Empat injust d’un Andorra que mereix molt més (1-1)

I aquest és el gran Andorra. Avui el conjunt tricolor ha tret un empat, en el que ha merescut mot més que això, davant un rival superior sobre el paper, però que ha estat superat en el terreny de joc. Els de Sarabia han fet un dels millors partits de la temporada i en un duel especial on han demostrat el marge de millora dels darrers duels i l’augment del nivell de confiança. Una versió que s’apropa al que demana el tècnic basc, un conjunt amb personalitat i amb molta intenció.

Certament, la primera part ha estat una versió quasi perfecta de l’Andorra, que ha fet mèrits per avançar-se en el marcador. Els de Sarabia han sortit amb idees i lúcids, sabent el que fer en cada instant i amb una finor en la passada encara mai vista aquesta temporada. I és que el domini tricolor ha incomodat a un Espanyol que ha rosat possessions negatives de record i en el que no ha generat pràcticament res.

L’Andorra ha circulat bé de costat a costat fent córrer els seus rivals i generant molt de perill per dins amb homes com Iván Gil i un inexpugnable Marsà, que ha estat confiant i segur, donant molta sortida de pilota i ha trencat moltes línies. Tot i tenir moltes accions de perill, amb un pal de Manu Nieto com l’acció més destacada, la sort no ha topat amb els tricolors, que sí que s’ha notat la passa endavant pel que fa a la fase ofensiva.

Ja en la segona part, l’Espanyol ha fet una petita passada endavant, corregint errors de la primera part i tenint molta més presència a camp contrari. Així i tot, els de Sarabia no s’han tancat enrere i han continuat amb el pla de partit que els havia funcionat en el primer temps. L’Andorra ho ha intentat, però la mala sort s’ha decantat pels locals. Una jugada pel costat dret de Puado la centrada no troba ningú, però Pampín amb un mal control ha confós Martin, per avançar l’equip blanc-i-blau. Un oment inesperat vist la superioritat dels tricolors que han vist com l’Espanyol en res es posava per endavant.

Amb tot i això, l’FC Andorra ha reaccionat bé i ha estat valent avançant línies i buscant el gol. Una diana que ha arribat in extremis en el minut 82, on el més petit, però el més llest de la classe Ivan Gil ha arribat tot sol dins de l’àrea després d’una centrada de Petxarroman. L’equip ho mereixia i encara posant l’empat, no perdut l’esperança i ha tancat enrere a l’Espanyol que ha demanat l’hora, però finalment no ha pogut arribar el gol de la remuntada.

Empat meritós, però amb un sabor agredolç d’un equip que ha rendit per sobre de l’esperat i que ha deixat un missatge clar: estem a tocar de veure al millor Andorra.