Joan Vinyes continua demostrant que té corda per estona. Després de la seva cinquena victòria al Ral·li d’Andorra el darrer cap de setmana, el pilot andorrà parla amb nosaltres per valorar una gran temporada a la Toyota GR Cup Spain, on s’ha proclamat campió de la categoria Sènior i subcampió de la classificació general. Un any marcat pels bons resultats, però també per una experiència molt especial: compartir graella amb el seu fill, Joan Vinyes Júnior. Amb 57 anys, Vinyes manté intactes la competitivitat i la passió pel motor, i ens ha explicat com ho fa per continuar gaudint al màxim de cada cursa.
T’esperaves la temporada que has fet a la Toyota GR Cup Spain?
Bé, la veritat és que, al principi de temporada, el meu objectiu era estar amb el Joan, amb el meu fill, i sobretot donar-li un bon cop de mà, ajudar-lo amb la meva experiència. Jo, estant allà i corrent amb el mateix cotxe, li podia aportar molt més. Però, de cara a principi de temporada, vam veure que els meus resultats eren força bons i penso que ha estat una temporada amb una mica de barreja. D’una banda, havia de lluitar per tenir opcions de guanyar el campionat i de l’altra hi havia el fet d’estar allà amb el Joan Jr. i poder ajudar-lo a avançar i progressar. Ha fet una bona temporada. Ha estat una barreja d’emocions: d’una banda, jo he estat lluitant pel campionat i, de l’altra, he pogut compartir aquesta experiència amb el meu fill.
Has acabat segon a la general i campió de la categoria Sènior. Quin valor tenen aquests dos resultats per a tu, dins del teu palmarès i trajectòria?
Bé, jo els dono molt valor. La veritat és que aquest any m’he motivat molt, com feia anys que no em motivava. Sobretot, pel fet d’estar competint amb pilots que poden tenir una progressió molt bona, pilots joves. Per exemple, el que ha guanyat el campionat és un xaval que té 19 anys, Marco Aguilera, és un pilotàs i crec que pot arribar molt lluny. Penso que, amb l’edat que tinc, amb els meus 57 anys, estar competint amb xavals que tenen molta progressió m’ha donat una motivació extra.
Quin ha estat el moment més complicat de la temporada?
Bé, jo crec que ha estat la cursa de València. Tenia moltes opcions de fer dos molt bons resultats a les dues curses. Però, a la segona cursa, vaig fallar. Al principi de la primera cursa la pista estava una mica humida, anàvem amb pneumàtics slicks i vaig ser massa fogós a la primera volta. Em vaig sortir en agafar un piano mullat i em vaig quedar últim. Podríem dir que aquell va ser el resultat més dur, perquè segurament em va limitar una mica a l’hora de poder lluitar pel campionat a final de temporada.
I quin ha estat el millor moment d’aquest any?
Bé, jo crec que va ser la cursa de Motorland. La tercera cita del campionat: a la segona cursa vaig aconseguir la meva primera victòria dins de la Copa Toyota. Recordo la lluita d’aquella cursa. Sortia cinquè perquè els entrenaments no m’havien anat gaire bé i vaig remuntar fins a la primera posició. Va ser una victòria molt maca, amb un ritme que vaig imposar durant la cursa i que ningú no podia seguir.
Explica’m com és compartir graella amb el teu fill?
Bé, jo crec que és una barreja entre la competició i l’estima que tinc cap al meu fill. Per mi, és compartir la meva gran passió… Ja sabeu tots que porto molts anys dins d’aquest món, que em ve dels meus pares, i ara poder seguir la saga és una cosa molt emocionant. Realment, el que vull és que ell agafi la mateixa passió que tinc jo. Ell gaudeix molt de conduir i de les curses de cotxes. Sé que va començar tard a competir perquè abans estava molt ficat en el futbol, però ara crec que ara ja està prou integrat en el món del motor. Ho gaudeix molt, lluita molt, aprèn molt i s’ho treballa molt. Per mi, compartir aquesta passió amb ell és tot. És un privilegi poder compartir amb el teu fill la teva passió i que potser hi hagi un relleu, que és el que m’agradaria.
