Una derrota amb aprenentatge: Koldo veu una Andorra “cada cop més madura”

L’endemà del debut oficial al Nou Estadi de la FAF hi havia silenci, però també orgull i sensació d’evolució. Andorra va perdre davant Sèrbia (1-3) en una nit que havia començat amb festa i va acabar amb aplaudiments. Perquè, tot i el marcador, l’equip de Koldo Álvarez de Eulate va deixar una imatge d’ordre, intensitat i progrés en el joc.

El seleccionador ho va resumir amb serenor i franquesa a la roda de premsa posterior: “L’equip fa petites passes endavant, sobretot amb pilota, i això és el que demanàvem. Hem sabut traduir-ho al camp i competir millor que a l’anada”. Tot i admetre que la diferència física amb els balcànics “és enorme”, Koldo va valorar que el seu equip “va saber mantenir-se dins del partit, tancar espais i buscar moments per fer mal”. I ho va fer amb emoció continguda: “Aquesta setmana m’ho han fet molt fàcil. Podrien haver estat asseguts aquí tots ells, perquè el mèrit és seu”.

El primer a donar motius per creure va ser Guillaume, autor d’un golàs històric: “He vist el porter avançat i he pensat que havia de provar-ho”, va explicar després del partit, encara amb un somriure tímid. Era el seu primer gol amb la selecció, i va servir per encendre el Nou Estadi. “Estic molt content pel gol, però una mica decebut pel resultat. Hem competit bé i hem de seguir treballant”, va afegir.

També Joan Cervós va ser una de les notes destacades del vespre. Lateral incansable, va tenir l’ocasió més clara del segon temps per fer el 2-2. “Hem competit, que era el principal objectiu. El treball ha estat increïble, hem lluitat com mai i això és l’essència d’aquesta selecció”, va dir el tricolor, que va remarcar que l’equip “cada cop veu coses més bones” i que “jugar a casa, en aquest camp, és una alegria i un orgull”.

Tot i el resultat, el missatge va ser unànime: Andorra continua creixent, fidel a la seva identitat i al seu esperit competitiu. Amb la mirada ja posada en el darrer partit de classificació per al Mundial 2026, al novembre davant Albània, la selecció tanca aquesta finestra internacional amb més convicció que mai que el camí és el correcte.