L’FC Andorra torna per la porta gran a la Segona Divisió (0-1)

El futbol sovint castiga els dubtes i premia la convicció. I l’FC Andorra ha demostrat que en té, de convicció, per tornar al lloc que li correspon. Amb un plantejament sòlid de Beto Company, amb paciència i moments de qualitat, el conjunt tricolor ha derrotat la Ponferradina al Toralín (0-1) i ha confirmat el retorn a Segona Divisió un any després del descens. Un gol de Lautaro a la represa ha estat suficient per culminar una temporada de resistència i orgull.

El duel ha començat amb domini local. La Ponfe ha pressionat alt i ha buscat generar perill amb arribades constants per bandes. Yeray, Bustos i Novoa han avisat ben aviat, i Nico Ratti ha hagut d’intervenir amb dues mans salvadores per mantenir l’empat. L’Andorra, però, no s’ha descompost. A poc a poc ha començat a imposar el seu ritme, baixant les revolucions del partit i aprofitant la pausa de Molina i el talent d’Álvaro Martín per generar a camp contrari.

El primer gran avís ha arribat al 53, quan Martín ha connectat un xut en rosca que s’ha estavellat al travesser. Tres minuts després, Lautaro ha provocat un penal després d’una gran acció dins l’àrea. El mateix davanter ha llançat, el porter ha aturat el primer xut, però ell ha estat el més llest per caçar el rebot i fer el gol que val un ascens.

Amb avantatge al marcador i control a l’eliminatòria, l’Andorra ha sabut jugar amb cap. Ha rebut un ensurt amb un gol anul·lat a la Ponferradina per fora de joc, però ha respost amb solidesa. Company ha mogut la banqueta amb encert i els tricolors han blindat l’àrea en el tram final. Ratti ha tornat a aparèixer al minut 96 amb una aturada providencial que ha sentenciat el partit i ha encès l’eufòria dels tricolors.

Amb el xiulet final, l’alliberament. Abraçades eternes, llàgrimes de felicitat i càntics d’una plantilla que ha cregut fins al final juntament amb els 300 aficionats desplaçats a Ponferrada.Un any després de baixar, l’Andorra hi torna. I ho fa amb futbol, amb ordre i amb orgull. Ho fa perquè no ha deixat mai de creure-hi.