Victòria a foc lent d’un Andorra que agafa aire (2-0)

I no hi ha millor manera per a celebrar 81 anys amb una gran victòria i que dona una bombona d’oxigen en el moment més delicat de la temporada. I és que l’equip tricolor ha anat de menys a més, després d’una primera part de molt control, però poca intenció, a la segona part ha fet un pas endavant on la banqueta ha estat clau. Àlex Calvo ha aparegut en el millor moment per donar-li tres punts vitals.

Una primera part molt plana del conjunt tricolor que tot i tenir molta possessió i control, en molts moments rosant percentatges de rècords, però sense massa efectivitat. La poca mobilitat de la zona davantera no ha permès generar moltes ocasions. L’equip madrileny ha estat replegat al mig del camp i pràcticament regalava la pilota a l’Andorra, però els tricolors no han acabat de llegir bé. El duel ha marxat al descans amb un empat, amb molta pilota per poca intenció de gol.

Després del pas per vestidors, Sarabia ha continuat amb el mateix equip, amb la sortida de tres centrals i buscar sent un pèl més verticals. Tot i buscar la reacció, l’Andorra atacava massa estàtic i amb la passivitat que s’ha vist al primer temps. El tècnic basc ha mogut la banqueta i ha canviat l’esquema al 4-3-3, amb un Martí Vilà més ofensiu.

Però no ha estat fins a l’entrada d’Àlex Calvo, quan l’equip ha entès el que necessitava el partit. L’extrem malagueny s’ha tret la pressió i en la seva primera jugada, ha centrat una pilota que ha rematat Lobete amb el pit per trencar l’empat. Després en un gran contraatac, l’home del partit i que ha revolucionat el duel amb la seva frescor i electricitat. Una actuació que ha culminat amb el gol de la sentència, 2-0 i deures fets d’un Andorra que guanya tres punts més que necessaris.