Tres pecats són els que va cometre l’Andorra a Balaídos. Però dues reflexions positives també es poden treure del matx del passat dilluns. La derrota va fer mal a un vestidor que va marxar cap el Principat tocat més per la manera com es va acabar caient, que no pas pel joc que es va mostrar durant gairebé 70 minuts de partit.
La realitat és que l’Andorra va començar bé un duel que en el primer temps poc a poc va anar decantant-se cap a on volien els de Manso. Possessions llargues que feien bascular els jugadors del Celta. L’Andorra només patia amb les pèrdues de pilota –excessives i que va costar dues grogues als dos interiors tricolors massa aviat– que permetien que els gallecs sortissin a la contra amb pilotades a l’esquena d’Alende –excels en el seu duel amb Somuah i en el desplegament físic que va fer–.
Interpetar, desconnectar i encertar
Precisament, un dels primers errors de l’Andorra va ser interpretar malament els moments del partit. Per una banda, Solozábal –massa mòbil en la posició d’interior– topava en excés amb Marc Domènech que a moments va quedar eclipsat per Efe. Tampoc es va interpretar bé el que el partit necessitava després del 0-2. Fins i tot amb el gol ràpid del Celta, l’Andorra hauria d’haver entès que el partit requeria de calma i tranquil·litat. Moure el rival i tenir control de l’esfèrica obligant als defensors a perseguir ombres perquè sempre anaven a l’home. Ara bé, els tricolors van entrar en el tu a tu i van acabar picant-se els dits en un partit que es va trencar i que va obligar a Alende a fer cobertures a dreta i a esquerra.
La segona gran errada del conjunt de Carles Manso va ser la desconnexió en certs moments del partit. En alguns casos per mèrit del filial gallec que ja va deixar clar que serà un equip molt difícil de guanyar a casa. En d’altres, perquè es va fer una pesseta enrere en la pressió alta i en la lluita de les segones pilotes.
El partit trencat va exigir encara més a les cobertures i en més d’una ocasió els centrals o laterals de l’Andorra van haver de sortir de posició per tapar forats al mig del camp i deixant espais a l’esquena. En dos dels gols del Celta hi ha jugadors alliberats que havien guanyat l’esquena a la defensa. “No et pots permetre desconnectar i per molt que surtin a la foto no és un tema de la defensa, cal que els jugadors de línies superiors saltin a la pressió” explicava Manso en roda de premsa després del partit.
I tot i la situació l’Andorra va tenir les seves opcions. Amb el partit trencat i la defensa exigida físicament amb cobertures llarguíssimes, quan l’Andorra sortia bé o recuperava amb espais generava ocasions amb molta facilitat. I aquí està la tercera clau: no pots perdonar a la hipertensions. Rijhkov va tenir-ne tres de claríssimes per fer el 2-3 i tornar a matar al Celta. La més clara amb un cop de cap a centímetres de la línia de gol que un jugador que aspira a ser l’estrella de l’equip no pot perdonar. Álex Calvo va xutar quan tenia a Quintana sol i la va donar a Quintana quan aquest tenia tres homes a sobre en dues ocasions claríssimes de gol. I el propi Quintana va perdonar el 3-3 amb una rematada franca des del punt de penal que va enviar als núvols.
Dominen, generen i també marquen
I és que aquesta és segurament la conclusió que ha de treure l’Andorra de cara al partit d’Eibar. Set gols en dues jornades diuen que el conjunt tricolor és capaç de generar ocasions. De fet, el conjunt de Carles Manso ha realitzat 42 xuts en els primers 180 minuts de temporada, dels quals 16 a porteria. Això suposa una efectivitat del 44% en el que portem de curs.
La realitat és que el domini de l’Andorra s’està traduint en generació d’ocasions ofensives, el que vol dir que l’equip va més enllà de tenir la pilota entre centrals. Els de Manso tornen a ser aquell equip elèctric i capaç d’arraconar el rival, de ser protagonistes del partit i de portar la iniciativa. Ara bé, quan perden el control i es juga al que vol el rival ja ha quedat clar que pateixen.
