L’Andorra busca retrobar el premi que s’escapa

Hi ha derrotes que no dolen tant pels punts com per la sensació d’injustícia. L’FC Andorra arriba al duel de demà davant el Granada CF amb aquella espina clavada de qui sap que ha fet moltes coses bé, però el marcador no ho ha reflectit. El vestidor, lluny d’abaixar el cap, respira confiança. A la mirada d’Ibai Gómez i dels seus jugadors hi ha convicció, no resignació.

L’equip tricolor viu fidel a un estil que no es negocia: voler la pilota, dominar des del coratge i créixer des de la personalitat. Les dues últimes jornades no han alterat el full de ruta. L’entrenador insisteix una vegada i una altra que els resultats no poden confondre el camí, que l’essència s’ha de mantenir intacta. A Ipurua o Anoeta, mentre el partit va ser d’onze contra onze, l’Andorra va competir com un equip madur; després, amb un jugador menys, va seguir atacant, com si la valentia fos més forta que la lògica.

Aquest vespre, al Nou Estadi de la FAF, l’equip vol que la història acabi de manera diferent. El rival no és qualsevol: el Granada, recentment descendit, ha trobat la seva millor versió sota les ordres de Pacheta i arriba amb set punts dels últims nou. Una plantilla d’ofici, experimentada, feta per lluitar per tornar a Primera. Però el futbol sovint no entén de pressupostos, sinó d’intangibles. I en això, l’Andorra juga amb avantatge: la unitat, la confiança i una manera d’entendre el joc que transcendeix el resultat.

Les setmanes passen i Ibai manté un discurs coherent, serè, gairebé pedagògic. Sap que el seu equip és jove i que la Segona Divisió és cruel amb els detalls. Les seves obsessions són clares: perdre millor les pilotes, ser més precisos en la pressió i aprendre a transformar el domini en ocasions clares. No hi ha catastrofisme, només evolució. El missatge és constant: cada error és una lliçó, cada jornada una oportunitat per créixer.

L’Andorra encara el partit amb la il·lusió de sempre, amb Josep Cerdà encara fora però amb una plantilla competitiva i amb moltes peces al seu millor nivell. Ibai té dubtes, però són d’aquelles que agraden: qui deixar fora quan tots demostren que volen estar dins. Potser hi haurà canvis, potser no, però el que és segur és que tornarà a veure’s un equip que no renuncia a res, que juga amb el cor i amb la idea com a bandera.