Una defensa de dues cares

Encara que pugui semblar estrany, l’FC Andorra és un equip a casa i un altre fora de casa. I és que aquesta segona temporada en la categoria de plata està generant diversos debats entorn del rendiment del conjunt tricolor, sobretot lluny de l’Estadi Nacional. Són moltes les opinions i bastant diferenciades que es veuen molt precipitades, contant que estem en la jornada 15 i hi ha 80 punts en jocs. Però, és cert que la irregularitat que està marcant aquest inici de temporada, en la qual els de Sarabia només han pogut sumar 3 punts a domicili de 21 possibles. Una situació que és com a mínim preocupant i no convida a l’optimisme generalitzat en els discursos de l’entrenador basc.

Certament, el partit a Ferrol va confirmar per què l’Andorra presenta uns números defensius molt fluixos en els partits fora. El gol d’Iker Losada, va ser un cop dur quan l’equip estava ben plantat en el camp, però també va significar el quinzè gol lluny del seu estadi dels dinou encaixats en lliga. Tot al contrari que als duels al Principat on només han rebut quatre gols en set partits. A més, d’aquests quinze gols, 9 són entre els primers 45 minuts i 6 són en els minuts finals de partit. Uns números molt dispars i que indiquen una tendència molt clara, en el que la defensa de l’Andorra presenta dues cares ben diferenciades.

Pot ser que caiguem en un tòpic, en el qual el mateix Sarabia, en repetides ocasió ha explicat que “el futbol va més enllà de passar-se la pilota i s’ha de guanyar també els duels en les àrees i les segones jugades”. Possiblement, l’anàlisi ha d’anar per aquest vessant, en el que fora de l’aclaparador domini amb la pilota, l’Andorra es mostra dèbil quan ha de defensar a camp obert o en jugades de contraatac.

I és que els equips rivals estant analitzat a la perfecció com fer mal al conjunt tricolor, en el que amb un estil més directe són capaços d’arribar a l’àrea i materialitzar les jugades. “Últimament, estem rebent gols molt aviat i trenca el nostre pla de partit”, explicava ahir Diego González. “Estem jugant bé, tot i perdre, hem merescut molt més en els últims partits”, apuntava el defensa tricolor. Paraules amb una certa exactitud,si ens cenyim als resultats en els últims partits, en el qual els gols matiners venen de pèrdues no contemplades i que estan condemnant a haver de remar més de l’esperat per capgirar el marcador.

Un problema inicial que continua

Per explicar el perquè de tot això, ens hem de remuntar en el principi de lliga. Les dificultats en defensa eren palpables, en el que la gran missió de Sarabia era buscar la bona equació en l’eix defensiu, després del fatídic partit a Miranda. Aquell partit va ser un punt d’inflexió, en les quals l’aparició d’homes com Alende, Diego González i Pastor, li van donar una consistència defensiva i una petita solidesa, amb diversos partits amb porteria a zero.

El conjunt tricolor va entendre que el no arriscar massa i construir la base del joc a partir d’una bona defensa, va donar bons resultats. Però és aquest el camí també fora de casa? El que sí que queda clar que entrem en l’etern debat, entre ser resultadista i a la vegada efectiu o no sacrificar la identitat i haver de treballar més per guanyar. Així doncs, tant el rendiment lluny del Nacional com el fet d’encaixar menys gols seran els reptes d’enguany en la lliga per a un Andorra que tot i jugar bé, encara no està en la seva millor versió.