Connect with us

INSTITUCIONS

Les beques d’alt rendiment s’incrementen un 21% fins els 376.000 euros

En total 94 esportistes rebran els ajuts de l’executiu, 24 més que l’any passat

Publicat

el

Mònica Bonell i Alain Cabanes en la roda de premsa de presentació de les beques ARA / SFGA
Mònica Bonell i Alain Cabanes en la roda de premsa de presentació de les beques ARA / SFGA

El Govern ha presentat aquest matí els nous ajuts per a l’esport professional que enguany assoliran els 376.000 euros. Una xifra que suposa un increment de la dotació del 21% i que enguany es repartiran entre 94 beneficiaris. De fet, en valors absoluts suposa, respecte al 2022, un increment de 66.000 euros per a la partida i 24 esportistes més.

Bona part de l’increment respon a que es permetrà a un major nombre d’esportistes fer ús del Centre de Tecnificació d’Ordino, una despesa que l’executiu valora en 227.000 euros –xifra que queda fora de l’ajut–.

Pel que fa als esportistes que s’inclouen en aquesta dotació n’ha cinc que entren en el nou programa d’esports col·lectius: tres de rugbi, un de voleibol i un altre de patinatge. Una mesura que l’executiu implementa amb la intenció d’ajudar aquells jugadors d’equips que estan fora del país però que alhora també formen part d’algún combinat nacional. La resta d’integrans surten dels quatre que formen part del programa pre-èlit, 23 promeses, 5 joves promeses i 7 èlit (Nahuel Carabaña, Mònica Doria, Joan Verdú, Irineu Esteve, Cande Moreno i Roger Puig i Pol Moya).

Qui no entra en aquesta llista és Vicky Jiménez que, per contra, mantindrà un ajut de 150.000 euros, ja que la intenció de l’executiu és mantenir el conveni existent allargant-lo. Així, segons ha detallat la ministra, la voluntat és  mantenir el suport fins el moment “en el qual ella obtingui més recursos econòmics” en funció dels seus resultats al circuit WTA.

Per la seva banda, el secretari d’Estat, Alain Cabanes, ha remarcat que “les beques tradueixen els seus resultats i això vol dir que el nostre esport federat gaudeix de bona salut i que s’assoleixen cada cop més resultats interessants”.

Aposta pels Jocs dels Petits Estats

 Més enllà de les beques, la ministra també ha detallat una partida extra en el pressupost del 2024 i del 2025 per ajudar a les diferents federacions a preparar la cita dels Jocs dels Petits Estats que es durà terme a Andorra el 2025.

En aquest sentitm Cabanes ha apuntat que “Ja hem fet reunions amb presidents i tècnics i ells han de preveure un programa específic pels esportistes que preveuen que aniran als Jocs”. A més, el ministeri també està treballant per ampliar el programa esport-estudi, que actualment és només per a esquiadors, a d’altres esports. Segons ha detallat Bonell, “el més senzill seria que tot acabés en una mateixa escola perquè difícilment es podria assumir a tots els col·legis del país”.

Continua llegint
Clicka per comentar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

COA

X. Espot Miró: “No conec cap país que ofereixi tantes oportunitats per practicar esport”

El president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats ha valorat a Andorra Esportiu TV com s’està preparant l’esdeveniment a menys de 365 dies per l’inici

Publicat

el

Xavier Espot MIró
Una imatge de l'entrevista / AE

Pregunta: Jo li començo a preguntar, senyor Espot, com està això dels jocs dels petits estats, que ja queda cada cop menys, com pinta?

