Redempció a base de gols d’un Andorra inspirat amb Nieto i Lautaro com a protagonistes (5-1)

Després de dies feixucs, de cares llargues i reflexions en veu baixa, l’FC Andorra ha trobat el millor antídot possible: una tarda de futbol alegre, de gols i de reconeixement mutu entre equip i afició. En un diumenge carregat de simbolisme, els tricolors han tornat a fer-se forts al Nacional amb una golejada balsàmica davant la Gimnàstica Segoviana (5-1), que els manté una jornada més en zona de play-off. Era el dia per reaccionar, i ho han fet amb caràcter, amb orgull i amb una versió de joc que feia setmanes que no es veia amb tanta claredat.

El partit ha començat amb domini total dels de Beto Company, que han imposat ritme i possessió des del primer minut. Sergio Molina ha agafat la batuta i ha fet girar l’equip com un metrònom, amb Almpanis trencant línies i Lautaro fixant centrals. Al quart d’hora, la combinació ha donat fruits: conducció precisa del grec i gol de Lautaro des de la frontal per obrir la tarda amb el seu novè gol del curs. L’Andorra ha buscat el segon amb insistència, però l’efectivitat ha fallat i, en una errada en sortida de pilota, Farrell ha fet l’empat abans del descans. Un cop dur, dels que escalfen la gola dels més escèptics.

Però l’equip no s’ha desfigurat. Ha sortit del vestidor amb la mirada neta i la convicció intacta. I només començar, Nieto ha transformat un penal amb autoritat per fer el 2-1. Sense donar temps a respirar, ha repetit quatre minuts després, aquesta vegada culminant una passada d’Álvaro Martín amb una definició seca. Amb el partit trencat, Lautaro ha fet el quart després d’una altra assistència de nivell, i el cinquè ha estat una obra col·lectiva deliciosa: finta d’Almpanis, passada en profunditat per Lautaro, centrada de la mort i Nieto, al segon pal, completant el hat-trick.

Amb el partit decidit, ‘Beto’ Company ha aprofitat per fer debutar Bilal, que ha tingut els seus primers minuts a la lliga enmig d’un Nacional feliç. L’Andorra tanca la jornada amb 50 punts, mantenint-se entre els millors, però, sobretot, recuperant la sensació que pot competir contra tot i tothom si juga fidel al seu estil. En un diumenge de redempció, l’equip s’ha tornat a mirar als ulls. I s’ha reconegut.