Què és i com es calcula el límit salarial?

Anualment LaLiga presenta un cop tancat el mercat els límits salarials de la primera i segona divisió de la Lliga de Futbol Professional. Un càlcul que serveix per delimitar quina és la despesa que pot dur a terme cada club durant la temporada.

Un càlcul que en moltes ocasions és complex però que persegueix que les entitats esportives controlin la seva despesa i evitant així situacions com la que es va viure abans del 2013 on un bon grapat de clubs espanyols van fer fallida, desapareixent i posant en dubte el nivell financer de LaLiga.

Així el límit salarial inclou totes les despeses per a la confecció d’una plantilla fixa. Això implica, segons la pròpia LaLiga, “salaris fixos i variables, seguretat social, primes, despeses d’adquisició (incloses les comisions d’agents) i amortitzacions (compra dels jugadors imputats anualment en funció del número d’anys de contracte del jugador)”.

Així, cada plantilla proposa el seu límit, en base al pressupost que disposi, i, a partir d’aquí, LaLiga aprova o modifica la proposta del club.

Què computa pel límit salarial?

En primer lloc cal diferenciar entre els ingressos i les despeses. Pel que fa als ingressos –és a dir tota la facturació del club– computen els patrocinis, els abonats, les entrades, els drets de televisió o la venta de jugadors, entre d’altres. Per tant, tot aquell ingrés que tingui el club suma.

Per contra, les despeses es fixen a partir dels fitxatges, les despeses d’explotació (tot el necessari perquè l’entitat funcioni), les amortitzacions (és a dir el fitxatge d’un jugador repartit en els seus anys de contracte), les provisions, el personal no esportiu i les possibles pèrdues d’anys anteriors.

A més, hi ha un concepte clau en aquest càlcul que és el denominat “punt d’equilibri”. Aquest concepte el que permet és diferencia entre el que es denomina com plantilla esportiva inscribible i la no inscribible. En el primer cas s’inclou els jugadors del primer equip, l’entrenador i el cos tècnic. En el segon, hi ha les despeses del filial, la cantera o la resta de seccions.

Més ingressos, més límit salarial

Dit això, com pot un club ampliar el seu límit salarial? Generalment, per cinc vies:

1. Possibles ventes dels jugadors del primer equip
2. Més ingressos de televisió
3. Més socis o venta d’entrades
4. Nous contractes de publicitat
5. Aportacions dels socis

En aquest context cal recordar que aquest estiu l’FC Andorra ha dut a terme moviments com la sortida de Mika Mármol que li ha permès ingressar pràcticament un milió d’euros. És veritat, però, que el club també ha adquirit jugadors en propietat –precísament– en moviments que poden afavorir, en cas de ventes, que s’incrementi el límit salarial en un futur. A més, recentment el club també ha anunciat nous patrocinis com el de SUMMIA Real State a la màniga de la samarreta.

A més, cal tenir en compte que l’opció més fàcil per ampliar el límit salarial és dur a terme una ampliació de capital de l’entitat. Això vol dir, de forma ras i curta, que els propietaris del club duguin a terme una aportació econòmica que permeti fer front a l’increment de despesa que es vulgui realitzar. Tanmateix, aquesta via implica una major dependència respecte als propietaris i fa que, el club, pugui no generar ingressos de forma autònoma i depengui, exclusivament, de les aportacions.