Xavier Espot Miró: Molt bé. Pinta bé. Els Jocs dels Petits Estats d’Europa d’Andorra 2025 són una ocasió única per promocionar el nostre país, en primer lloc, i a l’esport andorrà. Aquesta, jo crec que és una magnífica oportunitat de mostrar al món la nostra capacitat per organitzar els esdeveniments d’aquesta magnitud. No existeix millor vehicle per fomentar i ressaltar els nostres valors olímpics. I bé, viurem una setmana excepcional. Des del 26 de maig del 2025, que serà la data de la cerimònia d’obertura, fins al 31 de maig del 2025, dia de la cerimònia de clausura. Es competirà durant cinc dies en diferents modalitats i amb dotze esports. I les seus esportives com és obvi, seran les set parròquies. I us donarem detall els esports que se celebraran a cada parròquia. A Canillo, el tenis taula. En camp, al voleibol, a Ordino, la gimnàstica artística i al ciclisme, la modalitat de cronorruta. A la Massana, el ciclisme a BTT i el tir al plat. Andorra la Vella, l’atletisme, la natació i la natació artística, la gimnàstica rítmica, el tir de precisió, el rugbi a set, el bàsquet cinc per cinc, el vòlei-platja i una part del circuit del ciclisme de Ruta. A Sant Julià de Lòria tindrem el karate i Escaldes-Engordany, el judo, el básquet tres per tres i l’altra part del ciclisme de ruta.

P: Dona la sensació de que això és una cosa que és de país, també es demostra en el sentit de que estaran totes les parròquies. No sé si això també és voluntat del COA de que aquest esdeveniment sigui una cosa que mogui tot el país.

X.E.M.: El país hi participen, evidentment, les parròquies. Ja no solament, financerament, sinó també hi participen oferint les seves instal·lacions. Els jocs, de manera indefectible, són jocs del país, són jocs pels andorrans, són els nostres jocs. Jo crec que, evidentment, hi han de participar tots els comuns, el govern, com no podria ser d’una altra manera, i evidentment, la nostra població. Si comptem amb 500 voluntaris, serà la festa del nostre país.

P: Què ens falta per tenir tot això llest?

X.E.M.: Abans dels Jocs de Malta de l’any 23, ja teníem un guió molt precís de com volíem organitzar els nostres jocs. Llavors, uns quants membres del nostre comitè d’organització que ja havíem creat amb aquest efecte, vam viatjar a Malta per observar els detalls de la seva organització i treure el millor profit. Tornant de Malta, ja vam començar a treballar de valent i no ens falta res, però tenim tantes coses per tancar. Tancar. Moltes, les més importants, estan tancades, però tenim tantes coses, tantes coses encara per fer. Però tenim temps i anem treballant amb tranquil·litat.

P: Segurament les instal·lacions que més falten, no sé si hi ha el comunal, no sé si també el Nacional…

X.E.M.: Sí. Bueno, abans d’això voldria acabar dient que nosaltres comptem que el desembre tindrem tancat pràcticament tot. Faltaran uns mesos, però jo crec que també és bo per tindre temps per polir els detalls i algun detall que pot sorgir a l’última hora.

P: Quan diu que ho tindrem tot tancat, vol dir que també les instal·lacions les preveu també ja tenir les noves?

X.E.M.: Les instal·lacions s’aniran arreglant fins a la setmana abans dels jocs. És una feina que no s’acaba mai. O sigui, s’acaba en el moment de la inauguració, però nosaltres pensem i creiem i no hi ha cap motiu perquè sigui d’una altra manera. Tindrem les instal·lacions a punt i en bon estat.

P: Les dues que més falten o que més feina tindran seran la pista d’atletisme amb aquesta modificació i l’Estadi Nacional amb la gespa artificial?

X.E.M.: Sí, a l’Estadi Nacional tindrem una gespa, que no sabem quina serà. Qualsevol sigui la gespa, no tenim cap inconvenient. O sigui, evidentment, una gespa més soferta i més resistent de la que hi ha avui en dia, a nosaltres ens facilitaria molt la feina perquè dos dies després de la inauguració toca jugar els partits de Rugby a 7.

P: I amb l’Estadi Comunal tenen una previsió de quan més o menys?

X.E.M.: El Comú ja està treballant i nosaltres anem seguint el projecte, jo crec que ho tindrem en bones condicions.

P: Quants esportistes preveu el COA de cara a aquests jocs? Perquè em dona la sensació que als darrers va haver com un boom. Ja sé que a vegades és una mica injust mirar només el medaller, però que vam sortir molt contents, no?

