Les dades que expliquen el col·lapse esportiu d’Ibai Gómez

La destitució d’Ibai Gómez ha arribat després d’una mala ratxa de l’Andorra. L’equip ha sumat només tres punts dels últims vint-i-quatre i ha caigut en zona de descens per primera vegada aquesta temporada. Però la caiguda del projecte del tècnic basc va molt més enllà d’una sèrie de resultats dolents.

Tot i que s’ha parlat de discrepàncies internes entre tècnic i plantilla, la realitat és que el problema va molt més enllà del vestidor: el rendiment col·lectiu s’ha anat enfonsant fins a evidenciar que la proposta d’Ibai ja no funcionava. Així ho recullen les dades de l’informe elaborat pel portal “The_Eye”, que ajuden a entendre amb precisió com s’ha arribat a aquest punt.

El primer avís seriós és la caiguda de la producció ofensiva. L’equip passa d’un inici prometedor a generar només 0,98 gols esperats per partit entre octubre i novembre, una reducció del quaranta-quatre per cent respecte a les primeres jornades. Aquest descens no és una anècdota estadística: explica per què l’Andorra, fins i tot quan domina la possessió, deixa de crear perill real. El duel contra l’Albacete és paradigmàtic. Els tricolors produeixen cinc-centes vuitanta-una passades, però només aconsegueixen 0,82 xG. Més pilota, menys profunditat. Més control, menys avantatge.

Advertisement

A aquest problema se li suma una pèrdua de solidesa defensiva igualment preocupant. Els tirs rebuts per partit s’enfilen fins als catorze coma dos, un increment del trenta per cent respecte l’inici de temporada. L’equip es veu més exposat, sobretot en moments en què intenta pressionar amunt. Les dades mostren que quan baixa el PPDA —és a dir, quan l’Andorra pressiona amb més intensitat— la quantitat d’arribades rivals creix. Situacions que abans l’equip gestionava amb ordre es converteixen ara en transicions mal defensades i en ocasions concedides amb molta facilitat.

El canvi de sistema és un altre punt clau. El pas del 4-3-3 al 4-2-3-1, pensat per donar més control, acaba desconnectant l’equip. The_Eye reflecteix que amb el dibuix inicial l’Andorra sumava 2,1 punts per partit, mentre que amb el nou esquema la mitjana cau fins als 0,6. Això no només altera els resultats: altera la identitat. Els mecanismes que havien donat sentit al joc, tant en pressió com en atac, deixen de funcionar i el conjunt tricolor perd una part essencial del seu ADN.

Segons l’informe, el punt d’inflexió arriba després del partit contra el Leganés. A partir d’aquella jornada, la línia de tiros rebuts creix de manera sostinguda i la producció ofensiva baixa encara més, generant un “efecte tisora” que converteix cada partit en un escenari advers. En els últims quatre duels, l’Andorra concedeix dotze gols esperats: una dada pròpia d’un equip que lluita per no perdre la categoria.

Tot plegat desemboca en una situació insostenible. L’equip no guanya des de fa vuit partits, no troba solucions amb pilota, no és sòlid sense ella i no projecta millora. En aquest context, la sortida d’Ibai Gómez es converteix en l’última conseqüència d’un procés que va començar al camp molt abans que al vestidor. El tècnic marxa amb la sensació que el projecte es va anar descomponent fins a perdre les seves bases competitives. Les dades només ho han confirmat.

Advertisement