Albert Arenas: “Estic molt a prop de tornar a complir el somni de guanyar un Mundial”

Albert Arenas ha trobat al Mundial de Supersport l’impuls que buscava després de cinc temporades a Moto2. El pilot resident a Andorra afronta el tram decisiu del campionat al capdavant de la classificació i amb la sensació d’haver recuperat la seva millor versió sobre la moto. En conversa amb Andorra Esportiu, Arenas explica els motius del canvi de categoria, la gestió de la pressió i la seva ambició de tornar a proclamar-se campió del món. També parla de la vida i els entrenaments al Principat, del suport de The Agency Sport, del projecte per obrir-se al mercat xinès i de la seva implicació amb els joves pilots de Santa Crew.

P: Lideres el Mundial de Supersport quan encara queden quatre cites per acabar la temporada. Quin balanç fas fins ara?

Albert Arenas: “La veritat és que està sent una temporada molt bona i la valoració que faig fins ara és molt positiva. Per mi era un repte començar en aquest campionat perquè hi havia moltes coses noves i necessitava un període d’adaptació. Estic assolint els objectius que m’havia marcat i això, evidentment, em motiva molt. Afronto l’última part de la temporada amb moltes ganes i amb la voluntat de continuar fent la feina que hem fet fins ara.”

P: Després de tants anys al paddock de MotoGP, què et va portar a fer el pas cap al Mundial de Supersport?

A.R.: “Necessitava un canvi. Portava cinc temporades a Moto2 i no havia assolit els objectius que m’hauria agradat aconseguir. Sentia que estava una mica estancat. És cert que l’última temporada va ser la millor, perquè vaig aconseguir podis i vaig poder estar en les posicions capdavanteres, però em faltava desbloquejar un nivell més. Prendre un altre camí m’ha ajudat a fer un canvi de xip, a recuperar sensacions i a trobar una millor versió del meu pilotatge. Els resultats que estem aconseguint demostren que la decisió ha estat positiva.”

P: També lideres el campionat amb un marge important. Com es gestiona mentalment aquesta situació?

A.R.: “No és fàcil, però estic molt concentrat en el repte i en els objectius que em vaig marcar al principi de la temporada. Quan vaig arribar al campionat havia d’aprendre circuits nous, conèixer el format i adaptar-me al fet de disputar una cursa dissabte i una altra diumenge. Intento centrar-me en aquest procés i no pensar on és el segon classificat o en els punts d’avantatge. L’experiència també m’ajuda a gestionar el fet de liderar un Mundial i a mantenir la calma en els moments importants.”

P: Què t’ha sorprès més del Mundial de Supersport?

A.R.: “M’ha sorprès molt el nivell tècnic. Aquest any tinc un enginyer electrònic que és un dels millors professionals amb qui he treballat durant la meva carrera, i això que he estat molts anys al paddock de MotoGP. També m’agrada molt la connexió que existeix amb els aficionats. Molts seguidors tenen la mateixa moto amb què jo competeixo i poden identificar-se molt més amb el pilot i amb la màquina. Evidentment, la moto de competició té diferències, però aquesta proximitat amb el públic és molt especial.”

P: Quines diferències has trobat respecte a un paddock de MotoGP?

A.R.: “Quan et poses el casc, baixes la visera i surts a pista, al final l’essència és la mateixa: tens revolts a la dreta, revolts a l’esquerra i intentes portar la moto al límit. El que canvia és el ritme del campionat. Aquí hi ha més espai entre les curses i tens més temps per recuperar-te i preparar la cita següent, tot i que també hi ha més entrenaments. La pressió pot ser una mica diferent, però quan estàs sobre la moto continues competint al màxim.”

P: També et motiva poder treballar en el desenvolupament d’una moto que després arriba al públic?