X.E.M.: Jo crec que el nombre de participants sorgirà de les reunions que tenim pendents, pendents amb les federacions i amb la Secretaria d’Estat d’Esports. Jo espero que seran molts els participants, jo crec que aquests són els nostres jocs per excelència.

P: El fet de que els jocs dels petits estats han de ser els jocs de país, uns jocs de que hi participi tota la població, no sé si el fet de que l’esport andorrà últimament, que tens Joan Verdú, Nahuel, Mónica Doria, Gina del Rio, Cande Moreno i noms que, òbviament, em deixo… Però això pot ajudar també?

X.E.M.: Jo, personalment, estic molt content i orgullós del nivell dels nostres esportistes. Però si raonem amb sentit comú, que cal fer-ho, som un petit país en territori i població. Però jo crec que som molt grans. Som un país molt gran amb èxits esportius. Tenim grans esportistes, grans campions i molta joventut anhelant accedir a l’elit esportiva. Jo crec que sense cap mena de dubte som un país eminentment esportiu. Ja només cal enumerar el nombre d’instal·lacions que ens faciliten com uns governs, el sector privat inclòs. I la quantitat de diners que es dediquen a l’esport. I no conec cap país que proporcionalment ofereixi tantes oportunitats a la seva joventut per la pràctica de tants esports.

P: Aquesta inversió que s’ha fet fins ara, aquesta inversió pública, privada, en general, és també el que ens ha portat fins aquí?

X.E.M.: El món de l’esport és exigència, voluntat, abnegació, treball, feina. Això és el món de l’esport. Ha de ser més exigent. És que ja no és que nosaltres siguem més exigents. És que els mateixos esportistes, per la seva professionalitat, que cada dia són més professionals. I això és molt bo pel nostre país també, que sigui així.

P: Els reptes com a l’organització que s’han hagut d’afrontar, quins són i quins queden?

X.E.M.: Jo crec que la dificultat d’organitzar els nostres jocs, és que la quantitat de detalls necessaris per organitzar una competició de cinc dies, 12 esports i totes les seves modalitats, són molta feina, molta dedicació. Però som un país que, per sort, és un país amb un ADN molt particular. A casa i a l’estranger, tots som ambaixadors del nostre país. I volem que les nostres delegacions i les que ens visitin, que competeixin amb les millors condicions possibles. És molt important. I això és un repte que tenim, que quan tornin a casa, recordin Andorra com una terra d’acollida i hospitalària i oberta al món.

P: Suposo que també hi ha una part de deixar un llegat social, que pels jocs, millorar les instalacions deixa un llegat directe per la gent. No sé si això també és un objectiu que es marca des del COA?

X.E.M.: Nosaltres, des del bon principi, sempre hem pensat en els llegats d’uns jocs. I jo crec que el primer llegat per la nostra societat ja és l’orgull de poder organitzar una manifestació esportiva d’aquesta magnitud. No és tan evident aquesta organització. I després, l’orgull que tots els atletes puguin competir amb condicions d’igualtat i d’equitat. És molt important això. En un marc tan incomparable com és Andorra i les muntanyes que Andorra ens ofereix. La bellesa dels nostres paisatges i de les nostres muntanyes és incomparable. Després, si ens centrem en un aspecte una mica més material del llegat d’aquests jocs, jo crec que veurem una millora de les nostres instal·lacions, sense cap dubte. La construcció d’un camp de tir. I disposarem de material esportiu nou i renovat. I això serà per l’ús posterior dels nostres joves i dels esportistes no tan joves i tantes altres coses. Després, ja si ens centrem una mica més i posem el foc una mica més, precisament, amb el Comitè Olímpic Andorrà, per nosaltres organitzar aquests jocs és un prestigi. I millorarem els nostres locals, perquè hi tindrem manifestacions aquí en l’àmbit de l’organització, i evidentment també, la nostra administració millorarà, perquè quan tens tanta feina i tanta preocupació, estàs obligat també de millorar la teva administració.

