L’1×1 de l’FC Andorra 2-0 Alcorcón

L’equip ha aconseguit una victòria molt important a l’Estadi Nacional en un partit complicat però que les individualitats dels jugadors, que han fet una passa endavant i, la paciència de l’equip, li han donat el premi dels tres punts i un sac de confiança per a continuar creient i confiant en un model, estil i idea de joc.

Dani Martín- Alt Urgell. Ha vist que hi havia una opció per ser important i s’hi ha tirat de cap, a poc a poc, sembla que pot ser una realitat, però encara s’haurà d’esperar per veure que passa finalment.

Petxa- Estadi Comunal. No entenem ben bé encara la seva funció exacta, però en bon estat és útil i necessari. No sabem si continuarà i quin serà el seu rol, però de moment, compleix amb la seva feina.

Pastor- Squadra Carlemany. Fins al dia d’avui tots podíem arribar a pensar que Álex Pastor podia fer més feina amb el tambor que no pas sobre el verd. Res d’això. Amb confiança i minuts sobre la gespa, el central ha demostrat la seva qualitat i capacitat per ser un jugador molt rellevant a l’equip tricolor. Avui ha estat titular per primer cop aquesta temporada i crec que el veurem molt més.

Diego- Tricolor. És ja un element fix de l’equip i res s’entén sense ell a Andorra. Sentiment, caràcter, passió i uns colors enganxats a la pell.

Marsà- Copa Catalunya. Va ser gloriós en algun moment, però no ho tenim gaire present. Ara mateix no ens motiva gaire, però si acaba amb un bon resultat haurà valgut la pena tant patiment.

Samper- Grup Kosmos. Amic dels seus amics i del Japó a Andorra. Arriba en el millor moment i és fonamental per créixer com a equip i aconseguir els objectius. Està fent bona feina, però amb la sensació que encara pot fer alguna cosa més.

Bover- Camp del Consell. Més antic però alhora més funcional i segur que qualsevol contracte nou. Una llàstima que fa temps que ja no el veiem en la seva màxima esplendor, però, tot i això, encara ens deixa detalls i bons moments.

Iván Gil- Primera RFEF. No precisament pel seu nivell, perquè és molt bo, sinó perquè avui, no l’hem vist.

Lobete- Sisco Valverde. És el millor i va camí de ser històric. Jugador diferencial i superlatiu. Gols, assistències i el que faci falta.

Scheidler- vuitanta-un anys. Quan arriba el seu dia, se celebra. Per sort, és de la nostra família i sempre intenta obsequiar-nos amb gols, però Aurelién fa patir a la resta, és pesat i molt insistent si no té el que vol. Tot i això, l’estimem molt.

Iker Benito- Carles Puyol. Sense saber gairebé quina és la seva posició, quan l’anem veient, tot o gairebé tot, ho fa bé, a més a més, és convincent amb les seves actuacions i té caràcter.

Álvaro Martín- Estadi d’Encamp. Ens il·lusiona molt, però en present encara és un esbós. Veiem que ens pot donar bon rendiment i ens pot solucionar molts problemes, però de moment encara és això, l’inici d’un projecte.

Martí Vilà- Eder Sarabia. Va passar pel Barça, però on s’ha fet important és a Andorra. És graciós, cau bé i a més a més és savi, quan parla tothom l’ha d’escoltar.

Sergio Molina- Video inside setmanal. És divertit de veure, però de tant en tant va bé canviar de format, perquè si no es pot arribar a fer pesat i previsible.

Álex Calvo- El fitxatge més car de la història. I ara si, ho està demostrant el perquè. El jugador més car de la història del club ho demostra en dies com avui, ha sortit i ha revolucionat el partit, Assistència i gol per callar boques i donar una, dues i tres passes endavant.

Arroyo- Fan zone. Fa setmanes que el colombià és més destacat a la prèvia i al postpartit que no durant els 90 minuts.