Alex Carvalho s’ha convertit en una de les figures de referència de les banquetes del futbol sala andorrà. Al capdavant del Sideco FC Encamp, cada temporada fa més gros el seu palmarès, l’última adquisició ha estat la Supercopa d’Andorra que va guanyar el passat 26 de setembre amb els encampadans. Després de sumar el primer trofeu de la temporada i d’un curs passat en què l’equip es va quedar a les portes de la Lliga, Carvalho parla amb nosaltres sobre el projecte del club, les aspiracions d’aquesta temporada i com veu el present i futur del futbol sala andorrà.
P: Fa poc heu tornat a guanyar la Supercopa d’Andorra. Què significa per a tu començar la temporada aixecant un altre títol?
Alex Carvalho: Estic molt content, tant pel club com pels jugadors. Després de setmanes de pretemporada, començar amb un títol és una alegria i una recompensa a la feina feta.
P: Has guanyat totes les Supercopes que has disputat com a entrenador de l’Encamp. Quin és el secret d’aquesta bona relació amb la competició?
A.C: La veritat és que no ho sé! Sempre hi arribem bé, amb molta confiança, i és un títol que ens agrada molt. El fet que els partits es disputin tan seguits i que no hi hagi marge d’error també el fa especial.
P: El teu palmarès amb l’Encamp va més enllà de les Supercopes. Quin títol recordes amb més estima i per què?
A.C: Les lligues són, evidentment, els títols més importants, però els dos triplets que hem aconseguit aquests últims anys també han estat molt especials per a mi. Recordo amb molta estima la meva primera Supercopa amb l’Encamp i la Copa Canut de la temporada passada, per tot el que significava i pel moment del qual veníem.
P: La temporada passada, però, la Lliga se us va escapar. Què us va faltar?
A.C: Jugar-t’ho tot a una carta, en un últim partit a la pista del rival, és molt complicat. Però també va ser una mica la tònica de la temporada: en els moments importants no vam estar bé. En una competició de regularitat, en què tots els rivals t’ho posen difícil, has d’estar concentrat i competir bé cada setmana.
P: Aquesta temporada no disputeu competició europea. Es troba a faltar?
A.C: Sabem que la competició europea és un premi molt important i hem de valorar el fet d’haver pogut disputar aquestes fases prèvies. Més que trobar-la a faltar, es tracta de treballar per millorar i tornar-hi algun dia.
P: Quin Encamp veurem aquest curs i quin és l’objectiu de l’equip?
A.C: Intentarem que es vegi un Encamp unit, amb les idees de joc clares i competitiu. L’objectiu és ser una família, gaudir de cada partit i treballar sempre amb la setmana següent al cap. Hem de ser exigents.
P: Quins equips veus com els principals candidats al títol de Lliga?
A.C: Crec que, un cop més, tant nosaltres com el Ranger’s estem un punt per sobre de la resta, però això no vol dir que la diferència sigui gaire gran. Cada setmana és complicada, tots els equips competeixen i el nivell s’està igualant molt.
P: El FC Encamp ha crescut els últims anys, tant esportivament com en imatge i patrocinadors. Què representa avui el club dins del futbol sala andorrà?
A.C: Crec que som un club important a escala nacional i internacional. La gent ens coneix i sap qui som, i això, per a un club completament amateur com el nostre, té molt de valor. Molta gent de fora no sap que som amateurs, i això diu molt de com s’estan fent les coses.
P: Què és el que més ha canviat al club des que hi has arribat?
A.C: No han canviat gaires coses. Soc molt exigent, m’agrada tenir un cos tècnic ampli i que als jugadors no els falti de res. Però, tant esportivament com pel que fa a l’estructura, el club sempre ha tingut molta ambició.
P: Què li falta a l’Encamp per continuar creixent?
A.C: Cal continuar ampliant l’estructura i consolidar, a poc a poc, una base més important. Són aspectes en què s’està treballant molt. Aquest any ja tenim un equip femení i som l’únic club amb un filial a la Segona Divisió de futbol sala. La idea és continuar creixent any rere any.
P: Més enllà de l’Encamp, en quin moment es troba el futbol sala andorrà?
A.C: És una pregunta complicada. Si mirem enrere, hem perdut molt del que teníem en aquest esport i s’han deixat perdre coses. Ara bé, també és cert que els responsables dels equips de futbol sala intenten fer les coses cada vegada millor. Pel que fa a la selecció i a l’ENFAF, crec que actualment s’hi està treballant molt bé.
P: La selecció andorrana afronta ara la Main Round del Mundial. Com veus les seves opcions de classificació?
A.C: En aquesta fase, el nivell de les seleccions és molt alt i serà molt complicat. Però aquesta selecció ens ha acostumat últimament a resultats extraordinaris, així que per què no somiar? Seria molt positiu per a tothom i per a tots els que estimem aquest esport.
P: Per acabar, et veus algun dia com a seleccionador d’Andorra?
A.C: És una cosa que no depèn de mi! Tinc 28 anys i tant de bo algun dia arribi aquesta oportunitat, però encara hi ha molt camí per recórrer.