P: En els darrers jocs: 21 medalles, 4 ors, 7 plates i 10 bronzes. És el mínim que es marca o és l’objectiu a superar?

X.E.M.: En el món de l’esport, l’objectiu és millorar sempre. I així pensem que serà. No es pot fer esport d’alt nivell sense tindre aquest pensament al cap. I avançar un pronòstic és molt poc Per tant, perquè la meva opinió no crec que sigui rellevant en aquest sentit. El que sí que us puc avançar, sense cap mena de dubte, és que els nostres atletes competiran amb l’orgull de representar el nostre país i que aquest ànim és la clau per aconseguir molts èxits. I després, com esportiu que soc, jo també em fixo sempre molt en els atletes que, malgrat que no han pujat al podi, han competit amb el coratge, donant tot el que tenien de força i voluntat.

P: Entenc que l’acte d’inauguració serà a l’Estadi Nacional?

X.E.M.: La nostra feina és adaptant-se. Jo tinc entès que canviaran la gespa. Ho tinc entès per què ho he sentit, com vostè. I sigui una gespa o l’altra, per nosaltres serà irrellevant, evidentment. Com ja t’he dit, una gespa menys delicada ens permetria poder fer la cerimònia d’inauguració amb menys atencions i sobretot que la gespa estarà en millors condicions per competir dos dies després amb rugbi a 7.

P: Tenen ja tancat com serà la inauguració?

X.E.M.: No ho tenim tancat, ho tenim visualitzat. Jo crec que la cerimònia d’organització veurà les seves variacions, sobretot en funció també del pressupost. Vostè sap que els espectacles poden ser molt diversos, amb qualitat, amb quantitat. Jo crec que hem de ser humils. Hem de destinar el pressupost convenient, però amb sentit comú també. És millor gastar diners pels esportistes que per una ceremonia d’inauguració.

P: Hi ha una qüestió també que se n’ha parlat molt amb la candidatura el 2029 d’esquí. Tot el tema d’accessibilitat, sostenibilitat, no sé si també hi ha un apartat dintre dels Jocs que s’ha treballat en aquest sentit i si hi ha alguna iniciativa?

X.E.M.: Nosaltres, a part de combregar amb els valors olímpics, el món de l’esport també coincideix amb molts altres valors, idees i sentiments. El concepte d’accessibilitat, de l’accessibilitat, d’alguna manera ja està establert a la nostra societat. Tothom ho té coll a dins i ho troba natural. Encara que això no vol dir que no hem de fer molts esforços per incidir en aquest tema i nosaltres hi pensem molt. Fa part dels nostres projectes. I concretament, la sostenibilitat és una preocupació capital per l’organització dels nostres jocs, entenc, en el dia d’avui. Estem treballant projectes amb FEDA. Vull dir que el consum d’energia elèctrica durant el joc sigui exclusivament d’origen verd, energia verda. Jo crec que això ho podrem aconseguir. I també estem estudiant la problemàtica de l’aigua. I l’aigua embotellada, no aigua embotellada. A priori, sembla fàcil parlar de l’aigua no embotellada, però la no embotellada també té les seves problemàtiques i substàncies.

Nosaltres farem els jocs més sostenibles que puguem fer. I com que hi pensem molt i hi treballem, jo crec que es faran uns jocs molt sostenibles i sobretot comparant amb els jocs que s’han fet anteriorment dintre els petits estats.

P: Ja sé que la gran feina que afrontan ara és els jocs dels petits estats, però també hi ha els Jjocs de l’Olimpics d’Estiu. En principi hi serà en el Carabanya i la Mònica Doria. Pot ser? L’any del diploma olímpic o medalla, pot ser?

