Albert Alavedra: “Quan no estàs al cent per cent, comences a replantejar-te les coses”

Vint-i-quatre anys i retirat del futbol. Una narrativa que és difícil explicar en un jugador tan jove i considerat com un present i futur de la selecció nacional. Albert Alavedra, sorprenia tots amb la decisió sobtada d’abandonar el futbol i posar punt final a la seva trajectòria esportiva. “Xoca a primera vista” exclama amb un somriure l’extricolor, davant el que suposa amb la seva joventut deixar de dedicar-te al que més t’agrada. “Hi ha factors que pesen molt” així ho ha definit Alavedra en l’entrevista a la Mitja Part d’Andorra Esportiu.

Certament, en aquests casos les lesions són la principal causa perquè esportistes com Alavedra facin un pas al costat. “En el meu cas, els problemes de genoll han influït molt” detalla l’andorrà que alhora admet que “la meva autoexigència radica en estar al cent per cent en qualsevol cosa que faig i les dificultats en poder estar-ho, m’han fet replantejar-m’ho”.

Dels terrenys de joc a les oficines

Per l’Albert ara comença una nova vida, ja que serà vinculat al futbol, però com a cap d’operacions a Espanya de l’empresa EFP, una acadèmia que idea programes de treball individualitzats per a futbolistes al marge dels seus clubs. Un canvi en la seva rutina que el propi explica que “ho afronto amb molta normalitat i treballant molt sobretot”. “La gent que em coneix saps que no ha estat un cop tan dur, perquè ja era una cosa que ho tenia assimilat”, assenyala l’extricolor.

I és que el seu pas per la selecció ha estat important, que malgrat la seva joventut, ha jugat un total de 23 partits oficials amb el combinat nacional. Sobre el seu debut amb l’absoluta, en un partit a Illes de Fèroe el 2020, en el que va ser titular, recorda que “aquell dia va ser molt especial, un somni complert” destaca l’exjugador amb un to d’enyorança. “Des de la base es treballa de forma bestial i l’objectiu és sempre arribar a l’absoluta”, assevera Alavedra.

El Principat un petit país, però una federació on compta amb molts nens federats que algun dia somien en jugar a la selecció. “Els nens ho haurien de veure com una experiència increïble” apunta l’exfutbolista que afegeix que “no és fàcil arribar, has de sacrificar molt i ser constant, però si tens l’ocasió, que s’ha d’aprofitar al màxim”.

Jugar rodejat d’estrelles mundials

Andorra és una selecció menor però ple d’oportunitats personals importants per als jugadors, ja que hi ha més oportunitats de poder jugar davant estrelles de talla mundial com Lewandowski o Cristiano Ronaldo. “Amb el club no t’arribes a sentir tan professional com quan jugues davant seleccions tan potents i en camps grandíssims”, assenyala Alavedra. La millor que ha fet el combinat nacional al llarg dels anys es nota i el propi explica que “cada cop els hi poses les coses més difícils i els hi costa guanyar-nos”.

Ja en un toc menys seriós, l’andorrà confessava que “haver guanyat a Wembley contra Anglaterra” hagués estat la millor de les sensacions. No obstant això, no ha deixat de sentir els colors pericos on va passar per la seva base i en el que admet que juga al seu primer equip, ha estat el seu veritable somni. Un Alavedra que al final es va atrevir a fer prediccions, i deixa una espurna pel futbol nacional, en apostar per una classificació a alguna competició internacional el 2036, compte que si això és cert, el nomenarem com a Nostradamus.