El Morabanc torna a apagar-se i aprofundeix en la crisi (86-82)

Sorpresa, decepció i també indignació a la Fonteta. Un cocktail d’emocions que podrien haver resumit la jornada electoral d’ahir però que serveixen per explicar com va viure els darrers cinc minuts del duel del Morabanc Andorra.

El conjunt de Natxo Lezkano va tornar a demostrar que competeix millor davant rivals que aspiren a estar en el play-off, que no pas davant d’aquells que estan en la lluita per la permanència. En qualsevol cas, ahir els tricolors van anar sempre per davant en el marcador. Només el València va avançar-se amb el 4-2 i en el 30-29 al llarg de la primera meitat. A la tercera, però, va anar a la vençuda pels de Mumbrú que es van remuntar els 10 punts que els del Principat havien construit a falta de cinc minuts pel final per acabar emportant-se el partit per un ajustat 86-82.

Un tram final que va tacar de ple la feina que havia realitzat el Morabanc durant tres períodes i mig, al llarg dels quals es va dominar –especialment durant el primer i el segon període–, però també es va saber patir –quan els locals van reaccionar en el tercer–. Un joc molt més col·lectiu liderat per Montero que va acabar amb 19 punts i 32 crèdits de valoració i per un Maric (15 punts, 7 rebots i 17 de valoració) que va anar de menys a més.

El marcador sempre va estar en una diferència per sota dels 10 punts. Al descans, el Morabanc guanyava només per sis punts (32-38), diferència que va construir en més d’una ocasió però que mai va poder ampliar per acabar de trencar el partit. La millor versió del València va arribar al tercer període, quan el Morabanc va treure un caràcter guanyador que permetia ser molt optimista, perquè quan millor van estar els taronges, més pragmàtic van ser els de Lezkano.

Fins i tot, a l’inici del darrer període els tricolors van saber aprofitar l’ambient enrarit en el qual havia entrat el matx amb alguna decisió controvertida dels àrbitres –es van revisar fins a quatre faltes antiesportives– per obrir una diferència de 10 punts (la màxima del partit). Ara bé, va ser en aquest punt en el qual el Morabanc va decidir saltar per la borda i regalar un partit que tenia a tocar a falta de cinc minuts.

Una antiesportiva, una tècnica i, en especial, un parcial de 17-2 van servir perquè el València aixequés un partit que tenia molt coll amunt i que hauria servit al Morabanc per trencar la dinàmica negativa i evitar la setena derrota consecutiva.