X.E.M.: Aquesta és una altra pregunta complicada. El que sí que potser és que s’estan al nivell, amb un nivell molt elevat i I pot ser, tot pot ser. És obvi que per la gent del COA, per les nostres federacions i pels clubs, estem encantats i orgullosos de tenir esportistes d’aquest alt nivell. El nostre desig més fervent i entusiasta és de veure ben aviat alguns dels nostres atletes accedir amb un guardó d’aquesta magnitud. I tenim realment possibilitats. Home, sí, sí que les tenim. Sí que les tenim. I és el que esperem tots, no?

P: Quants esportistes, no d’Andorra sinó un global, es preveu que vindin durant els jocs dels Petits Estats?

X.E.M.: Sí, jo crec que entre 900, 1.000, 1.100, pot ser una xifra i el total de les delegacions, 1.300, 1.400, potser algun més. A veure, el que sí que et puc dir és que des de l’última Assemblada General que van fer, que van vindre els presidents i secretaris, més els membres de les Comissions Tècniques de cada país. Els hi va encantar, el país. Els hi van encantar les instal·lacions, els hi va encantar l’hostaleria. És veritat que les previsions que ells tenien amb un principi les han superat una mica. Això no vol dir que al moment d’organitzar les seves delegacions, per raons esportives i per raons econòmiques també, doncs decideixin de fer més curt. Nosaltres estem a punt per rebre molts. Hi ha molta il·lusió i ganes de reber-los ja.

P: L’impacte directe econòmic que poden tenir els jocs pel país?

X.E.M.: Això li faria una valoració que seria totalment inventada i errònia, segurament. Però d’impacte necessàriament en tindrà. Hi ha molta gent que vindrà aquí i li agradarà aquest país. Perquè la gent que ve aquí els hi encanta aquest país. Però jo estic segur que després d’aquests jocs, molta gent i familiars dels esportistes i de les delegacions vindran. De fet, arrel de l’Assemblea General, ja sabem que hi ha gent que vindran amb les famílies, però fora dels jocs. Perquè diuen: És un bon país aquest per fer unes vacances. És que tenim un país meravellós.

P: L’esport està sent una eina que cada cop és més important per a Andorra, per acabar de combinar aquest procés d’obertura que vol el país, de mostrar-se al món d’una manera diferent a partir de l’esport. Està convertint-se en una eina important des de fa uns anys i que en el futur pot ser encara més important?

X.E.M.: L’esport és un vehicle increïble perquè els pobles i les cultures s’agermanin, visquin, comparteixin aquestes experiències. I és veritat que les persones que els agrada l’esport i la muntanya, aquest país és un país que ofereix tantes coses… La prova la teniu amb el món del ciclisme. Quan diuen: No, és que els ciclistes estan aquí per a termes impositius. No, no. Els ciclistes estan aquí perquè tenen un marc brutal i incomparable. I perquè n’hi ha molts que estan aquí i es troben, inclús d’equips diferents, es troben, comparteixen entrenaments, comparteixen vivències…

Continua llegint

Federacions

Bernat Lomero, rècord d’Andorra en els 100 metres

Novena jornada del 37è ‘European Aquatics Championships’ on han nedat Bernat Lomero (200 m lliures) i Nàdia Tudó (200 m braça)

Publicat

el

Els nedadors al campionat / FAN

Bernat Lomero ha nedat avui la prova de 200 m assolint en la primera meitat de la prova un temps de 50,99, el que suposa nou rècord d’Andorra de 100 m lliures, amb què millora la seva marca anterior de 51,46 (-0,47), de fa tan sols dos dies i assolida el dia 18 de juny durant la segona jornada d’aquest europeu 2024. Quart rècord nacional de Bernat, aquesta temporada.

La marca de Lomero representen 776 punts AQUA, que el catapulten a la primera posició
de la classificació del rànquing nacional masculí de nedadors. Patrick Pelegrina, ara segon
classificat, en té 762 punts. Les marques oficials per punts AQUA les valida la World Aquatics
i representen el principal criteri esportiu de consideració per a adjudicar les invitacions
d’universalitat per a participar en els Jocs Olímpics.

