L’Andorra continua sumant i guanya a Saragossa (1-3)

No s’ha complicat la vida Ibai Gómez a l’inici del partit. Mateixa idea i pràcticament el mateix onze. Només Manu Nieto s’ha quedat a la banqueta per donar entrada a Olabarrieta. L’Andorra ha tornat a patir en el tram inicial del duel al camp del Saragossa, tot i que els primers a mossegar han estat els tricolors. De poc han servit les vuit rematades dels locals en els primers 45 minuts, perquè al minut 9 Lautaro ha caçat una passada a l’interior de l’àrea per fer el primer del partit.

A partir d’aquí, matx trencat. D’anada i tornada. El Saragossa n’hauria pogut fer tres. Minsu i Molina, dos. Però la punteria no ha tornat a fer acte de presència i el marcador ja no s’ha mogut abans del descans.

Ha decidit un doble canvi el tècnic de l’Andorra al descans. Ha donat entrada a Petxa i Villahermosa per treure Le Normand i Carrique. Dos canvis que, acompanyats pel de Justin (per Olabarrieta), han desencadenat el caos total d’un segon temps en què al Saragossa tot li ha sortit malament.

Primer, una rematada de Toni Moya ha anat al pal en comptes d’anar al fons de la xarxa. Després, un error del mateix Moya li ha costat l’expulsió a Pomares, que ha agafat de la samarreta Lautaro quan aquest marxava sol en un u contra u davant Adrián. Però, per encara més desgràcia, un minut més tard Tasende s’ha trencat i Gabi ha hagut de canviar completament l’esquema.

Ara bé, la pitjor de les desgràcies per als aragonesos ha estat el gol de Dani. Una acció que Minsu ha generat des de la dreta i que Villahermosa ha culminat amb un xut imparable per al porter local. La festa tricolor l’ha completat Gael que, com Bomba, ha estat sublim durant tot el partit i ha tingut recompensa amb un gol a la sortida d’un córner.

Només Badzar ha pogut donar una petita alegria al Saragossa després d’un error de Bomba que ha permès al davanter fer l’1-3. Així, l’Andorra segueix somiant i comença el retorn a Segona amb quatre dels primers sis punts, tots ells fora de casa. Els tricolors no volen despertar d’un somni que dura des de l’ascens a Ponferrada, ara fa dos mesos.