Nahuel Carabaña: “A Kenya he après una altra manera d’entrenar”

Hi ha llocs que et posen a prova. Ngong, un petit poble a 40 minuts de Nairobi, Kenya, és un d’aquells racons on l’oxigen es converteix en un luxe i on l’entrenament es transforma en un aprenentatge de vida. Allà, entre pistes de terra, camins infinits i una humil habitació amb el mínim imprescindible, Nahuel Carabana ha descobert una nova forma de córrer.

“Aquí has de viure amb el que tens”, diu el fondista andorrà, sorprès pel qual ha après en aquestes setmanes. “He portat el mínim del mínim. La majoria de les coses eren d’entrenament i sabatilles. Però hi ha moltes coses que tinc a casa i que aquí no he trobat a faltar”. Un canvi de perspectiva que va més enllà de l’aspecte esportiu.

Els primers dies van ser durs. L’altitud —prop dels 2.400 metres— li jugava una mala passada. “No podia ni córrer lent. Se’m feia impossible i a vegades havia de parar”, recorda. Però el cos és un mecanisme d’adaptació brutal, i de sobte, al cinquè dia, tot va fer clic. “Em vaig despertar i em vaig sentir normal, com si estigués a Andorra. A partir d’aquí, vaig començar a sumar quilòmetres.”

I quins quilòmetres. Per setmana, ha acumulat 165 km en la seva millor setmana, combinant rodatges amb sessions d’el·líptica. Els recorreguts? Inacabables. “Aquí hi ha mil camins per córrer. Alguns dies anàvem a la pista, que té 397 metres, ni tan sols arriba als 400.” Detalls que podrien semblar insignificants, però que defineixen un entorn diferent. Un món que respira atletisme, on la terra batuda de les pistes parla el mateix idioma que les sabatilles gastades dels qui hi corren.

“A partir d’ara, entrenar a Kenya serà part del meu calendari”

Un detall que simbolitza la senzillesa de l’entorn i la mística d’un lloc que ha creat alguns dels millors fondistes del planeta. L’atleta té clar que vol repetir i el que va començar com una aventura s’ha convertit en una peça clau de la seva preparació. “L’experiència ha estat brutal. Ho tornaria a fer sense dubtar-ho”. Perquè, com diuen els qui han entrenat a Kenya, una vegada corres a l’epicentre del fons mundial, mai tornes a córrer igual.