Fede Bessone: “Com a entrenador es pateix molt més que com a jugador”

El FC Santa Coloma ha tornat a competir a gran nivell a Europa aquest estiu, deixant imatges i sensacions que confirmen el creixement constant del futbol andorrà. El conjunt colomenc va ser capaç de plantar cara a rivals exigents. Al darrere hi ha Fede Bessone, tècnic que fa anys que treballa al país i que coneix de primera mà l’evolució d’aquest esport al Principat. Des de la banqueta ha viscut moments d’una intensitat especial i reconeix que, tot i la dificultat del camí, el futbol andorrà és cada vegada més competitiu. Amb la serenor que el caracteritza, parla de les claus d’aquest estiu europeu, del futur de la lliga i també de la seva pròpia transformació personal: de futbolista a entrenador.

Pregunta: Després d’aquest estiu europeu, si haguessis de resumir-ho en tres paraules, quines serien?
Fede Bessone: Una experiència tremendament increïble.

P: Quin moment has viscut que t’ha fet pensar “per això val la pena tot l’esforç”?
F.B.: Encara tinc molt present la xerrada amb l’staff a la mitja part del partit contra el Borac. Anàvem guanyant 0-3 davant un equipàs i en aquell moment vaig pensar en tota la feina que hi ha al darrere. Em quedo amb això.

P: Hi ha algun instant o detall d’aquests partits que la gent no sap i que per a tu ha estat clau?
F.B.: La preparació en general. La connexió de l’staff amb l’equip ha estat la clau de tot el que hem aconseguit.

P: Quan mires enrere, creus que el FC Santa Coloma ha fet tot el que estava a les seves mans per anar més lluny?
F.B.: Sí, però saps per què? Perquè vam treure un resultat fora de casa increïble que et deixa la sensació que ho podríem haver aconseguit. Llàstima! Tot i així, els equips del país cada vegada estem més a prop de fer alguna cosa bonica.

P: Portes temps aquí. Què és el que més t’ha sorprès de l’evolució del futbol andorrà?
F.B.: Ha estat una evolució ràpida. Els jugadors que venen a reforçar la lliga cada vegada són més joves i amb més qualitat, i els joves del país tenen cada vegada més projecció, com l’Hugo Ferreira o l’Ot Remolins. Això ens fa fer un salt important a l’hora d’estar preparats per competir amb equips d’Europa.

P: El país té molt a prop tenir quatre equips a Europa. Què pot suposar això a nivell real, dins i fora del camp?
F.B.: Això demostra la bona feina que estan fent els clubs andorrans amb les participacions europees. En l’àmbit de lliga és una dada molt important per al creixement, i pel que fa al país dona prestigi.

P: Què li falta encara al futbol d’aquí per competir de tu a tu amb altres lligues de mida similar?
F.B.: Després de tants anys al país, entens que és un tema de diners. Si tens pressupost suficient per formar un equip competitiu, a poc a poc et vas igualant o fins i tot millorant respecte a lligues del teu nivell.

P: Ets optimista amb el futur o creus que encara hi ha riscos de fer passos enrere?
F.B.: Soc molt optimista. A nivell personal tinc molta il·lusió i moltes ganes de fer les coses ben fetes. Sempre dic als jugadors que, si seguim en aquesta línia de treball, estarem més a prop de guanyar i complir els objectius que ens proposem.

P: Has jugat a Anglaterra, has viscut en diversos països… Què t’ha donat Andorra que no t’ha donat cap altre lloc? Què has après de la vida aquí que t’hagi canviat com a persona?
F.B.: He tingut la sort de conèixer altres cultures i experiències boniques, però com aquí a Andorra no es viu enlloc. En tots els aspectes. A nivell familiar, la tranquil·litat i la qualitat de vida són úniques. Soc una persona amb capacitat d’adaptar-me allà on vagi, i aquí m’he trobat molt feliç.

P: Fora del futbol, quina és la teva rutina o espai que et fa desconnectar?
F.B.: Soc de les persones que creuen molt en la rutina: treballar, treballar i treballar. Si ho fas, estaràs més a prop d’aconseguir els teus objectius.

P: Hi ha alguna frase, idea o consell que t’hagi marcat com a entrenador o com a persona?
F.B.: Justament això: treballar sempre. Crec que és l’única manera de ser més a prop del que et proposes.

P: Quina diferència hi ha entre el Fede jugador i el Fede entrenador?
F.B.: Moltíssima. Quan era jugador no pensava tant, tenia clar el que volia i ja està. Ara, com a entrenador, es pateix molt més: gestionar l’staff, gestionar els jugadors que juguen més i els que juguen menys… És molt més complex del que la gent es pensa. Tot i això, m’agrada moltíssim ser entrenador i treballo per poder progressar i, sobretot, per intentar ajudar els meus jugadors a créixer en tots els aspectes.

P: Has aconseguit el títol UEFA Pro. Més enllà de la part tècnica, què t’ha ensenyat sobre lideratge?
F.B.: M’ha marcat moltíssim. Ha estat un any dur i molt exigent, però ha valgut molt la pena. He après a veure diferents maneres de treballar i, segons les condicions que tinguis, saber adaptar-les al teu context. I, sobretot, em quedo amb les persones que coneixes pel camí. Gent molt vàlida.

P: I finalment, hi ha alguna frase, idea o consell que t’hagi marcat com a entrenador o com a persona?
F.B.: Sempre he tingut molt clar que la clau és la constància. Treballar, treballar i treballar. Crec que no hi ha cap secret més gran que aquest: si mantens la rutina i no deixes d’esforçar-te, sempre estaràs més a prop d’aconseguir els teus objectius.