Victòria contra tots els pronòstics (2-1)

Ho va demanar Otger Canal a la prèvia del partit i els jugadors van complir: “l’equip ha de sortir sense por”. Tot i que encara queda el partit de tornada a Escòcia, la victòria d’ahir de l’Inter al Comunal va ser majestuosa i permet als escaldencs fer un pas agegantat en el seu camí europeu. El 2-1 favorable pel conjunt andorrà no deixa de sorprendre vist el diferencial entre els dos equips abans de començar l’eliminatòria. Però els pronòstics estan per trencar-los i com va dir el tècnic escaldenc “en el futbol això dels favorits no sempre segueix la norma”.

La sensació d’eufòria segueix en el club escaldenc després d’haver passat la primera ronda i aconseguir ahir un resultat meritós. Al Comunal, es va veure un equip que sabia el que havia de fer en tot moment, dominant els ritmes del partit com un autèntic guionista d’un film . Un primer temps on l’Inter va començar valent i fort, proposant un embat de tu a tu als escocesos. Però ni el mateix Tarantino podia preveure el gol d’Adri Gallego que posava l’1-0 en el marcador. El lateral va pujar en una acció d’atac d’El Haddadi, i en un mal refús del desencertat Marshall, va aprofitar per empènyer la pilota al fons de la xarxa. La grada local del Comunal va embogir davant la cara estupefacta dels més de 200 escocesos que es van desplaçar al partit, que no donaven crèdit del què estava passant.

L’Inter se sentia còmode. La defensa, imperial, rebutjava totes les opcions d’atac que intentava l’Hibernian. El treball de pressió avançada dels jugadors escaldencs donava els seus fruits i permetia encadenar una sèrie de contracops amb un toc de perill. Tant Jean-Luc com El Hadadi van ser un punyal per les bandes i el conjunt andorrà ho va aprofitar amb bona entesa.

Segona part amb un final fatídic

Després del pas per vestuaris, s’esperava un Inter que es resguardés mirant el resultat i amb la hipòtesi de poder perdre l’avantatja en el marcador. Però va ser tot al contrari. Els nois d’Otger Canals continuaven amb la dinàmica de la primera part. L’Hibernian no era capaç de ser incisiu en els seus atacs i el conjunt escaldenc es mostrava tranquil, com si fos un equip experimentat en partits europeus.

La maduresa que mostrava l’Inter en el seu joc donava peu a creure en un segon gol. I el moment arribava en el minut 70. En una situació similar al del primer, Marshall deixava una pilota morta després d’un xut d’El Haddadi i Jean-Luc –el més llest de la classe– xutava a porteria a buida i feia el 2-0. El resultat ja no sorprenia els assistents perquè l’Inter estava fent el partit somiat i la superioritat física no estava present. David estava guanyant a Goliat.

Al guió però encara li quedava un petit gir de guió d’aquells que anticipa una segona part. Quan tot semblava perfecte i idíl·lic per a les aspiracions dels andorrans, una falta a la frontal en els últims minuts generava neguit entre els seguidors. El migcampista Newell era l’encarregat de picar-la. Amb un xut per sota la tanc posava el 2-1 a l’electrònic. La grada visitant ho va celebrar amb ràbia, mentre que els escaldencs es quedaven amb cares de pomes agres veient com s’escapava una diferència de dos gols que posava l’eliminatòria molt coll avall. Un final amarg, però amb la sensació que l’Inter és un equip capaç d’enfrontar-se davant un rival, a priori superior, i que buscarà a Escòcia defensar el resultat i fer novament història.