El vòlei platja andorrà tanca una temporada especialment positiva, amb tres classificacions per a competicions europees i un creixement que obeeix a una gran feina en les categories de formació. Aina Garcia i Naran Casamajor disputaran aquest setembre el Campionat d’Europa Sub18 a Turquia. A més Andorra ha estat capaç de classificar dues parelles per l’Europeu Sub20 masculí, Alan Mitjana i Marc Martinho van aconseguir la plaça al First Round sub19 celebrat al Principat, mentre que Ot Comas i Lucas Prenas van guanyar-se el bitllet a la Main Round sub17 de Cardiff. Tres classificacions històriques sobre les que parlem amb el seleccionador de la Federació Andorrana de Vòlei, Abel Bernal, que fa balanç d’una de les millors temporades de la història de la disciplina a Andorra.

Abel, el pròxim 15 de setembre viatgeu a Turquia amb l’Aina Garcia i la Naran Casamajor per disputar el Campionat d’Europa Sub18. Com arriben les jugadores a aquesta cita internacional?

Arriben amb molta il·lusió, jo crec. Després de molt treball durant aquest estiu, havent aconseguint la plaça l’any passat. És una competició gran, important, i hi van amb aquesta il·lusió de participar i, bàsicament, d’apuntar al màxim que puguin. Sabent que és una competició dura, però hem fet molta feina i crec que la seva millora ha estat substancial respecte al moment en què es van classificar.

Parla’m d’aquest treball. Com es prepara un europeu amb dues jugadores com l’Aina i la Naran?

Més que preparar la competició, prepares la parella. Són jugadores molt joves encara. Per ara són molts conceptes nous del sistema de joc i de la mateixa tècnica del vòlei platja, que és una mica diferent del vòlei pista, que és al que estan més acostumades. El vòlei platja és una mica més nou per a tothom i, al final, el treball és més de repetició, de tècnica i de conceptes. Al final, es tracta de posar en pràctica el que vas entrenant dia a dia i veure com surt.

Creus que pot influir el fet de ser debutants a un escenari com el que es trobaran a Turquia?

A veure, això sempre… Qualsevol que et digui que no, menteix. Quan arribes a una competició gran, sí que t’influeix, per descomptat. Es igual que sigui la primera vegada o que sigui la cinquena, tot i que lògicament és més fàcil afrontar-ho quan ja ho has viscut diverses vegades. El nivell de les jugadores que tens al davant, que són les de més nivell de cada país; la competició en si, l’organització d’un esdeveniment d’aquests, l’arbitratge… Tot canvia. Tot és com més impressionant. Per tant, quan hi arribes per primera vegada, sí que et pot influir una mica. Jo intento sempre que elles se centrin en el seu joc i que tota la resta no importi, perquè al final és del que es tracta. Però és veritat que influeix.

No sé si t’atreveixes amb pronòstics de resultats, però quin és l’objectiu que us marqueu per a aquest campionat?

Estem classificades directament al quadre principal. Altres vegades hem participat en aquests tornejos directament, però en la fase de classificació, abans d’entrar al quadre principal. Aquí anem directament al quadre per jugar una fase de grups el que em fa pensar que poden guanyar almenys un dels partits del grup. Guanyant-ne dos o tres ja et podries col·lar a la següent fase. Aquest seria ja un objectiu optimista ara mateix.

Anem amb un altre esdeveniment que s’ha organitzat aquest any a Andorra: el First Round Sub19, tant masculí com femení. Entenc que, com a federació, també ha estat un repte. Com ha estat l’experiència de portar un torneig com aquest al Principat?

A nivell d’organització, ja teníem l’experiència de l’any anterior, quan vam fer el mateix torneig, però en lloc de Sub19 era Sub17. Volem seguir organitzant anualment esdeveniments d’aquest nivell pel vòlei platja. És molta feina a nivell organitzatiu i de federació, però quan les coses surten bé et quedes amb ganes de tornar-ho a fer. El retorn dels equips i de la gent que hi ha estat involucrada és molt bo. Al final és una feina que es fa per la federació, pels jugadors, per tothom. La veritat és que és agraïda. I, si a sobre, com en aquesta ocasió amb els nois, s’aconseguir plaça per a l’europeu sub20, doncs tot rodó.

