Primera batalla per l’ascens: l’FC Andorra arrenca la final del play-off davant la Ponferradina

El futbol sempre ofereix segones oportunitats, i l’FC Andorra n’ha sabut aprofitar una de molt valuosa. Aquest diumenge a les 17h, el conjunt tricolor afronta l’anada de la gran final del play-off d’ascens a la Segona Divisió davant la Ponferradina al Nou Estadi de la FAF, a Encamp. Seran els primers 90 minuts d’una eliminatòria decisiva que es tancarà a El Toralín, però que podria començar a decantar-se si els de Beto Company tornen a oferir la versió sòlida i competitiva que els ha dut fins aquí.

Ha estat un any llarg, dur i ple de corbes per a l’Andorra. Després d’un descens dolorós de Segona l’estiu passat, l’equip va començar la temporada amb ambicions però sense la continuïtat necessària. A mitja lliga, els tricolors es trobaven despenjats del play-off, ocupant la desena posició i amb dubtes importants en el joc i els resultats. Però l’arribada de Beto Company a la banqueta va canviar la dinàmica. L’equip va començar a créixer des del rigor defensiu, va recuperar confiança i, a poc a poc, va escalar posicions fins a colar-se en la fase d’ascens per mèrits propis.

Ara, després d’eliminar l’Ibiza amb autoritat a semifinals (3-0 global, amb un 2-0 clau a l’anada), l’Andorra es troba a tan sols 180 minuts de tornar al futbol professional. El grup hi arriba en el seu millor moment de la temporada: compacte, solidari i amb peces ofensives que marquen diferències, com Lauti de León, que es manté en estat de gràcia i serà una de les grans amenaces de cara a porteria.

Pel que fa als precedents, la Ponferradina parteix amb lleuger avantatge estadístic. Durant la fase regular, l’Andorra no va poder derrotar els de Ponferrada: empat 1-1 a l’Estadi Nacional i derrota per la mínima a El Toralín. Però en aquesta final tot comença de zero, i els tricolors saben que fer un bon partit a casa pot ser determinant per afrontar la tornada amb opcions reals d’ascens.

Amb tota la plantilla disponible, es preveu que Beto pugui repetir l’onze que va superar l’Ibiza. La solidesa del bloc, l’equilibri entre línies i el creixement individual i col·lectiu dels últims mesos han estat clau per arribar fins aquí. I l’equip, lluny de conformar-se, vol posar la cirereta d’una temporada que semblava molt complicada i que ara pot acabar amb un èxit rotund.