Guillem Davasse està a punt d’afrontar un dels canvis més importants de la seva trajectòria esportiva i personal. El tennista de la Federació Andorrana de Tennis marxarà als Estats Units per incorporar-se a Stonehill College, a prop de Boston, on combinarà els estudis amb el tennis a la Divisió 1 universitària.

Abans de començar aquesta nova etapa, Davasse ha tancat un estiu intens defensant els colors d’Andorra. Ha format part de l’equip de Copa Davis i ha disputat les Tennis Europe Summer Cups U18 a Càller, una experiència que li ha permès comprovar que pot competir davant alguns dels millors jugadors júnior del continent. Ara posa el focus en els Estats Units, però sense renunciar a continuar explorant fins on pot arribar amb el tennis.

Pregunta: Guillem, acabes de disputar les Tennis Europe Summer Cups. Amb quines sensacions marxes de Càller?

Guillem Davasse: Em marxo amb molt bones sensacions del primer partit, ja que li vaig plantejar un partit molt dur a un jugador que està entre els millors d’Europa. Vaig tenir oportunitats en el primer set, em vaig posar 3-0 i vaig tenir pilotes per fer el 4-0. Al final crec que tot suma. Aquests tornejos són justament per aprendre i guanyar experiència cada cop i, sobretot, mantenir aquesta intensitat de principi a final, que és el que més hauríem de treballar.

P: Éric Garcia destacava que vau demostrar que podeu competir contra jugadors de primer nivell europeu. Tu també vas tenir aquesta sensació?

G.D.: Sí, perfectament. Vaig poder competir amb ell, el vaig fer dubtar fins al punt de gairebé emportar-me el primer set i, fins i tot al segon, a l’hora de tancar-lo, encara que m’anava guanyant més fàcil, no les tenia totes i jo a poc a poc anava tornant. Crec que li vaig entrar al cap i això ja és un bon resultat per a mi. Evidentment, aspiro a molt més i vull guanyar aquest tipus de jugadors. M’ho he de creure perquè sé que ho puc fer.

P: Què és el que més et va sorprendre del nivell d’aquests jugadors?

G.D.: Les seves capacitats. Potser no estan jugant en el millor moment o en el millor estat de forma, però sempre troben solucions. Destacaria sobretot que són regulars en el seu nivell de joc i mantenen una consistència bastant espectacular durant tot un partit.

P: Porteu disputant aquest tipus de competicions des dels 12 anys. Notes que la distància amb les grans potències s’ha anat reduint?

G.D.: Sí, evidentment. Aquest tipus de torneig el fem cada any i des que teníem 12 anys fins ara, als 18, no hem deixat de guanyar experiència. Les distàncies es fan cada vegada més petites perquè ells juguen millor, però nosaltres també. Cada entrenament i cada any millorem i intentem donar-ho tot a pista.

P: Aquest estiu també has format part de l’equip de Copa Davis. Què significa per a tu representar Andorra en aquesta competició?

G.D.: Representar Andorra a la Copa Davis és un gran privilegi. Personalment és un dels tornejos dels quals guardo millors records. Quan planifico els meus tornejos i veig que arriba la Copa Davis hi ha un plus de motivació perquè fem molt bona pinya entre els quatre que hi anem i amb el seleccionador. El nivell és alt i viure un torneig tan professionalitzat és molt xulo. És una experiència única i tot això és un plus d’experiència de cara al futur.

P: Ara arriba un canvi important. Què vas sentir quan vas rebre una oferta per competir a la Divisió 1 universitària dels Estats Units?

G.D.: Vaig reaccionar amb sorpresa i molta alegria. Se’m va posar un somriure de seguida a la cara perquè al final és el que buscava. Tots aquests anys entrenant, sacrificant-me i anant a totes les competicions, veure que podré competir al màxim nivell de la primera lliga universitària dels Estats Units demostra que he tret profit de tots aquests anys. Estic molt content.

P: Per què vas decidir escollir Stonehill College?

G.D.: A part d’estar a Divisió 1 i que cada partit serà molt competitiu i amb un nivell molt alt, a nivell acadèmic també m’interessava molt. Tant als meus pares com a mi ens va agradar el que vam veure de la part acadèmica, té molt bones sortides i està molt ben localitzada, just al costat de Boston. Tenia un parell d’altres ofertes de Divisió 1 que estaven bé, però aquesta és la que millor ens quadrava.

P: Com serà el teu dia a dia als Estats Units?

G.D.: Serà de vuit del matí fins a les dotze del migdia o, algun dia, fins a la una. Normalment faré quatre hores de classe al matí i, a la tarda, cada dia de tres a sis, tindrem entrenaments de tennis i físic. Les competicions seran els caps de setmana. És una planificació molt exigent, però al final és el que m’agrada i està tot molt ben preparat.

P: Què esperes d’aquests quatre anys als Estats Units?

G.D.: El que més m’importa és gaudir d’aquests quatre anys, passar-m’ho molt bé i tenir el record, quan sigui més gran, de dir que jugava a un bon nivell de tennis i m’ho vaig passar molt bé. Que quan tingui records d’aquesta etapa sigui un Guillem feliç. No demano més.

P: Continues tenint l’objectiu d’intentar arribar al tennis professional?

G.D.: Jo sempre he volgut intentar ser professional. Mai se sap, pots destacar, tenir una ratxa molt bona i fer un salt. El meu objectiu és aconseguir alguns punts ATP amb aquests Futures. Si durant aquests quatre anys aconsegueixo punts ATP i arribo molt més rodat en entrenaments i competicions, segurament ho continuaré intentant.

P: Quin paper ha tingut la Federació Andorrana de Tennis perquè avui puguis fer aquest pas?

G.D.: La Federació Andorrana m’ha permès participar en aquests tornejos europeus representant Andorra al màxim nivell europeu. Això m’ha donat experiència i maduresa en aquest tipus de tornejos i també la confiança de tots aquests anys, de saber com viure en un entorn competitiu i com afrontar-lo.

P: Quin objectiu et marques per a aquesta primera temporada?

G.D.: Adaptar-me bé, conèixer els companys i que hi hagi molt bon ambient entre nosaltres. Que tot sigui còmode i hi hagi confiança per poder rendir millor. Al final, entre nosaltres, cadascú ha d’aportar el seu granet de sorra per fer el millor equip possible.

P: I per acabar, què diries als joves tennistes andorrans que algun dia vulguin seguir un camí similar al teu?

G.D.: El més important és que gaudeixin a pista, que quan estiguin jugant un partit s’ho passin bé, competeixin i sobretot donin el màxim. No només a les competicions, perquè tot comença als entrenaments. Si fan tot aquest procés, quan arribi el moment de la universitat tindran diferents opcions per escollir. Considero que és una gran experiència perquè creixes a nivell personal i aprens valors com la responsabilitat i la maduresa. És una experiència que passa un cop a la vida i una oportunitat que, si la tens, val molt la pena.