Per la seva banda, Nàdia Tudó, primera classificada (723) del rànquing nacional femení
per punts AQUA, s’ha acomiadat del campionat amb la prova de 200 m braça on ha nedat
pel carrer vuit de vuit, la 2a de les sèries classificatòries. Cinquena amb un temps de 2:33,74
(+6,29 d’escletxa amb la primera classificada) i 716 punts AQUA. Millor temps de sempre de
Tudó en sèries preliminars d’aquesta prova i 19a classificada (+6,29 d’escletxa), a dos llocs del
pas a semifinals.

Bernat Lomero finalitzarà la seva participació en l’europeu, el dia 22 de juny amb la prova de
50 m lliures. Per la seva banda, Kevin Teixeira, nedarà demà 21 de juny, la prova de 1500 m
lliures corresponent a la dècima jornada.

Continua llegint

COA

El COA compta en tenir totes les instal·lacions dels Jocs llestes al desembre

El president del comitè organitzador, és partidari que l’Estadi Nacional pugui fer el canvi de gespa abans dels Jocs dels Petits Estats

Publicat

el

L'estadi comunal Joan Samarra Vila actualment / Comú d'Andorra la Vella
L'estadi comunal Joan Samarra Vila actualment / Comú d'Andorra la Vella

Quan falta poc més d’un any per a l’inici dels Jocs dels Petits Estats d’Europa a Andorra 2025, el comitè organitzador ha intensificat els preparatius per garantir que totes les instal·lacions estiguin a punt a temps. El president del comitè organitzador, Xavier Espot Miró, ha destacat la importància de les millores planificades i l’avanç dels treballs necessaris. “Nosaltres comptem que el desembre tindrem tancat pràcticament tot”, assevera en una entrevista a Andorra Esportiu TV.

Les reformes previstes tant a l’Estadi Joan Samarra, al camp de tir de Pal de la Massana com a l’Estadi Nacional ja tenen la seva ruta traçada. Tot i això, Espot Miró apunta que “les instal·lacions s’aniran arreglant fins a la setmana abans dels Jocs. És una tasca que no s’acaba mai, però pensem que ho tindrem tot a punt i en bon estat”.

Certament, aquestes tres seus són les que encara no estan llestes a hores d’ara. Encara falta per saber quan es podrà fer el canvi de gespa a l’Estadi Nacional, la infraestructura que requereix més atenció en aquests moments i on ja és confirmat que es farà la cerimònia d’inauguració i els partits de rugbi de set.

El president del comitè assegura que “la nostra feina és adaptar-se”, i remarca que “qualsevol sigui la gespa, no tenim cap inconvenient. Evidentment, una gespa més soferta i més resistent de la que hi ha avui ens facilitaria més les coses”. Així doncs, des del COA són més partidaris del canvi cap a una gespa artificial, un fet que sembla ara mateix improbable que es faci abans dels Jocs, ja que el Govern d’Andorra ha expressat que l’FC Andorra es quedaria tota la temporada.

Pel que fa a l’Estadi Comunal, on s’acolliran les proves d’atletisme, el Comú d’Andorra la Vella ja ha tancat el pressupost i l’empresa que realitzarà el canvi del tartan a la pista. Unes obres que s’iniciaran aquest estiu i, per tant, entraran en els terminis que explica Espot Miró. “El Comú ja està treballant i nosaltres anem seguint. El projecte, jo crec que ho tindrem en bones condicions”, comenta el mandatari.

L’altra seu que també patirà reformes és el camp de tir de Pal, on també es destinen part dels 3 milions més de l’organització dels Jocs i una altra part el Comú de la Massana. Els treballs de neteja al terreny massanenc es van iniciar fa dues setmanes, amb la previsió d’acabar a finals de juny abans dels treballs purament d’adequació, com ja va avançar la cònsol major de la parròquia, Eva Sansa.

A més, altres espais com els Serradells, el circuit de BTT a Pal que enguany acollirà els Mundials, i els pavellons d’Ordino, Canillo i Encamp estan llestos per acollir les seves disciplines respectives. Així, Andorra es prepara per oferir unes instal·lacions de primer nivell per a tots els esportistes, garantint que els Jocs dels Petits Estats d’Europa 2025 seran un èxit tant en l’organització com en la competició.