Justament, la següent pregunta anava enfocada a Alan Mitjana i Marc Martinho. Què significa aquest resultat per al vòlei platja andorrà?

Jo crec que és un indicador que les coses es van fent bé. Al final és molt difícil competir en un europeu contra països molt més grans, amb molta més gent. Nosaltres, al final, hem de mirar aquest grup de petits estats, que és en realitat la nostra competició. Poder estar a dalt de tot en aquesta competició, tant en el Sub19 que vam fer aquí com en el Sub17 que vam disputar a Gal·les amb l’Ot Comas i en Lucas Prenas, al final ha de ser un indicador que ens reforci per continuar amb la feina.

Amb tres classificacions europees podem estar parlant d’una de les millors temporades de vòlei platja de la Federació Andorrana de Vòlei?

Sí, jo crec que sí. Perquè, al final, són grups diferents, són edats diferents i estar classificat en diverses categories jo crec que és un èxit rotund per a la federació. Possiblement, altres vegades hem participat en grans tornegos europeus, però es la primera vegada que ho fem directament classificats al quadre final. Aquestes tres classificacions són per aplaudir i, des d’aquest punt de vista, crec que sí que és la millor temporada de la història del vòlei platja andorrà.

Aquests resultats suposo que també responen a una bona feina en categories de formació. Explica’m una mica què hi ha darrere de l’estructura de formació que actualment hi ha a Andorra pel que fa al vòlei platja?

Nosaltres ara mateix, en vòlei platja, sense tenir instal·lacions cobertes, tenim un hàndicap gran i important, perquè a l’hivern és més complicat entrenar. Aquest any és veritat que des del gener hem començat a entrenar amb tots els grups i, només amb això, només guanyant aquests tres o quatre mesos respecte al que havíem fet anteriorment, ja hem avançat molt. Normalment començàvem cap al maig, així que de gener a maig hem guanyat aquest temps d’adaptació a la sorra. Quan passes de la pista a la sorra, l’adaptació a aquest medi és el més complicat. No té res a veure: és molt més exigent a nivell físic i tècnic. L’objectiu ara és poder continuar durant tot l’hivern.

Aquesta és, bàsicament, la manera de poder obtenir resultats: estar més temps a la sorra. Ara mateix ens hem de nodrir del vòlei pista, de la feina que estan fent els clubs i des d’aquí anem traient jugadors. Tant de bo arribi un dia en què tinguem unes instal·lacions que ens permetin dividir el vòlei platja i el vòlei pista i poder dedicar-nos exclusivament al vòlei platja. Però ara mateix ens hem de nodrir d’això, com et deia, i aprofitar el màxim el temps disponible.

Per acabar i valorant el projecte que està fent la Federació Andorrana de Vòlei, quin futur li veus al vòlei platja a Andorra a mitjà termini? Estem davant d’una generació que pot marcar un abans i un després o això és un primer pas cap a alguna cosa més gran?

A veure, aquí sempre parlem del mateix problema, per dir-ho d’alguna manera. Quan arribem a les categories Sub18 o Sub19 tenim fuga de talent, perquè moltes vegades els nois i les noies se’n van a estudiar fora i és quan tenim problemes per mantenir la continuïtat amb ells.

L’objectiu amb aquesta feina que estem fent a l’hivern i amb les competicions internacionals és intentar que això es minimitzi al màxim possible i aconseguir aquesta continuïtat, estiguin aquí o estiguin fora. Que es continuïn sentint part de la Federació, estiguin on estiguin, i que quan hi hagi competició puguin venir i continuar dins d’aquesta dinàmica. Quan es treballa, el resultat és bo, com hem pogut veure, i crec que val la pena, de cara al futur, poder garantir un relleu generacional. Òbviament, tot passa per la joventut, pels nois i noies que tenim ara. Aquest és l’objectiu a mitjà termini: poder donar continuïtat a tot el que estem aconseguint ara.