Kevin Esteve va ser durant anys una de les grans referències de l’esquí alpí andorrà. Olímpic a Sotxi 2014, habitual a les Copes del Món i membre d’una generació que va començar a obrir les portes de l’alta competició per a Andorra, l’andorrà semblava destinat a continuar fent història sobre la neu. Però una greu lesió al genoll just abans de competir als Jocs Olímpics va marcar un abans i un després en la seva trajectòria esportiva.
Esteve repassa la seva trajectòria, explica com va ser el procés de deixar enrere l’esquí, parla dels objectius esportius que té dins del golf professional i reflexiona sobre l’evolució de l’esport andorrà. També analitza les dificultats de competir internacionalment representant una federació petita com l’andorrana, la seva relació actual amb figures com Joan Verdú o Cande Moreno i el somni, encara viu, de tornar algun dia als Jocs Olímpics, aquesta vegada amb uns pals de golf a les mans.
Pregunta: Com neix aquest canvi de vida de l’esquí al golf?
Kevin Esteve: “És curiós perquè, evidentment, al ser d’Andorra vaig començar dins del món de l’esquí amb la família i després dins l’estructura de la federació. Però jo sempre he estat un apassionat de l’esport en general. L’esquí era la meva vida, però no era la meva passió. Em faltava alguna cosa.”
“Vaig començar a jugar a golf amb el meu germà i vaig veure que també se’m donava bé. A poc a poc vaig començar a informar-me més sobre aquest món i als Jocs de Sotxi 2014, després de trencar-me el genoll el dia abans de competir, vaig haver de decidir si tornava al mateix cercle o feia alguna cosa totalment nova.”
P.: Et penedeixes d’haver deixat l’esquí?
K.E.: “Per res. Soc molt feliç on estic ara. Sí que és veritat que em sabia greu perquè Andorra havia apostat molt per mi i jo sentia que deixava enrere gent que havia confiat en mi. Això va ser el més dur. També crec que tenia potencial dins de l’esquí, però era un projecte a llarg termini. Potser els resultats haurien arribat amb 30 anys. Però jo tenia clar que necessitava anar cap a una altra direcció.”
P.: Què t’ha aportat l’esquí en la teva carrera com a golfista?
K.E.: “Sobretot rigor i disciplina. La vida de l’esquiador és molt dura, física i mentalment. El golf és diferent: la vida diària és més agradable, però mentalment és molt més complicat. L’esquí m’ha ajudat a entendre el treball del dia a dia i l’exigència que necessites per competir a alt nivell.”
P.: Quin és el teu gran objectiu aquesta temporada?
K.E.: “Aquest any és molt important perquè he aconseguit entrar en una segona divisió europea i això ja són tornejos de molt nivell. Ara el meu objectiu és preparar-me molt bé físicament i mentalment per arribar fresc al setembre, que és quan venen les classificacions importants.”
“L’objectiu real és arribar a primera divisió i mantenir-m’hi. Quan hi ets, tens accés als grans tornejos.”
P.: Com entrenes durant l’hivern vivint a Andorra?
K.E.: “A la Seu encara podem entrenar algunes hores al dia, però evidentment no és l’ideal. Jo també tinc un simulador indoor aquí a Andorra i aprofito molt els tornejos en països càlids durant l’hivern. Hi ha circuits com el Mena Tour on jugues a Portugal, al Marroc, Dubai o Qatar i això també m’ajuda a mantenir el ritme competitiu.”
P.: Quines dificultats té un golfista andorrà per competir internacionalment?
K.E. “El golf funciona molt amb invitacions entre federacions i Andorra encara és una federació molt petita. No tenim encara la força ni els recursos per entrar dins d’aquest cercle. Això fa que, per poder guanyar-te la plaça als grans tornejos, moltes vegades hagis de ser encara millor que la resta.”
P.: Els Jocs dels Petits Estats de Mònaco són una motivació especial?
K.E.: “Claríssimament. El meu objectiu és anar a buscar la medalla. Ho tinc totalment marcat al calendari i em prepararé específicament per això. El golf està creixent molt dins de l’olimpisme i per Andorra és una molt bona notícia que entri als Jocs dels Petits Estats.”
P.: I Los Angeles 2028?