Continua llegint

COA

Els Jocs dels Petits Estats acollirà uns 1.300 esportistes

Andorra hi participarà en 10 de les 12 disciplines i s’estima entre 150 i 180 esportistes andorrans

Publicat

el

Desfilada de la delegació andorrana a Malta 2023 / COA

No hi ha una xifra exacta de quants esportistes totals poden venir als Jocs dels Petits Estats d’Europa a Andorra, però el COA ja es marca una previsió. “Creiem que 1.100 pot ser una xifra, i el total de les delegacions uns 1.300 o 1.400, potser algun més”, remarca Xavier Espot Miró, president del comitè organitzador dels Jocs, en una entrevista a Andorra Esportiu TV.

Les atraccions turístiques del país i el nivell de les instal·lacions són alguns dels motius pels quals les federacions volen aportar el màxim nombre d’atletes a la cita andorrana, segons apunta Espot Miró. “Quan vam fer l’Assemblea General, van venir els presidents i secretaris, a més dels membres de les Comissions Tècniques de cada país. Els hi va encantar el país, l’hostaleria, i això crec que ha creat un efecte positiu”, afirma el president del comitè.

No obstant això, encara no està confirmat un nombre concret. “Les previsions que hi havia al principi s’han superat una mica”, explica el mandatari. “Això no vol dir que al moment d’organitzar les seves delegacions, per raons esportives i econòmiques, decideixin de fer-les més curtes. Nosaltres estem a punt per rebre’n molts. Hi ha molta il·lusió i ganes de rebre’ls ja”, destaca.

Els Jocs al Principat comptaran amb un total de 12 disciplines, repartides en les set parròquies. Andorra participarà en 10 de les 12, encara per determinar en quina no participarà. La quantitat d’atletes andorrans que marcaran presència encara no està estimada, si bé en l’acte dels 365 dies pels Jocs, es va marcar entre 150 i 180 participants tricolors.

Uns números que superarien els 121 de l’última edició a Andorra, el 2005, i els 63 de la darrera a Malta. “Crec que el nombre de participants sorgirà de les reunions que tenim pendents amb les federacions i amb la Secretaria d’Estat d’Esports”, comenta Espot Miró, que alhora afirma: “Espero que siguin molts els participants; crec que aquests són els nostres jocs per excel·lència”.

Continua llegint

INSTITUCIONS

Les possibilitats d’acollir el Tour de França el 2026 s’esvaeixen

Confirmada la sortida des de Barcelona, el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, veu difícil de poder acollir una etapa completa

Publicat

el

Presentació oficial Campionat del món UCI de BTT 2024.Foto:SFGA/CEsteve

No és un secret que Andorra continua lluitant per tornar a tenir una etapa del Tour de França, després d’acollir-lo per última vegada el 2019. L’opció implicava poder fer-ho en l’edició del 2026, però l’anunci de Barcelona com a sortida ha deixat el Principat amb poques opcions de poder tenir una etapa completa i haver-se de conformar amb mig dia de recorregut, un fet que no agrada des del Govern.

Aquest matí, Jordi Torres, ministre de Turisme i Comerç, ha confirmat que “estem en converses amb l’organització i la nostra demanda és clara: volem un final d’etapa i l’inici de la següent”. Les postures ara com ara semblen llunyanes, i la idea des del ministeri és apostar per edicions següents. “Mirem si podem encabir això, si no, buscarem posposar la inversió per a altres edicions”, ha asseverat Torres.

No obstant això, l’executiu ha continuat obrint la porta a l’esdeveniment però amb condicions. “Evidentment que deixem la porta oberta, però només si poguéssim fer etapes com les que volem fer”, ha remarcat el ministre, que alhora ha destacat que “és una competició que passa cada 5 o 6 anys i volem que quan passi es pugui treure la màxima repercussió possible”.

Continua llegint
PUBLICITAT

EL + VIST