A.R.: “Sí, és una part molt interessant. Em motiva poder treballar al costat d’una fàbrica i ajudar a desenvolupar el màxim potencial d’una moto que després es ven al públic. Recentment vaig poder provar una Yamaha amb un sistema de canvi seqüencial accionat amb la mà en lloc del peu. Poder estar tan a prop de la tecnologia i participar en projectes d’aquest tipus és una cosa que m’agrada molt.”

P: Recordes com vas començar en el món de la moto?

A.R.: “La meva família sempre havia estat envoltada de motos i del món del motor. El millor amic del meu pare tenia un taller, altres persones properes competien amb cotxes i la meva mare també havia tingut moto. Jo vaig créixer dins d’aquest ambient i, des de molt petit, anava amb ells a veure curses. Vaig començar a portar una moto amb tres anys i a competir quan en tenia sis. Els meus pares van fer un esforç molt gran perquè pogués viure aquesta passió i sempre els n’estaré molt agraït.”

P: Quin paper ha tingut el suport familiar durant la teva carrera?

A.R.: “Ha estat fonamental, sobretot per l’ambient en què vaig créixer. La meva família em va inculcar la passió pel motor, però al mateix temps em va permetre gaudir-la. Van tenir la convicció i la motivació de donar-ho tot perquè jo pogués complir el meu somni. Em sento molt realitzat pel que he aconseguit, però sobretot molt agraït per tot el que han fet per mi.”

P: Fa anys que resideixes a Andorra. Per què vas decidir fer aquest pas?

A.R.: “La meva relació amb Andorra ve de molt abans d’instal·lar-m’hi. El meu pare havia disputat curses sobre gel al Pas de la Casa i jo ja venia al país quan tenia dos, tres o quatre anys. He vingut a Andorra pràcticament des que vaig néixer, hi he esquiat i he tingut amics andorrans de tota la vida. Quan vaig decidir independitzar-me, el 2019, vaig pensar que era el lloc ideal. En aquell moment no ho vaig fer per una qüestió econòmica, sinó perquè m’agradava la bicicleta, la muntanya i l’estil de vida que podia tenir aquí.”

P: Què t’aporta viure envoltat de tants esportistes d’elit?

A.R.: “Em motiva molt i em permet estar en un estat de concentració i disciplina constant. Surts amb bicicleta i, sense haver quedat amb ningú, ja pots trobar un grup amb qui entrenar o algun esportista a qui seguir. També ens organitzem entre pilots per fer sessions conjuntes. Quan t’envoltes de persones que tenen aquesta mentalitat, acabes mantenint un estil de vida més saludable, més disciplinat i més orientat a l’alt rendiment.”

P: Com és un dia normal d’entrenament quan ets a Andorra?

A.R.: “Depèn de si estem en la fase d’hivern o d’estiu, però intento combinar moltes disciplines. Surto amb bicicleta, pujo cims, camino molt, vaig al gimnàs i també a la piscina o a Caldea. Normalment faig el treball més aeròbic durant el matí i deixo el gimnàs o altres activitats per a la tarda. També m’agrada jugar a golf o fer pitch-and-putt. M’agrada estar actiu i variar els entrenaments.”

P: Has començat a treballar amb The Agency Sport. Quin paper ha tingut en aquest moment de la teva carrera?

A.R.: “Ha estat un pas molt important en la meva carrera esportiva i crec que també ha estat una de les claus d’aquesta temporada. Començar a treballar amb The Agency demostra la determinació que tinc de continuar creixent, construir una carrera amb projecció i arribar algun dia a Superbike amb les millors eines possibles. També m’ajuda a poder-me concentrar només en pilotar, perquè tinc un equip al darrere que em dona suport i s’encarrega de la resta.”

P: Per a tu és important tenir aquest equip tan a prop, aquí a Andorra?

A.R.: “Sí, perquè soc una persona molt familiar i m’agrada tenir a prop la gent que treballa amb mi. Puc passar per les oficines, parlar amb ells i mantenir un contacte molt directe. Crec que estem construint un cercle molt bo, basat en la confiança, i que pot ser molt positiu durant els pròxims anys. Jo no em vull haver de preocupar de tot. Vull concentrar-me en el Mundial i en la meva preparació, i confiar que la resta està ben organitzada.”

