Els darrers anys la lliga nacional s’havia convertit en un contenidor de males notícies: Problemes amb immigració, clubs històrics que desapareixen, impagaments, etc. Per aquells que la segueixen de manera habitual, la fita de l’Inter d’Escaldes d’entrar per primer cop en una fase de grups de la Conference League és un premi a la persistència, però per a molts serà un miracle en una lliga que amb prou feines mira ningú.

Crec que les dues afirmacions són admissibles, malgrat que toca posar més en valor allò que ha assolit l’equip dirigit per Felip Ortiz. De fet, un dels fets més símptomàtics és que molts del què han donat veu a la classificació estaven més amoïnats per saber quan ingressava el club que pel fet de jugar contra l’Estrella Roja, el Getafe o el Copenague. 

Com en totes les cases hi ha gent que fa bé les coses i altres que les fan malament. Controlar-ho tot és impossible, però una cosa és evident l’Inter ha encès una espurna en una lliga que cada cop més guanya protagonisme fora de les nostres fronteres.

El premi a la persistència també servirà de reclam per a inversors forans com ha passat fins ara i crec que això obliga a tenir especial cura. Les Societats Anònimes d’Objecte Esportiu ajudaran a tenir un marc legal més controlat i espero que després de tants anys de penúries d’una vegada per totes només es parli de futbol.

La feina ben feta també paga i convè no normalitzar el que ha succeït aquest estiu. Gaudir del futbol de primer nivell a casa nostra ja s’havia convertit en una rutina amb el FC Andorra, però pels amants del futbol no podeu imaginar el què suposa gaudir-ho per partida doble amb la Conference.