Hi ha una cançó de La Trinca que, en relació amb la crisi dels míssils entre els Estats Units i Cuba, es pregunta: “I l’OTAN? Naranan.” Doncs bé, podríem dir que la FAF es troba en una situació similar davant del conflicte entre la FIFA i la UEFA. Des d’ahir, el món del futbol ha tornat a alçar les armes en la lluita fratricida entre Aleksander Ceferin i Gianni Infantino. El tret que ho va fer esclatar tot no va ser altre que l’anunci de la FIFA sobre la voluntat de vendre part dels drets del Mundial de futbol a una empresa.
L’organisme mundial assegura que l’operació, que es duria a terme mitjançant l’entrada d’inversors privats i la constitució d’una empresa que gestionaria, principalment, els drets televisius, suposaria una injecció de 22 milions d’euros anuals durant quatre anys —és a dir, uns 90 milions d’euros en total— per a cada federació. Una idea que, d’entrada, no desagrada a federacions com l’andorrana, que viuen bàsicament del que reben de la UEFA i de la FIFA, ja que no perceben premis per mèrits esportius.
La mesura, però, ha posat en peu de guerra les grans federacions nacionals, fins al punt que Europa s’ha plantat davant d’Infantino. Cansats de la relació entre el president de la FIFA i el president dels Estats Units, Donald Trump, la UEFA va convocar dijous, d’urgència, tots els seus membres per decidir una resposta conjunta. El resultat de la reunió no va ser altre que el comunicat en què s’anunciava que cap membre de la UEFA participaria en competicions organitzades per la FIFA fins a nova ordre. Una decisió que també afecta Andorra, tot i que fonts de la federació asseguren que, d’entrada, no veuen amb mals ulls la possibilitat de rebre 90 milions d’euros en quatre anys. Ara bé, reconeixen que estan lligats de mans i peus davant la UEFA.
De fet, en declaracions a Andorra Esportiu, el president de la FAF, Fèlix Álvarez, ha explicat que no van poder intervenir durant la reunió telemàtica. Només van prendre la paraula aquells que estaven alineats amb Ceferin i la decisió es va acabar prenent entre més d’un silenci. En aquest sentit, Anglaterra, França, Bèlgica i Portugal van ser les federacions més bel·ligerants; Espanya va optar pel silenci i, entre les petites, només Luxemburg es va pronunciar jurant lleialtat a la UEFA.
Moviments electorals
En tot cas, Andorra tampoc va poder dir la seva durant la trucada. Tanmateix, fonts de la Federació expliquen que abans de la reunió sí que es va traslladar a la UEFA que “d’entrada, no ens sembla malament rebre més ajuda”. Ara bé, les mateixes fonts deixen clar que, en cap cas, es trencarà el vincle amb l’organisme continental.
Álvarez també ha deixat clar que continuaran alineats amb la UEFA, però considera que cal esperar per veure com evoluciona la situació, ja que tots dos organismes celebraran eleccions en els pròxims anys. Des de la FAF entenen que aquest conflicte és el tret de sortida de les campanyes electorals dels diferents bàndols del futbol mundial i que, per tant, caldrà veure fins a quin punt acaba afectant directament les fases de classificació per als Mundials o les categories inferiors de la mateixa Federació.
