Nico Ratti i Oier Olazabal, claus en la solidesa defensiva de l’FC Andorra en pretemporada

Els primers sis partits de la pretemporada han deixat bones sensacions per l’equip, amb només tres gols encaixats: dos contra el Lleida i un davant l’Espanyol B tots a l’Estadi Nacional. Aquesta millora defensiva és un senyal d’esperança en aquest inici d’any per a un equip que la temporada passada va patir molt en aquest àmbit encaixat fins a 53 gols en 42 jornades, un factor decisiu que va portar al descens a la Primera RFEF. Ara, amb un projecte renovat i ambiciós, la presència de Nico Ratti i Oier Olazabal a la porteria s’ha convertit en un element fonamental.

Tant Ratti com Oier són porters amb una gran experiència i un rendiment contrastat. Nico Ratti, tot i rebre ofertes de clubs de la Segona Divisió, ha decidit quedar-se i apostar pel projecte del club, demostrant el seu compromís amb l’equip i la seva confiança en les possibilitats de retornar al futbol professional. Per la seva banda, Oier Olazabal, amb un passat en equips de primer nivell com el FC Barcelona, RCD Espanyol, Granada i Levante, aporta experiència i tranquil·litat sota els pals. La seva trajectòria a la màxima categoria del futbol espanyol el converteix en una peça valuosa per a l’equip, tant dins com fora del camp, ajudant a donar consistència a la defensa.

La competència entre Ratti i Oier és, sens dubte, un dels aspectes més positius d’aquest inici de temporada. La lluita per la titularitat no només millora el rendiment individual de cada porter sinó que també es veu reflectit en l’equip a nivell defensiu.

Ferran Costa, fins ara no ha triat cap dels dos per sobre de l’altre, rotant i donant oportunitats, sap que compta amb dues opcions de garanties per a la porteria, i aquesta competència és beneficiosa pel grup en el seu conjunt. Després d’una temporada passada en què els errors defensius van ser un llast constant, la solidesa al darrere està sent un dels pilars d’aquest nou projecte, i tant Ratti com Oier hi tenen un paper fonamental.

Amb una defensa que a poc a poc es va començant a conèixer i a oferir seguretat, amb Clemente, Trigueros, Morgado i Arumí fent bons minuts i sent claus també per mantenir les porteries a zero ajudant als seus companys al darrere.