Hi ha setmanes que pesen més que d’altres, i aquesta ha estat una d’aquelles que obliguen a mirar endins. El FC Andorra ha arribat al duel d’aquesta tarda a les 16 h contra el Castelló amb la sensació que, més que preparar un partit, havia de recuperar una essència. Tècnic i capitans han treballat no només per ajustar mecanismes, sinó per reconnectar amb aquella energia que definia l’equip a l’inici de curs: fluïdesa, desimboltura i una fe innegociable en la idea.
Ibai Gómez ho ha deixat clar des del primer moment: el repte no és només tàctic. Aquesta setmana ha volgut que els jugadors respirin, que deixin enrere el soroll dels resultats i tornin a sentir la lleugeresa del joc. El missatge ha estat simple i profund alhora: jugar sense pes. L’entrenador sap que, quan l’equip flueix, quan es desenganxa de la por i del càlcul, la seva proposta esdevé natural, precisa i valenta. I aquest és, ara mateix, el pas que falta per transformar bones fases de partit en punts reals.
Des del camp, el capità Sergio Molina ha reforçat aquesta mateixa línia. Ha parlat d’un vestidor junt, compromès, que treballa a un nivell altíssim i que no mereix la càrrega emocional que sovint comporten les derrotes consecutives. Per a ell, la clau és mantenir el grup unit i evitar que la pressió distorsioni allò que sí funciona: la personalitat, la valentia i la manera d’entendre el joc. La seva mirada, serena i veterana, ha ajudat a aterrar la setmana en un punt de tranquil·litat: no es tracta de reinventar-se, sinó de recuperar la naturalitat.
Enmig d’aquesta introspecció col·lectiva, el partit contra el Castelló destaca com un escenari ideal per desencadenar un canvi. El rival, ofensiu i atrevit, planteja un duel d’anada i tornada que encaixa amb la voluntat de l’Andorra de ser protagonista. Ibai sap que l’equip rival pot discutir la pilota com pocs a la categoria, però també confia que aquesta mena de ritmes alts poden beneficiar un conjunt que, quan s’allibera, és capaç de dominar i imposar la seva identitat amb claredat.
El retorn al Nou Estadi de la FAF és un altre element que juga a favor. A casa, el conjunt tricolor sempre ha trobat una connexió especial amb el joc, amb el fred i amb un entorn que converteix cada partit en una oportunitat d’afirmació. I aquesta vegada, més que mai, el factor emocional pot ser determinant: una bona arrencada, un gol, una acció ben trenada… qualsevol detall pot servir per encendre una espurna que l’equip fa setmanes que busca.
La prèvia, doncs, va molt més enllà del que diu la classificació. L’Andorra arriba al partit amb la sensació que el model està avançant, que les millores són reals i que el creixement és evident, encara que el marcador no ho hagi reflectit. Només falta que alguna cosa es desencalli, que el vestidor pugui respirar un cop el joc torni a transformar-se en victòries.
AE TVfa 3 setmanes
