Connect with us

FC ANDORRA

L’FC Andorra torna al futbol professional per quedar-s’hi

Després d’un descens que podia haver marcat un punt d’inflexió negatiu, el club tricolor recupera la plaça a Segona Divisió només un any després, evitant el camí tortuós que han viscut altres històrics com el Nàstic, el Sabadell o el Recreativo

Publicat

el

Manu Nieto a Butarque / FCA

L’FC Andorra tornarà a trepitjar la Segona Divisió després d’un any d’absència. El seu retorn, però, no és una simple remuntada esportiva: és una declaració d’intencions. L’equip tricolor ha estat capaç de recuperar el seu lloc al futbol professional en tan sols una temporada, un fet poc habitual i que agafa més rellevància si es compara amb el que han viscut altres clubs amb passat recent a la categoria de plata.

Després de descendir de Segona, són molts els equips que s’han vist atrapats en les complicacions estructurals, econòmiques i esportives del futbol no professional. Tot el contrari d’un club, que continua apostant fort per establir-se en el complicat i tan exigent món del futbol professional, on any rere any les inversions, la “sort” i l’economia són més importants per poder tenir un projecte sòlid.

Clubs com el Sabadell, el Nàstic de Tarragona o l’antic Llagostera en són exemples propers i il·lustratius. Els arlequinats, després de baixar, van acabar a la Segona RFEF; el Nàstic, malgrat disputar tres play-off d’ascens en quatre anys, encara no ha aconseguit tornar a Segona; i el Llagostera —que va mutar a UE Costa Brava— va patir una davallada que va desembocar en la seva desaparició. I si es mira més enllà, el cas del Recreativo de Huelva, el club més antic d’Espanya, és encara més impactant: després d’anys a Primera, ha caigut fins a la Tercera RFEF.

En aquest context, el que ha aconseguit l’FC Andorra pren una dimensió especial. No només ha resistit l’impacte d’un descens —que sovint és més dur emocionalment i econòmicament del que sembla— sinó que ha sabut reformular-se, competir i tornar. I ho fa amb la mirada clara: quedar-se, consolidar-se i créixer en un entorn tant competitiu com exigent.

Al conjunt d’Ibai Gómez l’espera una Lliga Hypermotion de màxima exigència, no només per la presència de fins a 17 equips amb passat a Primera Divisió, sinó també perquè molts dels rivals i escenaris ja formen part del recorregut recent del club. Dels 21 adversaris que tindrà aquesta temporada, 13 ja es van creuar amb l’FC Andorra durant les dues anteriors campanyes a Segona: noms com Sporting de Gijón, Racing de Santander, Eibar, Mirandés, Burgos, Valladolid, Osca, Saragossa, Leganés, Albacete, Màlaga, Granada i Las Palmas. Aquesta continuïtat no garanteix l’èxit, però sí ofereix una base sòlida sobre la qual construir, i confirma que el club comença a acumular aquell “savoir-faire” propi dels projectes estables.

A més, hi haurà rivals amb qui el conjunt tricolor s’ha enfrontat en categories inferiors o en altres competicions, com el Castelló, la Cultural Lleonesa, la Reial Societat B, el Cadis, el Còrdova i el Ceuta. Tots ells formen part d’un bagatge que reflecteix el creixement progressiu del club.

L’únic escenari completament nou serà contra dos històrics com el Deportivo de la Corunya i l’Almeria, amb qui mai s’havia trobat en competició oficial. Aquest panorama reforça la sensació que l’FC Andorra no és un nouvingut qualsevol, sinó un equip amb trajectòria, que ha anat guanyant pes i consistència a base d’experiències, i que torna al futbol professional amb la voluntat clara de consolidar-se.

Per tant, aquest no és només un ascens: és una reafirmació d’un projecte que no vol ser fugaç. El club del Principat torna a una categoria on se’l vol veure créixer, no sobreviure. I ho fa amb l’avantatge de saber que el temps juga en contra de qui es despenja, però a favor dels que, com l’FC Andorra, saben aixecar-se ràpid i tornar-hi amb ambició.

Continue Reading
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Publicitat