K.E.: “És un somni. Ser un atleta que ha fet Jocs d’hivern i d’estiu en dos esports diferents seria una història molt maca. És molt complicat perquè la classificació olímpica depèn molt del rànquing mundial i de tenir accés a tornejos importants. Però matemàticament és possible i jo treballo per això.”
P.: Quin seria el teu somni dins del golf professional?
K.E.: “El gran objectiu és arribar a jugar a primera divisió i, a partir d’aquí, tenir accés als grans tornejos. Un Masters d’Augusta o uns Jocs Olímpics són somnis. Però també ho és jugar un British Open o un US Open. Jo ja vaig arribar molt lluny en una classificació pel British i em vaig quedar a només quatre cops. Quan tens el nivell, hi ha dies que tot et pot quadrar i pot passar.”
P.: Com és la preparació mental i física en el golf?
K.E.: “El golf és molt personal. Has d’entendre com funcionen les teves emocions i trobar equilibri entre la tècnica, el físic i la vida personal. Per mi és molt important estar tranquil fora del camp. Si no ho estàs, al camp tampoc funcionaràs. El golf és un esport de gestió emocional constant.”
P.: El golf continua sent un esport poc conegut a Andorra. Què diries a la gent que el veu des de fora
K.E.: “Quan el veus des de fora penses que és un esport lent i que només consisteix a pegar una pilota. Però quan hi entres descobreixes una exigència mental brutal. És un esport de gestió d’emocions constant. Si a la teva vida no saps gestionar les emocions, al camp de golf tampoc ho faràs. També és un esport molt social, pots competir amb qualsevol nivell i això fa que enganxi molt.”
P.: Has compartit experiències amb grans figures del golf?
K.E.: “He tingut la sort de compartir partides i parlar amb jugadors que han jugat Masters d’Augusta o que han estat top-15 del món. He après molt de gent com Pablo Larrazábal, Gonzalo Fernández-Castaño o Victor Dubuisson. Poder compartir camp amb ells és una experiència única.”
P.: Com valores l’impacte de Tiger Woods i l’evolució actual del golf?
K.E.: “Tiger Woods va crear un boom espectacular i gràcies a ell el golf és el que és avui. Ara l’entrada dels diners del món àrab ha generat una revolució, però crec que la competència és bona perquè hi ha més circuits, més oportunitats i el golf és cada vegada més professional.”
P.: Et consideres part de la generació que va obrir camí a l’esquí andorrà?
K.E. “Sí, però abans meu també hi havia gent que havia treballat molt. Quan nosaltres vam començar no hi havia el professionalisme que hi ha ara. Vam obrir una pista. Amb el Marc Oliveras, el Xoque, la Mimi o el Lluís Marín vam començar a demostrar que Andorra podia competir a alt nivell. Després va arribar el Joan Verdú i ell ha trencat una barrera enorme.”
P.: Continues molt vinculat al món de l’esquí?
K.E.: “Totalment. El Joan és un dels meus millors amics i parlem molt. Amb la Cande Moreno i el Xoque també tinc molt contacte. Tot i fer 12 anys que vaig deixar l’esquí, em sento molt vinculat a tot el que fan i el meu suport és total.”
P.: Què necessita encara el golf andorrà per créixer?
K.E.: “Temps. La federació és molt nova i encara està descobrint moltes coses. Però ja hi ha un grup de joves entrenant i això és molt positiu. Jo crec que si hi ha referents i resultats, els joves veuen que hi ha una sortida. Això genera il·lusió i ajuda a construir una estructura més forta.”
P.: El golf és tan car com sembla?
K.E.: “No necessàriament. De fet, jo crec que és més car esquiar que jugar a golf o molt similar. Hi ha material assequible i camps de golf on es pot jugar sense grans costos. A vegades tenim aquesta imatge elitista del golf, però no és del tot real.”
P.: Si arriba la medalla a Mònaco, hi haurà celebració especial?
K.E.: “Alguna cosa haurem de fer. Potser no em raparé el cap, però sí que m’agradaria fer alguna iniciativa perquè la gent d’Andorra pugui descobrir el golf. Per exemple, una jornada de portes obertes o una activitat perquè tothom qui vulgui pugui provar aquest esport.”
