Brayan Dos Santos: “Volem jugar contra els millors perquè és el que et queda per sempre”

El futbol sala andorrà continua fent passes fermes en l’escenari internacional. La classificació per a la main round del Mundial no és fruit de la casualitat, sinó d’un procés de creixement sostingut, basat en el treball, la continuïtat i una identitat molt definida.

Una de les figures clau d’aquest camí és Brayan Dos Santos, capità de l’ENFAF i peça important dins el vestidor de la selecció. Amb experiència acumulada en grans escenaris i una visió clara del moment actual, el jugador analitza el salt competitiu de l’equip, el valor del grup i els reptes que venen.

Pregunta: Fa un any vivíeu la main round de l’Europeu i ara repetiu, però amb un Mundial en joc. Com ho valoreu?

Brayan Dos Santos: Les sensacions són excel·lents. No ens esperàvem tornar a passar una altra ronda tan aviat, però sí que és veritat que anàvem amb molta confiança. Sabíem que podíem competir bé i que teníem opcions de guanyar partits, sobretot dos dels tres, però l’equip sempre surt amb mentalitat de guanyar-los tots. Era molt difícil, especialment contra Dinamarca; així i tot, vam creure-hi fins al final i vam acabar trobant aquest premi, que per nosaltres és molt important.

P: L’experiència de la primera main round ha estat determinant?

B. DS.: Sí, totalment. Jugar contra seleccions com Portugal o Holanda et dona una experiència que no pots simular en entrenaments. Són partits d’un nivell molt alt que et fan créixer en tots els aspectes: tàctic, físic i mental. Quan et tornes a trobar en una situació similar, ja saps com gestionar millor els moments del partit i això es nota molt.

P: El 10-0 contra Escòcia va sorprendre?

B. DS.: Sí, perquè un resultat així no t’ho esperes mai. Teníem clar que volíem començar guanyant, però no amb aquest marcador. Vam sortir molt endollats, amb molta intensitat, i ens va sortir tot. Vam ser molt efectius i això en futbol sala marca molt la diferència.

P: Quin és el secret d’aquest equip?

B. DS.: És una barreja de tot. Fa anys que treballem junts, amb una idea clara de joc, sobretot defensiva. A aquest nivell, qualsevol errada és gairebé gol. I després hi ha la confiança que tenim entre nosaltres, el fet de conèixer-nos tant, que fa que tot sigui més natural dins la pista.

P: Us imaginàveu un premundial tan complet?

B. DS.: No, ni de lluny. Ningú s’esperava aquests números, ni marcar tants gols ni encaixar-ne tan pocs. Però aquest equip té això, que sempre dona una mica més del que es preveu.

P: Els amistosos contra Alemanya van ser un punt d’inflexió?

B. DS.: Sí, ens van donar un cop de realitat. Veníem en bona dinàmica, però Alemanya ens va demostrar que si no estem al nostre millor nivell, qualsevol equip fort ens pot superar. Ens va anar molt bé per ajustar coses i arribar al premundial més preparats.

P: Ara els rivals us respecten més?

B. DS.: Sí, es nota. Per exemple, Alemanya ens tenia molt estudiats. Això vol dir que ja no som una selecció desconeguda. Però nosaltres continuem amb la mateixa mentalitat de treball.

P: El futbol sala andorrà està guanyant visibilitat?

B. DS.: Potser una mica més, però la realitat és que nosaltres ho fem perquè ens agrada. Som amateurs, treballem cada dia i després entrenem. Quan arriba la selecció, ens impliquem al màxim. Aquest és el nostre mèrit.

P: Té més valor ser una selecció 100% andorrana?

B. DS.: Sí, molt. Hi ha seleccions amb jugadors nacionalitzats que pugen molt el nivell. Nosaltres som tots d’aquí, formats aquí, i això dona encara més valor al que estem aconseguint.

P: L’Adrià Blat és un referent?

B. DS.: Sí, és un exemple clar per als joves. Està competint a un gran nivell i això demostra que es pot arribar lluny des d’Andorra si es treballa bé.

P: La lesió de l’Arnau va ser un cop molt dur?

B. DS.: Va ser molt difícil. Estàvem a punt d’aconseguir la classificació i tot es va aturar. Ens va afectar molt a nivell emocional, però també ens va unir i ens va donar força per guanyar el següent partit per ell.

P: Aquella victòria també va ser per ell?

B. DS.: Sí, totalment. Ja anàvem motivats, però amb el que havia passat vam anar més del 100%.

P: Ara arriba la Main Round. Amb quina mentalitat hi aneu?

B. DS.: Amb els peus a terra, però amb ambició. Sabem que el nivell és molt alt, però volem competir i gaudir-ho. I si pot ser, jugar contra els millors, perquè és el que et queda per sempre.

P: Preferiu rivals assequibles o grans seleccions?

B. DS.: Depèn de com ho miris. Si vols opcions, potser rivals més assequibles. Però si penses en l’experiència, jugar contra equips com Espanya és una oportunitat única.

P: Tornar al Pavelló del Govern?

B. DS.: Sí, seria especial, però sobretot depèn de l’ambient. Si està ple, és espectacular. Si no, millor un pavelló més petit com els Serradells amb més caliu.

P: Com vius la temporada amb l’ENFAF?

B. DS.: És complicat. Hem tingut moltes lesions importants i això ens ha condicionat molt. És el meu primer any com a capità i he hagut de gestionar moltes situacions, però forma part del procés.

P: Què falta per fer un pas més?

B. DS.: Sobretot estabilitat. Necessites continuïtat, mantenir una base de jugadors i construir amb el temps.

P: El tema dels recursos?

B. DS.: El compromís ja és molt alt sense cobrar. Si hi hagués més recursos ajudaria, però avui és complicat perquè el futbol sala no és una prioritat.

P: El teu futur?

B. DS.: No el tinc clar. Ara vull acabar bé la temporada i després decidir amb calma.

P: La Lliga andorrana és una opció?

B. DS.: Sí, pot ser-ho. Et permet compaginar millor la vida personal i esportiva. Ho hauré de valorar.

P: Si acabeu entrant al Mundial, et plantejaries fer alguna promesa o alguna bogeria?

B. DS.: Hauria de ser una cosa molt boja, perquè anar a un Mundial seria una barbaritat. Rapar-me tampoc seria res especial, perquè això és una cosa fàcil. Potser un tatuatge o tirar-me de pònting, alguna cosa així. No ho descarto, però també és veritat que amb els anys m’ho repenso molt més. Ara em fan més respecte a aquestes coses, però si passés una cosa tan gran com classificar-nos, potser sí que m’hi animaria.

P: El teu grup ideal?

B. DS.: Si pensem en opcions, algun rival més assequible, com potser Moldàvia. Però si és per viure-ho, Espanya. Sense dubte.