Connect with us

FC ANDORRA

L’1×1 del Racing Ferrol 1-0 FC Andorra

L’anàlisi dels jugadors de l’FC Andorra en la derrota per la mínima davant del Racing Ferrol

Publicat

el

Dani Martín – Peix a la gallega. Té certa gràcia i s’assembla al plat titular, però no hi té res a veure. De tant en tant entra bé, però no deixa de ser una bona alternativa. Avui no ha complert gaire bé amb el que se li demanava.

Petxa – Pimientos del padrón. T’ha d’agradar moltíssim per demanar-ho. Sempre crea debat, o t’encanta o no ho suportes.

Pastor – Croquetes. A tot arreu van bé, sempre compleixen i a tothom li agrada. Tot i mai ser la primera opció, sempre acaba entrant i tenint protagonisme a taula.

Diego González – Crema d’Orujo. És contundent, t’espavila ràpidament i no està per tonteries. 

Pampín – Queimada –La queimada és una beguda alcohòlica que tot i estar feta de cafè, orujo i fuita, té menys energia que Pampín al camp. En qualsevol moment, a qualsevol hora i on sigui.

Samper – Xurrasco. Un plat habitual de diumenge, de grup. El xurrasco és assegurar i saber que gaudiràs, sempre bona elecció.

Bover – Tarta de Santiago. Tradicional i segurament el més conegut. És molt contundent i bo, però, potser el que busquem últimament és una mica més de finor.

Iván Gil – Filloas. Després d’un bon menjar no poden faltar unes postres que posin el toc dolç. Iván Gil sempre posa el toc final, la qualitat i el dolç al joc. El problema és que quan ja estàs atipat, el dolç no entra, i avui ha estat aquest dia.

Lobete – Empanada. M’encanta, però per empanada la que portava a sobre avui el basc.

Álex Calvo – Zamburiñas. Molts diners per gaudir-ho poc. De tant en tant és una delícia, però potser ens hauríem d’acostumar a gaudir-ho més, perquè realment valen la pena.

Scheidler – Paella valenciana- No era avui, no? Doncs això. 

Álvaro Martín – Truita de patates. Boníssim, però la sensació és que no é suficient i sempre cal alguna cosa més. 


Iker Benito – Lacón.
Semblava una altra cosa. No ens desagrada, però tampoc és el que creiem inicialment.

Migue Leal – Formatge Gallec. No destaca per sobre de la resta, però és prou bo per a tenir més protagonisme.

Manu Nieto – Mariscada. El dia que surt bé, gaudim moltíssim. Tot i això, per aconsseguir una de bona hi ha moltes de no tant.

Molina – Llet fregida. Una combinació estranya, com Molina de central.

Sarabia – Pop a la Gallega. Res més a dir, el mestre de cerimònies

Continua llegint
Clicka per comentar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

PUBLICITAT