L’Andorra entra en una nova dimensió

El Principat fa una olor especial aquest cap de setmana. No és la neu que va caure a principi de setmana i que ha suposat una alegria per a les estacions d’esquí. Tampoc és per l’alegria característica dels dies de Nadal, ni tampoc perquè diumenge hi hagi eleccions comunals.

Un passeja aquests dies per Andorra i sap que alguna cosa passa quan divendres, a primera hora de la tarda, es troba un bon grapat de grups buscant desesperadament algun bar on prendre la cervesa per calmar els nervis. Fins ara, aquest nerviosisme només fa acte de presència un parell d’hores abans de qualsevol partit de l’Andorra. I, de fet, no és l’aficionat tricolor el més patidor del món. Pot ser, ara que els carers de la capital s’estan acostumant a tenir riuades de gent reclamant coses, també s’hauran d’acostumar a la visita massiva d’aficionats rivals. Tan és així que ahir al vespre la majoria dels que van invair els carrers d’Andorra la Vella eren pericos que, després d’un llarg trajecte, necessitaven una cervesa com Andorra la neu.

L’estadi Nacional viurà aquesta tarda una jornada històrica que, si bé pot quedar aigualida pel resultat final, omplirà fins a la bandera l’encara casa de l’FC Andorra –almenys pel que queda de temporada i, pel que sembla, la propera també–. L’arribada d’un equip històric de primera que, a més, té una proximitat geogràfica farà que el futbol tenyexi el país de forma massiva per primer cop a la història. És la nova dimensió del club tricolor: un atractiu esportiu, però també un atractiu turístic pel país. Les estimacions xifren en 700 les persones que es desplaçaran a Andorra per donar suport als pericos. El Nacional tindrà, però, més samarretes tricolors.

Per molt que aquesta setmana es vulgui abaixar el suflé des del club, els mateixos representants de l’entitat que s’esforcen en recordar que l’Andorra només porta un any al futbol professional, reconeixen també que avui els de Sarabia tenen la capacitat per superar als pericos. I si bé els dos equips es juguen molt –uns necessiten trencar amb la mala dinàmica fora de casa, i els altres aconseguir una victòria més per tenir vacances– també hi ha, amagat en segon pla, el ‘morbo’ que donaria a qualsevols dos equips guanyar demà al Nacional per la figura de Gerar Piqué. ¿Quants aficionats de l’Andorra, que encara es miren a Xavi Hernández, hauran somiat aquesta nit amb una imatge del màxim accionista de l’Andorra alçant la mà al cel fent el gest del cinc? I, alhora, quants aficionats de l’Espanyol s’hauran imaginat veure cap cot al màxim accionista del club tricolor davant un recital blanc-i-blau?

En qualsevol cas, el d’avui és evident que serà un partit històric i, també, una oportunitat de luxe per al conjunt de Sarabia que, amb una victòria, no només s’asseguraria tenir vacances –l’entrenador va exigir sumar set punts des del partit de Vila-Real fins a Burgos–, sinó també fer un pas de gegant per allunyar la zona de descens i tancar la primera volta en positiu. De fet, si els tricolors aconsegueixen guanyar avui i dimarts a Santander acabaran la primera volta amb només un punt menys que en el seu debut a la segona divisió.

Per la seva banda, l’Espanyol arriba marcat per les baixes i en ple d’urgències. Amb l’objectiu de l’ascens directe, els de Luis Miguel Ramis no es poden permetre encadenar cinc jornades consecutives fora de casa sense guanyar. Visitar el dissetè classificat de la lliga, sobre el paper, hauria de ser una assegurança per trencar aquesta dinàmica. Ara bé, Andorra està aprenent des de fa un temps dues coses: la primera, que sempre guanya la banca; la segona, que d’aquest equip es pot esperar tot.