Les cinc claus del MoraBanc Andorra – Covirán Granada

Per què ha guanyat avui el MoraBanc?

Per haver estat sòlid, tenir paciència i saber que el partit tenia 40 minuts. El MoraBanc ha sabut gestionar els avantatges i quan ha pogut ha acabat sentenciant un duel vital per la permanència.

Què t’ha faltat?

Avui res. avui el partit és quasi perfecte. Per demanar m’hagués agradat una mica més d’efectivitat des de la línia de tres o que aquest domini arribés abans. Però en tot cas, poc es pot demanar a un equip que ha fet la feina i que ha acabat anotant 33 punts en el darrer període.

Qui t’ha deixat amb cara de babau?

Et diré dos noms: Marin i Natxo. El primer pel doble-doble que s’ha acabat marcat que tot i que sempre mirem a Harding i Montero que avui han tornat a brillar, la feina que fa el croat és de traca. I el segon perquè avui ha tornat a demostrar que és capità, que fa la feina bruta i que sempre hi és quan se’l necessita i que per molt que alguns diguin que ja no pot jugar aquí està.

Com et deixa el cos aquesta victòria?

Feliç perquè després d’una temporada amb tants alts i baixos el MoraBanc sembla que ho deixa tot encarrilat. La feina no està feta, però sí que la cosa pinta molt bé i sembla, toco fusta, que l’any vinent tornarem a tenir ACB al Principat.

On ho hem de celebrar això?

Doncs on sigui, però que duri poc. Perquè ara queden dues guerres que són els dos gallecs. Per molt que l’entrenador del Granada descarti al MoraBanc de la lluita pel descens, més valdrà guanyar alguna d’aquelles guerres i després ja ens fotem una mariscada allà.