Amb només 16 anys, Ona Perelegre es prepara per afrontar un dels reptes més importants de la seva jove carrera. La palista andorrana competirà aquesta setmana a la Seu d’Urgell en la seva primera Copa del Món en categoria absoluta, després d’una temporada en què ja ha disputat el Mundial Junior, Europeu Junior i ha assolit la seva primera semifinal internacional. Coneixedora del canal, on entrena habitualment, Perelegre afronta la cita amb tranquil·litat i amb ganes de posar-se a prova davant algunes de les millors palistes del món. Parlem amb ella abans d’aquest nou capítol per la seva trajectòria.
Què significa per a tu competir en una Copa del Món absoluta amb només 16 anys? Quines expectatives tens i com arribes a aquest cap de setmana?
Vaig bastant tranquil·la perquè sé que és una competició, com has dit tu, de categoria absoluta, i jo hi vaig a fer-ho tan bé com pugui, a estar contenta amb les meves baixades. Només per estar-hi, per mi, ja hauré guanyat. És la primera vegada que faig una Copa del Món en categoria absoluta i tinc moltes ganes, perquè penso que serà una experiència increïble. El circuit tindrà les seves dificultats perquè és per a més grans, i tinc moltes ganes de posar-me aquest repte a mi mateixa.
Per a algú que no conegui gaire el món del piragüisme, quines diferències hi ha entre la categoria junior i l’absoluta, sobretot pel que fa als circuits?
Els circuits per a gent més gran, seran més difícils, més tècnics i requeriran molta més concentració dins de l’aigua. En canvi, els juniors també són difícils, però podríem dir que estan una mica més adaptats a cada edat de competició.
Participar en una Copa del Món a la Seu, és un plus de confiança o et genera més pressió competir a casa?
Per mi és un plus de confiança, perquè sé molt bé com és el canal. Sé quines són les línies ràpides, quines no ho són tant, quines contres són bones i quines no… Es una seguretat que em dona a mi mateixa i que probablement, si anés a un altre canal, potser no tindria.
Aquesta temporada també has participat en el Mundial Junior i l’Europeu Junior. Parla’m d’aquestes experiències abans d’afrontar la teva primera Copa del Món absoluta. Què has après competint en escenaris tan exigents?
Sobretot al Mundial vaig fer la meva primera semifinal internacional. Era el segon Mundial en què competia i això també em va donar moltíssima més confiança en mi mateixa i em va omplir de confiança de seguir remant, entrenant i millorant.
Han estat dues experiències molt bones, que m’han agradat moltíssim, tant per la gent com pels circuits. Haver pogut passar a semifinals de canoa a l’Europeu em va portar a experimentar un plus de dificultat que volia trobar. Són circuits més difícils dels que estic acostumada i m’ha agradat molt poder-los competir.
En què creus que has evolucionat més aquesta temporada?
Jo crec que ha estat la confiança dins de l’aigua i la seguretat a l’hora d’analitzar els circuits. Penso que l’any passat no en tenia tanta. Anava a competir amb una idea, però sempre acabava passant una altra cosa. En canvi, aquest any jo sabia què passaria i com ho anava a fer. Soc més conscient de les meves possibilitas.
Passar de categoria junior a absoluta també implica trobar rivals amb molta més experiència. Sents més pressió tu per demostrar que estàs al seu nivell o creus que aquesta pressió recau més en elles, que a priori haurien de rendir millor que tu?
Una mica de pressió sí que tinc, perquè em compararé amb aquestes noies, que són més grans que jo i tenen més experiència. Sí que tinc una mica més de pressió, però jo crec que és una pressió sana, una pressió que m’incentivarà a voler fer-ho millor i a entrenar millor per arribar al seu nivell.
Ara mateix, quin seria el principal objectiu d’aquesta Copa del Món? Treballes amb algun resultat concret o parlem sobretot de sensacions?
Jo crec que no em vull pressionar posant-me un resultat com a objectiu, però sí que em vull pressionar a tenir bones sensacions, a fer-ho tan bé com pugui i, sobretot, a gaudir, perquè serà també una experiència molt xula.
Andorra té amb Mònica Doria una esportista referent mundial en la teva disciplina. Tens contacte amb ella? T’ha donat algun consell de cara al teu debut en una Copa del Món absoluta?
De moment encara no, perquè encara no l’he vist, però aquests dies, que segurament estarem entrenant juntes ja li preguntaré si em pot donar algun consell per calmar els nervis i afrontar aquest debut a la Copa del Món absoluta.
Per acabar, m’agradaria que miressis una mica a futur. Com t’agradaria que evolucionés la teva carrera des del punt en què et trobes ara? Què et falta per convertir-te en la palista que vols ser?
Jo crec que em falta una mica més d’experiència: competir més, entrenar més i anar millorant a poc a poc. A mi m’agradaria arribar a ser com Mònica.