Quan sou a pista, veus el teu fill com un rival més o continues sent sobretot el seu pare?
Jo crec que la barreja és aquesta. Crec que amb un parell de curses més, l’any que ve, pot estar al meu nivell. Per exemple, et puc explicar una anècdota. Quan estic competint i lluitant per les primeres posicions, tant si vaig segon, tercer o primer, sempre miro el retrovisor a la recta per veure on és ell. Intento controlar-lo i, de vegades, quan veig el cotxe negre que va tres o quatre cotxes darrere meu, em poso content. Però, bàsicament, el que fem és que, com tots els pilots, quan ens posem el casc cadascú fa la seva. Encara no he pogut tenir una lluita directa amb ell, però espero que aviat pugui lluitar contra ell, que és el que més m’agradaria. Allà sí que crec que el sentiment de pare sortirà una miqueta.
Ell t’ha ensenyat alguna cosa com a pilot durant aquest temps compartit?
Bé, et puc dir que, a les curses de cotxes, tenim tota la telemetria. És a dir, sabem exactament què fa ell i què faig jo. Moltes vegades, normalment, jo soc més ràpid que ell i ell aprèn de mi, però sempre hi ha alguna corba que ell fa millor que jo. La veritat és que ho veus a la telemetria i dius: “Hòstia, aquesta la fas millor tu!”. Llavors jo intento també copiar-ho. És una mica el que fem tots els pilots quan tenim telemetries d’altres pilots i podem comparar voltes, fixar-nos en allò que el teu rival o el teu company fa millor que tu. Ningú és perfecte i, la veritat, és que sí, que més d’una vegada ell fa alguna corba millor que jo. Llavors jo intento aplicar la manera com ho fa ell, i ell també intenta aplicar la manera com ho faig jo en les corbes en què soc més ràpid que ell.
Després d’aquesta temporada, quins reptes tens ara mateix per davant?
Bé, la veritat és que no ho sé. No tinc clars els meus reptes per a la temporada que ve. Correrem amb un Lancia Rally2 al Campionat d’Espanya de Ral·lis de terra, i també faré algun ral·li d’asfalt o alguna cosa d’aquestes. Pel que fa als circuits, encara no ho tinc clar. L’únic que tenim clar és que el meu fill continuarà un altre any a la Copa Toyota. A mi m’agradaria potser poder fer algun altre campionat de circuits amb algun cotxe més gros i més potent. Estic en contacte amb el meu excompany Jaume Font, i estan mirant coses per fer algun campionat de GT interessant l’any que ve.
Penso que el repte és continuar gaudint d’aquest món. Sé que ja soc un pilot gran i el que faig és intentar gaudir-ne al màxim possible, fer una bona temporada de ral·lis i una bona temporada de circuits, i estar al costat del meu fill. Aquest també és el repte de la Toyota. Potser també la torno a fer jo, però encara no ho tinc clar. Sobretot vull gaudir i que el meu fill vagi avançant i gaudeixi d’aquest món.
Encara tenim Joan Vinyes per estona?
Jo crec que sí. Encara gaudeixo molt. Et puc dir que potser ara és quan més estic gaudint del món de l’automobilisme, perquè no em poso cap tipus de pressió. El que faig és anar a gaudir-ne. Sé que soc competitiu i que la meva mentalitat també és intentar sempre fer-ho tan bé com sigui possible i intentar guanyar, però la veritat és que el que busco és gaudir d’això, poder compartir-ho amb tota la gent que m’envolta dins del món del motor i compartir-ho amb el meu fill. Mentre el cos aguanti i jo continuï gaudint-ne, aquí estaré.