P: També esteu impulsant un projecte per arribar al mercat xinès. Com ho valores?

A.R.: “Crec que pot ser una iniciativa positiva i interessant. Encara és un món que hem de conèixer millor i no vull donar una opinió massa contundent sense tenir tota la informació, però el fet que altres països i altres mercats s’interessin pel motociclisme vol dir que s’estan fent bé les coses. Pot ajudar-nos a ampliar la xarxa de seguidors, arribar a nous públics i generar més suport al voltant dels pilots i del campionat.”

P: La Xina està apostant cada vegada més pel motor i hi estan entrant nous fabricants. Pot ser un mercat important per al futur?

A.R.: “Sí, pot ser-ho. L’arribada de noves marques, nous inversors i nous aficionats pot contribuir al creixement del motociclisme. Tot el que serveixi per ampliar l’abast de l’esport i permetre que més persones el coneguin pot ser positiu. Ara caldrà veure com evoluciona aquest mercat i quin paper acaba tenint dins dels campionats internacionals.”

P: També col·labores amb Santa Crew. Què representa poder compartir experiències amb els més petits?

A.R.: “És un projecte molt important perquè el treball de base és una de les parts més importants de qualsevol esport. Per als joves pilots és increïble poder estar a prop de referents i aprendre de persones que ja han viscut aquest camí. Però ara que jo ja soc una mica més veterà, també em motiva estar a prop dels nens que pugen, veure la seva ambició i contagiar-me de la seva energia. Crec que s’està fent una feina molt bona.”

P: Quina és la gran diferència entre els joves pilots d’avui i els de la teva generació?

A.R.: “Ha canviat moltíssim. Ara sembla que hi ha molts més pilots, més projectes, més escoles i molts més recursos. Abans les famílies s’havien de buscar molt més la vida. En el meu cas, el meu pare em gravava els entrenaments amb una càmera i, quan arribàvem a casa, analitzàvem les imatges mentre la meva mare ens preparava el dinar. Ara hi ha molta més tecnologia i estructures especialitzades, però continua sent fonamental fer un bon treball de base durant els anys més importants de la formació.”

P: Quin és el moment més especial que estàs vivint ara mateix?

A.R.: “Et diria que aquesta temporada. Fa uns mesos hi havia molts dubtes sobre com aniria el canvi i ara estic guanyant curses, liderant un Mundial i sentint que puc tornar a aconseguir un títol. Sento que he desbloquejat el meu pilotatge i que estic reconstruint el cercle que necessito per rendir al màxim. Tornar a sentir que puc lluitar per ser campió del món em fa estar molt satisfet i molt sòlid mentalment.”

P: I quin ha estat el moment més complicat de la teva carrera?

A.R.: “Una lesió que vaig patir el 2019. Era el meu tercer any a Moto3 i havia de ser la temporada en què lluités pel títol o fes un pas endavant important. Va ser un moment molt difícil perquè no sabia què passaria la temporada següent. A l’octubre vaig aconseguir guanyar una cursa a Tailàndia després de la lesió i, un any més tard, vaig proclamar-me campió del món. Aquell procés em va ensenyar que després dels moments més complicats també poden arribar els millors.”

P: Amb tot el que ja has aconseguit, què et queda per somiar?

A.R.: “Vull tornar a guanyar un Mundial perquè és una sensació que m’agradaria tornar a viure. També voldria pilotar algun dia una MotoGP o poder treballar amb una fàbrica en el desenvolupament d’una moto d’aquesta categoria i, per què no, disputar alguna cursa. Fora dels circuits també tinc molts somnis: formar una família, tenir fills, comprar una casa i gaudir de la vida. Ara mateix, però, estic molt a prop de complir el somni de tornar a ser campió del món i estic totalment concentrat en aquest objectiu.”