es veritat que a nivell internacional sento que arribo una mica tard en a l’atletisme però encara tinc ganes de donar molta guerra”, assegura. Ens explica que, en algun moment, ha pensat que li hauria agradat començar abans. Però prefereix mirar cap endavant. “Si hagués començat abans també potser ho hagués deixat abans”, reflexiona, i hi afegeix “crec que també tinc marge per millorar i aquest es un dels meus principals motors”. Aquesta sensació d’estar encara descobrint l’atletisme és precisament una de les coses que més la motiva. “Soc gran a nivell d’edat però no d’aprenentatge”, explica.
Ara aquest procés d’aprenentatge la porta fins als seus primers Jocs del Mediterrani. Una cita que, reconeix, no entrava en els seus plans fa només un any i mig. “No esperava estar aquí, ni esperava millorar les marques”, admet. Per això, com en Nauhel, vol viure Taranto més enllà del resultat. “Tinc moltes ganes de disfrutar, de viure el present i dir: ‘Ostres, que vas a uns Jocs del Mediterrani, que a molta gent ja li agradaria’”.
Fenés tancarà la participació andorrana al Jocs del Mediterrani. Ho farà en una mitja marató en la que l’atleta espera unes condicions poc favorables per fer grans cronòmetres. La calor és la principal preocupació. Quan li vam preguntar si hi havia possibilitat de batre de nou el rècord d’Andorra aconseguit aquesta temporada, la seva resposta va ser clara. “Jo sincerament ho veig complicat bàsicament per la climatologia, la calor i la humitat em fan pensar que serà molt difícil baixar el temps”, reconeix.
Quan podràs veure els atletes andorrans a Taranto?
A més d’ells dos, l’atletisme andorrà comptarà amb cinc representants als Jocs del Mediterrani de Taranto. Després de la participació de Duna Viñals, Eloi Vilella i Pol Moya, el torn de Nahuel Carabaña arribarà dimecres 2 de setembre, a les 18.40 hores, amb la final dels 3.000 metres obstacles. L’endemà, dijous 3 de setembre, Ariadna Fenés tancarà la participació nacional amb la mitja marató femenina, que iniciarà a les 8.30 hores.
