L’1×1 temàtic del Llevant 0-0 FC Andorra

Ratti – Paella per a 16 persones. Sense aquest estri la resta no menja. Ningú és capaç d’imaginar-se el sopar sense ell. Dona de menjar a 16 persones gairebé cada setmana i torna a ser fonamental, un dia més, per a treure un bon producte final.

Pastor – Arròs. Bàsic, capital, elemental i importantíssim per la recepta de sumar punts. Actualment, el seu caràcter i tarannà sustenten l’equip en defensa avui un dia més. Ha acabat més sec que el socarrat després del partidàs i esforç que ha fet.

Vilanova – Mongetes. Ja feia dies que no el veiem amb regularitat. Ha anat de menys a més i ha acabat fent bon partit. Sempre que et diuen que toca per sopar mai estàs content, però al final, normalment convenç. Avui amb un bon arròs i una bona sal al costat, ha acabat deixant content a tothom.

Marsà – Sal. Fa una feina fosca que poca gent valora, sense aquest ingredient, la resta no ressalta ni destaca tant. Fa millor a tothom i quan no hi és tothom ho sap. Juga i fa jugar. Avui, un dia més, era necessari

Pampín – Oli. Bàsic per entendre la resta. Val per a moltes coses, és ràpid quan està a bona temperatura i et cuina bones accions sempre per la resta de companys. Avui ha fet la seva feina de forma molt correcta. A més, quan es filtra aigua ell molts cops fa d’aïllant en la seva posició.

Iker Benito – Cigrons. Algú ha intentat fer un invent estrany, avui, per fi, ha sigut més arròs que cigrons i al plat principal tothom ho ha reconegut millor. Les invencions del xef, a vegades tornar-les enrere, ja està bé. Molt bon partit avui.

Jandro – Sofregit. La combinació d’accions i de productes en un sol ingredient. Si ell està bé, no cal gaire cosa més. Avui el tomàquet era bo i un dia més, s’ha acabat notant la seva presència.

Molina – Garrofó. Només pel nom ja saps que és contundent. És un producte molt local i que fora del plat principal no brilla massa, però que, en contextos com el d’avui és immillorable i insubstituïble.

Bover – Safrà. Dona el color, dona el toc de qualitat, de caràcter, però sobretot d’identitat. Quan el capità està fi, es nota molt i tothom ho agraeix. Avui de groc i a València, estava gairebé com a casa.

Lobete – Pebre vermell. Quan té la dolçor és clau i dona un toc especial, últimament l’ha perdut una mica i en el resultat final es nota.

Scheidler – Gambes. Una història d’amor odi. Hi ha dies que t’encanta, i d’altres que fot una mandra terrible. Avui ha estat difícil de pelar. Sempre hi ha algú que el defensa a ultratomba i vol fer veure a la resta que sempre ha d’estar a la paella.

Migue Leal – Carxofa. Es veu poques vegades en aquesta paella. No fa gens de nosa, però al xef quan es pensa els ingredients no li ve al cap. Avui ha estat un molt bon complement.

Iván Gil – Forquilla. Avui no hem pogut menjar, ja que ens l’hem deixat al calaix. Els invents no surten massa bé. I menjar paella amb cullera no convenç.

Pablo Moreno – Pit de pollastre. A mi m’agrada molt, és veritat que no deixa de ser un element una mica estrany en aquest plat principal i que s’ha d’acabar d’adaptar, però sempre que hi és a tothom li suma, últimament sempre entra.

Karrikaburu – Arròs a la basca. Falta una mica d’adaptació encara. És bo, però per la paella encara ha de fer un parell més de viatges.

Samper – Postres. Ha arribat al final, quan no quedava ja espai per massa cosa més.

Sarabia – Cap de cuina. Saps que és el que mana, perquè normalment és el que crida. La feina li fa la resta. Avui tenia teletreball.