Un Andorra amb un nou registre, torna a sumar lluny de casa (0-0)

Vuit jornades i noranta-nou dies després, l’FC Andorra torna a puntuar fora de casa. Molt llunyana quedava aquella primera victòria a Madrid davant el Leganés a la primera jornada. Precisament va ser el primer i últim partit en el qual els de Sarabia van sumar a domicili.
Amb un nou estil, molt més vertical de l’habitual i sota la immensa boira que recobria l’estadi groguet, l’Andorra ha tret un empat amb molt de valor per capgirar la mala ratxa.

Les noves alternances i solucions en el seu joc, li ha donat més consistència i ha generat molt més que d’altres dies. Tot i plantejar un bon partit i competir, no ha pogut emportar-se la victòria, però ha deixat una lectura de partit forta interessant de cara a l’etern debat de com ha de jugar per poder aconseguir els tres punts i una imatge que surt reforçada.

El duel ha iniciat amb una Ceràmica que es convertia de mica en mica en un escenari místic amb la boira, el qual li ha donat un ambient de partit especial. Encara que la visió no era la més bona, el que s’ha vist al terreny de joc era un intercanvi de cops maco i dos equips en condició de necessitats, que han demostrat la seva ‘fam’. El Vila-real es trobava còmode en zones interiors amb l’aparició en la construcció del seu home més perillós, Ontiveros. Tot i això, l’Andorra no donava símptomes de patiment i ha aconseguit sortir bé amb pilota i circular en condicions. 

Les sensacions eren bones i els de Sarabia amb registre més vertical i directe. Un estil totalment diferent del vist fins ara i que li ha permès generar molt més a la porteria de Morro. Uns avisos que han arribat a les botes de Lobete, amb dues rematades molt clares que han fet estirar a Morro i una altra acció amb el cap que ha marcat rosant el pal dret. Els locals no s’han enfonsat i també han temptat a un Dani Martín, que ha estat un mur difícil de trencar. La més clara del primer temps ha arribat de les botes de Pampín, una falta frontal, ha tocat en la tanca i per poc no ha entrat a la porteria grogueta. L’Andorra ha marxat al descans amb impressions més que positives i conscient que el partit s’ha decantat més per als interessos tricolors.

En la segona part, el conjunt tricolor ha fet un pas més endavant i ha apujat el ritme. L’Andorra ha agafat més amplada i els extrems han començat a activar-se per dins i donant espais a Álvaro Martín i Molina en zones més avançades. Els homes de Sarabia han anat sumant ocasions rere ocasions, però Morro sostenia els locals amb dues estirades providencials en xuts d’Iván Gil i Scheidler. Els tricolors ho tenien en les seves mans, però el duel ha estat en un punt perillós en el qual qualsevol equip ha pogut guanyar.

Vist el domini en les accions d’atac, Sarabia ha canviat el sistema i ha anat pel partit, col·locant tres centrals i posant amb més homes ofensius. L’FC Andorra ho ha intentat fins al final amb molta personalitat i amb valentia, però amb l’habitual falta de gol, no ha trobat el camí per poder robar els tres punts a la Ceràmica. Repartiment de punts a Vila-real, que deixa a l’Andorra reforçat emocionalment, després de tants partits sense sumar lluny del Nacional i ha capgirat la seva mala dinàmica. Les taules deixen als de Sarabia fora del descens, en 18a posició amb 17 punts i en el que ara haurà d’enfrontar-se davant rivals directes, en un calendari complicat. Per ara el pròxim partit també a domicili, dissabte vinent a Burgos, en un altre duel vital per escalar posicions en aquest final de la primera volta.